Pressuposar pressupostos

Carles Mulet

Pressuposar significa suposar una cosa o fet, sense indicis o senyals que puguen justificar-la, per desenvolupar un argument o actuar de certa manera

Un pressupost, en certa mesura és una pressuposició, una aproximació, una previsió. Com gastar o invertir els diners que vas a tindre durant un any.  Depèn de la faena prèvia i la situació econòmica, preveus que vas a tindre uns ingressos concrets ( si has treballat prèviament, pots haver canviar normes i lleis per a recaptar més o millor, o fins i tot menys) i si l’economia va com va, vas a rebre certa quantitat per impostos. Al 100%, no saps quants diners vas a tindre, però pots aproximar-te.

Després, d’eixos diners has de calcular quines són les despeses ineludibles; salaris, manteniments, pagaments reconeguts.etc. A grans trets, la part que elaboren més els tècnics que els polítics. De la resta, és on principalment està la decisió; en què invertim o gastem, i ací està la gran diferència entre governs per exemple del Botànic a nivell autonòmic i els previ del PP; invertim en polítiques socials per no deixar a ningú enrere, o en fastos i obres faraòniques, amb el miratge que això mou l’economia ( i per tant els percentatges que van a les butxaques). Un model ens ha dut al fracàs i altre està objectivament millorant el dia a dia de la gent.

Però tot és més complex, en una comunitat que té transferides les grans competències que més diners de tots necessiten; sanitat, educació, polítiques socials, etc. Els diners no els crea cap govern amb una maquineta, ixen dels impostos de la gent. I el problema que tenim amb aquest model és que ixen de les nostres butxaques, però no van a eixa administració amb les gran competències perquè puga fer la política que necessitem; va a Madrid, a l’administració central, a una caixa comuna, i és eixa administració qui després reparteix per uns criteris que mai han sigut justos per al nostre poble.

Des de fa dècades, mai se’ns retorna al nostre país el mínim per poder atendre a les necessitats en eixes competències transferides, som el 11% de la població de l’Estat i mai hem rebut el 11% dels pressupostos generals de l’Estat, i no és sols això, és que per poder donar eixos serveis, hem hagut de demanar préstecs, i eixos préstecs que ens dóna l’administració que gestiona els nostres diners i no ens retorna el què ens toca, ens genera uns interessos anuals que hem de pagar i acaba sent una de les principals despeses de la Generalitat.

A més, eixos PGE sempre ridículs i injustos, mai s’acaben executant, pressuposen molt poc per al nostre territori, i mai compleixen ni amb eixes misèries.

I a més a més, les inversions en infraestructures, dotacions o de qualsevol tipus, des de l’Estat estem  també en els darrers de tots. Tot va sumant, i podem parlar clarament d’espoli fiscal al nostre territori, amb un tracte que podem qualificar sense exagerar de colonial; extraure el màxim possible, per a altres territoris i ací deixar-nos al mínim. I així hem passat de ser una comunitat rica a ser de les més pobres.

Què significa això?, que tot i pagar religiosament a la caixa comuna, tenim seriosos problemes en fer polítiques socials avançades ( i malgrat tot ho fem), tenim dificultats en fer polítiques per vertebrar el nostre país, per lluitar contra el despoblaments o sobre poblament de moltes comarques, d’apostar per una economia verda i de qualitat, de reindustrialitzar en verd el nostre país, de fer tot el que voldríem fer.

 Ara, de nou, els que mai han complit res ( mireu per exemple l’acord d’investidura signat entre Compromís i el PSOE per fer a Sánchez president, el teniu en google: no han complit ni una coma), els que no han complir res del que van prometre per a 2021 si votàvem a favor dels seus pressupostos, ens tornen a vendre la moto, i ens tornen a prometre, el que ja ens van prometre en 2021, o el que han de fer per llei i van a fer igualment, o el que també venen com acord amb altres forces polítiques d’altres territoris i són inversions mínimes.  Però no tenim cap garantia de que es van a complir eixos acords de mínims minimíssims, ni  de lluny ens retorna a l’11% dels PGE, ni assumeix que el deute que tenim el PV és un deute il·legítim i continuarem pagant els interessos d’eixe deute, mentre, mantenen en els comptes agressions contra el nostre territori com l’ampliació nord del port de València i ens continuen votant en Madrid contra de qualsevol proposta que presentem  com ara fer efectiva la transferència de les rodalies a la Generalitat i invertir en els trens que necessitem, donar-nos els mitjans per la reciprocitat de les emissions de les ràdios i televisions públiques de balears, País Valencià o Catalunya, o qualsevol proposta que no siga els típics brindis al sol de “ seguir ofrenant glòries “ i aplaudir les polítiques del G0bierno.

Ens podem autoenganyar-nos tant de temps com vulguem, però ens vénen prenent el pèl des de fa massa.  

Mentre ens continuen espoliant i tractant com una colònia, no podem aplaudir que ens donen, perdó, que ens prometen ( qui mai ha complit) que ens van a donar molles. Hem de tindre la gestió directa dels nostres diners, com sí tenen altres CCAA, gestionar-los des de casa, deixar d’estar llepant la mà, i començar a atendre a les nostres necessitats, i segur, seguríssim fins i tot en va a sobrar per ser solidaris, com ho som, amb altres territoris que necessiten ajuda, però l’actual model és insostenible, i autoenganyar-nos, és titular d’un dia o una setmana, però al final és contraproduent, perquè ens prenen la mida i ens assimilen, i hem de ser indomables sempre, perquè no estem per a que ens continuen buidant.