Juanma Ramon
Paterna està present als mitjans de comunicació per ser el lloc triat per Almodòvar per rodar la pel·lícula ‘Dolor y Gloria’. Es posa el final a la trilogia que va començar en 1987 amb ‘La Ley del deseo’ i ‘La mala educación’ de 2004, Totes amb personatges masculins en recerca del desig i la ficció.
Tant hem escrit i contat sobre Intu Mediterrani des de 2012, que costa ser original en la forma de traslladar la història. Ho intente ara amb aquesta ‘voltereta almodovariana’. Una floritura amb finalitat pedagògica, per narrar-vos la nostra trilogia per protegir Les Moles de Paterna i el comerç local de la comarca.
I és que, qualsevol de les tres pel·lícules de la trilogia d’Almodóvar és podrien haver rodat a Paterna, qualsevol de les tres amb la trama de la implantació d’Intu Mediterrani i a més comptant amb personatges masculins, dos alcaldes, seduïts pel desig d’una gran megarequaliicació urbanística, amb arguments d’un guió de ficció.
‘La ley del deseo‘ va ser protagonitzada per aquells governs de Bonig i de l’alcalde inhabilitat Agustí. En aquell 2012, les propostes de promotors es convertien en modificacions urbanístiques a la carta, donant-li altre sentit al ‘Riégueme, riégueme’ de Maura. Tenint com a set de rodatge un despatx d’advocats continuen amb el guió del ‘pelotasso’ que tants èxits els havia donat anteriorment.
Més d’un milió i mig de metres quadrats per un centre comercial amb llac artificial, pista d’esquí o piscina per a fer surf, i un gran complex d’hotels i casinos per completar l’oferta. Aquest ‘PaternaVegas’, com batejarem a Compromís, comptava amb el rebuig unànime de tots els partits d’esquerres, inclús el PSOE. Ningú es creia el guió del PP.
En aquest cas, la ‘Ley del Deseo‘ la va aprovar el PP en forma d’Actuació Territorial Estratègica. Una figura creada per agilitzar tràmits urbanístics donat que, en cas de projectes concrets, el Consell decidia la ubicació i ho tramitava, usurpant les competències urbanístiques als ajuntaments. Una tramitació que va obviar flagrants incompliments legals en matèria ambiental: carreteres, trànsit, modificació del barranc, destrossa de zona forestal, consum d’aigua, emissions, etc
Aquests incompliments legals, ja foren objecte d’al·legacions per part de Compromís per Paterna i altres entitats socials. Però el guionista no va voler sentir-les, amb l’excusa de les correccions i esmenes en altres fases posteriors de la tramitació.
Així, el ‘Desig de Bonig‘ finalitza esta primera part sense corregir cap incompliment legal i signant un segon període d’exposició pública 4 dies abans de les eleccions autonòmiques que farien fóra al PP de la Generalitat.
‘La mala educación’, rodada també en Paterna té gir transcendental al guió: el personatge de l’alcalde socialista, de figurant en la ‘Ley del Deseo’ passa a primera línia d’escena. Recordeu que diem que el PSOE rebutjava el projecte qualificant-lo de ‘pelotazo urbanístico’?
Doncs bé, en aquesta segona part, després del 2015 el PSOE de Paterna passa a formar part de l’equip comercial d’Intu Mediterrani, assumint els arguments del PP de 2012.
En aquesta segona part es narren els abusos mediàtics de mentides, manipulacions, incoherències i altres incongruències per justificar, per part de l’alcalde el seu canvi d’opinió. I la seua defensa guionitzada d’Intu Mediterrani, deixa frases com “mandaré a los parados de Paterna en taxi a ver a Oltra” o “Les Moles son 4 algarrobos” que magistralment caricaturitzen les incoherències d’un alcalde d’un partit que suposadament lluita contra el canvi climàtic i defensa del comerç local.
Aquesta segona part finalitza amb uns tècnics que rebutgen el projecte. Alguns entenguérem que ja no calia una tercera part, però no.
Ara, ‘Dolor y Gloria‘ narra el ‘reencuentro‘ judicial entre Intu i la Generalitat. El guió narra el dolor d’un especulador britànic perseguit pel seu passat, descobert en les seues mentides, però que busca retrobar-se amb aquell amor de Bonig del 2012, encara que siga en seu judicial per exigir indemnitzacions milionàries.
La glòria serà per a nosaltres, si continuem tenint una Generalitat responsable, amb els compliments legals, fent front als abusos urbanístics del passat. Un govern amb un compromís ferm en les polítiques de protecció del territori, del nostre comerç local i en la lluita contra l’emergència climática.
És o no és d’Òscar?.
Add comment