UNA #RTVVFAFALTA

544175_647277675294849_2029197622_nCristina Mollà Herrera

Periodista i treballadora de RTVV

Una ràdio i una televisió públiques fan falta. Això ho saben fins i tot els qui van avalar a qui en una atac de “crio” enrabietat va tancar RTVV. Però el seu pensament és pervers. “L’altra” televisió autonòmica que ara volen obrir certs dirigents del PP, amb el vist-i-plau del Consell i pagada amb diners públics, és un pas més en la seua desesperació per intentar canviar el rumb que els porta de cap a una mort política segura. Ja és difícil enganyar al personal. No volen un servei públic de comunicació, allò que pretenen és tindre un altaveu de propaganda i un instrument de corrupció tal i com van fer de Canal 9 i Ràdio 9. I això és perquè ara l’esperit del canvi, com el del Nadal, ja està en l’ambient. Però com que no accepten les regles del joc democràtic, se les inventen com poden per intentar perpetuar-se en el govern. En esta estratègia, com diu un amic, són uns Walking Dead que faran per menjar-se tot el que queda viu en els pròxims mesos. I la ciutadania assistim entre la perplexitat i l’espant. La clau serà no quedar-nos blocats i amb aires de displicència, si no fer d’escuts per conservar allò que encara no han destruït. I esta lluita l’hem de fer a l’altra banda perquè si uns estan en la foscor del “lado oscuro”, nosaltres hem de donar llum, creativat, somriures i esperança.

Hi ha molts fronts oberts: la dependència, la sanitat, l’educació, l’economia, la cultura… També entre estos fronts està el sector audiovisual. Un sector en coma. Amb un atur del 92 per cent, professionals i empreses han hagut d’exiliar-se o canviar de treball. Això després del tancament accelerat de RTVV i de la manca continuada d’ajudes públiques. Ho constata el primer informe de la Mesa Sectorial de l’Audiovisual. La MESAV és una iniciativa que reuneix bona part de les entitats professionals i acadèmiques del sector: universitats, associacions de treballadors de RTVV, la Unió de Periodistes, els professionals del doblatge, productors, guionistes, actors i actrius… Una plataforma que busca solucions per a la reactivació de l’audiovisual. I entre estes consideren imprescindible el restabliment del servei públic de ràdiotelevisió.

Ho diuen estes organitzacions però també ho pensa qui no està implicat directament. M’ho he trobat entre els i les estudiants de l’institut amb els qui parle de periodisme i de comunicació. Quan explique allò de la pluralitat informativa i coincidim en que és un dret fonamental de tota democràcia. Coincidim també en que tindre un panorama comunicatiu amb molts mitjans afavoreix esta pluralitat informativa, sempre que allò que s’oferisca siga de qualitat. Però també és necessari que en este escenari hi haja almenys un mitjà públic que garantisca l’expressió de la diversitat d’opinions i fets (culturals, socials i polítics) i que compte amb la participació i el control de la ciutadania. El mateix pensen els 90.000 valencians i valencianes que amb la seua signatura han avalat la ILP per una ràdio i televisió públiques en valencià. Esta llei preten contribuir a “fer efectiu el dret dels valencians i les valencianes a tenir uns mitjans de comunicació audiovisual propis, ràdio i televisió, que siguen reflex de la seua llengua, identitat i cultura així com expressió del pluralisme i la vitalitat de la societat valenciana, a més d’una garantia dels drets de llibertat d’expressió, d’informació i comunicació, del dret a la pluralitat informativa i a la tria de les fonts d’informació, constitucionalment reconeguts.

Així que en això estem, fent molta pedagogia i autocrítica perquè RTVV té darrere una càrrega de molts anys de manipulació, partidisme, censura, corrupció, assejaments sexuals a treballadores, etc, etc, etc… Esta no és la que volem. Es tracta de dignificar-la i recuperar els drets que ens han furtat. Perquè quan el govern del PP va apagar Canal 9 i Ràdio 9, no van trencar el seu joguet, encara que van actuar com si ho fora. Allò que van fer és furtar-nos a tots i totes les ciutadanes drets fonamentals i que a més pagàvem de les nostres butxaques. Ara allò que estem pagant és la seua bojeria, perquè tampoc van calcular les conseqüències jurídiques, socials i econòmiques que encara hui són difícils d’avaluar. Així que sí, ens han furtat.

A partir d’ahí, és una prioritat reobrir una ràdio i una televisió públiques en valencià? Sí. Com ho farem? Doncs ja hi ha en marxa plataformes de professionals i experts que estan perfilant este procés i amb les quals haurem d’anar de la mà. I de què dependrà? De la voluntat política i de l’agenda que es marquen els qui hagen de liderar el canvi per millorar la nostra salut democràtica. #SENSEPERIODISMENOHIHADEMOCRÀCIA

 

 

 

 

 

 

paulasimo

Add comment

css.php