Renovables: Urgència i Iniciativa

Pedro Fresco. Director General de Transició Ecològica

L’emergència climàtica esdevé en el principal repte que enfronta la humanitat en aquest segle XXI. Encara que és un repte global, no totes les regions del món van a ser afectades de la mateixa manera. La nostra regió, la mediterrània, és un dels punts calents del canvi climàtic i la afectació pot ser prou mes catastròfica que a altres latituds. Les projeccions ens diuen que la temperatura pujarà més a la nostra terra que a la mitjana del planeta, que viurem fenòmens meteorològics extrems, desertificació i altres fenòmens que poden alterar el nostre ecosistema i paisatge de forma radical.
Estar en el punt de mira global ens té que fer redoblar esforços per dur endavant, i amb la major celeritat, el procés de descarbonització. I aquest procés té com a pedra angular la instal·lació d’energies renovables que substituïsquen a les energies fòssils i que siguen la base d’una posterior descarbonització del consum energètic. Els objectius a la nostra terra és tindre 6.000 MW solars i 4.000 eòlics de potència instal·lada a 2030, imprescindibles per començar aquest procés. Amb la nostra vulnerabilitat no deurien de dubtar ni un segon respecte a l’objectiu. Poca broma amb això.

Però les energies renovables oferixen prou mes que la descarbonització del consum energètic. Ofereixen independència energètica i ens fan resistents davant sacsejades geopolítiques, i també ofereixen la possibilitat d’una distribució mes democràtica de la seua propietat. Com són escalables, sobre tot la solar fotovoltaica, es poden instal·lar amb qualsevol dimensió, des d’una xicoteta instal·lació particular d’autoconsum fins a un gran parc solar. La eòlica té menys flexibilitat, però la seua propietat també pot estar menys concentrada perquè la inversió per aerogenerador és molt mes baixa que les de les centrals tradicionals.
Amb plena consciencia de la necessitat de descarbonitzar ràpid, i sabent les limitacions que ens imposa aquesta realitat, no deuríem desaprofitar l’oportunitat per intentar que una part d’aquesta nova generació estiga distribuïda entre les majors mans possibles. L’autoconsum individual és important, però hi ha que anar mes enllà i la possibilitat de fer Comunitats i Cooperatives Energètiques ens pot donar moltes mes opcions que el simple autoconsum. El desenvolupament de Comunitats Energètiques Locals, on la Comunitat Valenciana és pionera, permet maximitzar i optimitzar les possibilitats de l’autoconsum col·lectiu amb instal·lacions mes grans, eficients i barates per kilowatt instal·lat. Però tenim que anar encara més enllà, tenim que intentar que projectes de l’orde de varis megawatts, tant eòlics com fotovoltaics, puguen ser de propietat cooperativa o de xicotets inversors. En països com Alemanya o Dinamarca una part rellevant de la generació renovable és cooperativa.

Per poder popularitzar aquestos projectes és important el marc legal i el suport de les administracions públiques, però hi ha una cosa encara mes important: La gent es té que empoderar i voler ser part del canvi energètic. És important que existisca la consciència de voler ser propietari de la teua energia, de que és una bona idea, que ens dona independència i que va en el sentit dels temps. Tenim que treballar en convèncer, en seduir amb aquest nou paradigma, però la responsabilitat final està en mans dels ciutadans. Si ells volen, una part de la futura estructura energètica podrà tindre aquesta estructura democratitzada, però si no volen al final la generació estarà en mans d’empreses i, encara que no serà oligopolística (perquè les renovables van a permetre per se l’entrada de molts mes actors al sector energètic), tampoc serà parcialment democràtica. I seria una llàstima.
La Transició Energètica és ara i no va a esperar, hi ha que prendre la iniciativa i cadascú de nosaltres ho ha de fer. Estem davant d’una urgència, ho sabem, tenim una responsabilitat com a societat i com a individus, però, a més a més, tenim una magnífica oportunitat. Aprofitem-la.