UN TEMPS, UN POBLE.

Vivim en plena era de la comunicació, els canals per la qual ens arriba són tants i tanta és la dosi que, a vegades, ens passa desapercebuda la quotidianitat, el que passa al nostre barri, a la nostra ciutat, a la nostra gent, a casa nostra. Som producte del nostre temps i ens veiem en plena era de la globalització, però també som producte de la nostra història, sense la qual cosa no podríem identificar-nos com a part del nostre poble. Potser per això, per la gran dosi d’informació diària, pareix a vegades que la cultura fora qüestió secundària dins del conjunt de necessitats que es plantegen en la vida i, així mateix, en la vida dels municipis. Moltes vegades, ens veiem ungits per altres prioritats, per múltiples problemes, que fan que no li prestem tota l’atenció i tots els recursos que mereix l’acció cultural. I no obstant això, i ho sabem molt bé, perquè així ens ho ensenya la pròpia història -la nostra-, que es tracta de quelcom essencial en el sentit ontològic de la paraula; perquè la cultura és com l’argamassa que cohesiona als pobles, que uneix, que cohesiona i consolida la vida dels municipis.

Així doncs, la cultura del nostre poble és la suma de les formes de pensar, de mirar, d’entendre la vida, d’expressar-se, de comunicar-se, de relacionar-se, de treballar, d’estimar, d’existir a la fi… que ens identifica i ens diferencia de la resta. És la forma de ser poble i fer poble, és la forma de ser país i fer país. I eixa cultura té una expressió històrica, perquè, al llarg del temps han anat acumulant-se distintes formes de pensament i d’expressió. Un cúmul de “cultura històrica” que es manifesta a través dels nostres costums i tradicions, del nostre patrimoni històric arquitectònic i arqueològic (el Segon Molí, el Fadrí, la Torre de l’Alçament, el Castell Vell, la Vila Romana, entre altres) que hem d’exalçar i cuidar; també a través de la música, del teatre, de la pintura, de l’escultura, de l’escriptura, de la nostra gastronomia… i tantes altres coses que enriqueixen la vida d’un poble i de la seua gent. Per això és de vital importància mantindre les nostres tradicions, recuperar i dignificar el nostre patrimoni i donar-li màxima difusió, perquè no hi ha progrés d’un País i de la seua democràcia sense un desenvolupament cultural significatiu.

Afirmaré sempre que no hi ha inversió més urgent, i a llarg termini més rendible, que aquella que es fa en educació i cultura, perquè és l’única forma de fomentar i estimular el desenvolupament de l’individu en quant ser capaç de decidir en llibertat i la seua participació afectiva en el desenvolupament democràtic de la comunitat a què pertany.