Els Ajuntaments després d’un any de pandèmia: en primera línia amb recursos insuficients

Sergi Campillo. Vicealcalde de València i regidor d’Ecologia Urbana

Quan fa un poc més d’un any es declarà la pandèmia per la incidència de la covid-19 a nivell internacional, pocs podíem imaginar com seria el món hui en dia. I és que al principi entràrem en una espècie de xoc col·lectiu producte també d’unes mesures molt fortes per contindre el coronavirus, especialment el confinament domiciliari general per a tota la població. A més a més, al principi de la pandèmia es coneixia poc sobre este virus i com contagiava, amb la consegüent inquietud entre nosaltres.

Des del primer moment les administracions públiques ens posàrem a treballar per combatre la triple crisi que se’ns venia al damunt: la sanitària en primer lloc, la social a continuació i per suposat l’econòmica, amb una part molt important dels sectors productius simplement aturada. Indicadors econòmics tradicionals com la producció de residus caigueren en picat durant els primers mesos de pandèmia, mostrant la profunditat de la crisi.

A l’Ajuntament de València, només per fer front a la crisi social, a l’any 2021 hem augmentat el pressupost de servicis socials més d’un 11% fins arribar als 38 milions d’euros, 4 més que al 2020. A això cal sumar la quantitat de recursos que des del primer moment haguérem de posar en marxa per a fer front a la crisi econòmica derivada, des del col·lectiu faller i el seu sector econòmic associat que veia suspesa la festa a pocs dies de començar la setmana gran, fins a les últimes ajudes del Pla Resistir que estem atorgant en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. En el nostre cas, només en 2021 el Pla Resistir té una dotació de 28 milions d’euros per a ajudar a pimes i autònoms a suportar les càrregues de la crisi. Podem dir amb orgull que som de les primeres ciutats en tramitar i pagar les ajudes.

Els ajuntaments hem hagut de fer front a les conseqüències de la pandèmia des del minut 1 sent a més les administracions a les quals toquen a la porta totes les persones que tenen dificultats. I durant molt de temps ho férem sense pràcticament ajuda de les demés administracions, excepte honroses excepcions com la de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a través del contracte programa per a l’atenció integral de persones en risc d’exclusió, programa que no ha parat de créixer des del 2015, amb l’aposta per l’enfortiment dels servicis socials municipals. A l’enorme pressió per arribar a tot i per tant, per mobilitzar tots els recursos disponibles se suma una baixada d’ingressos per les conseqüències de la pandèmia, baixada que s’ha notat ja en alguns impostos i taxes municipals com l’ICIO però que es notarà especialment en els pròxims anys quan el govern central ens retalle la part proporcional de la recaptació d’impostos com l’IVA, que ha baixat sensiblement degut a la retracció del consum en zones com la nostra ciutat, amb un sector servicis molt fort i amb un impacte evident del turisme en la nostra estructura econòmica. Per això, és urgent que el govern central aprove una compensació per a no minorar els ingressos dels municipis quan toque fer la revisió en 2022 i 2023. En un altre ordre de coses, és necessari que el govern central mobilitze els recursos necessaris per fer front a la baixada d’ingressos pel menor ús del transport públic a les empreses municipals de transport col·lectiu, com en el nostre cas l’EMT. En això totes les ciutats estem fent un front comú per exigir celeritat en la transferència dels recursos aprovats als pressupostos generals de l’Estat a través del fons per al transport.

El coronavirus malgrat el seu enorme impacte a les nostres ciutats ha suposat també l’oportunitat per reflexionar sobre el model urbà. València va començar al 2015 a posar les polítiques sostenibles al centre de l’acció política, com és ben conegut. A més, al 2019 es va crear un grup de treball per elaborar la nostra pròpia agenda urbana, l’estratègia València 2030, derivada dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i de l’agenda urbana europea i espanyola, grup que evidentment ha hagut d’adaptar l’estratègia d’aprovació als temps covid i que a més, ha pivotat també la selecció de tots els projectes elaborats per obtindre finançament a través dels fons de reconstrucció europeus. Al respecte d’açò últim, encara no sabem quin percentatge dels diners gestionarem els ajuntaments, però allò lògic seria tindre control sobre com a mínim un 14% dels mateixos, que és el pes aproximat d’allò que gestionem els ajuntaments en el conjunt de les administracions públiques. Esta reclamació la va fer pública l’alcalde Joan Ribó junt als màxims regidors de Cadis, Girona, Lleida, Madrid, Reus, Santa Cruz de Tenerife, Torrelavega, Pamplona i Saragossa en una trobada telemàtica recent. Esperem que el govern central tinga més sensibilitat municipalista que fins ara. La crisi de la covid-19 ha deixat clar que el camí a seguir abans de la pandèmia per posar en el centre les persones i les polítiques sostenibles era el correcte i hem d’aprofundir en eixa línia. Destaque la recuperació de l’espai públic per als veïns i veïnes, espai llevat fa dècades per assignar-li-ho al transport motoritzat molt majoritàriament privat, així com la importància de la infraestructura verda per a les ciutats.

Totes estes polítiques que hem posat en marxa necessiten d’un finançament adequat. Totes les ciutats patim un dèficit estructural de finançament, perquè la realitat és que més enllà de les lleis restrictives que va aprovar el PP quan governava i que el govern central de PSOE i Podem no han derogat encara, les ciutats acabem assumint múltiples tasques pròpies d’altres administracions. Perquè els veïns toquen a la nostra porta i simplement no podem dir que això no és nostre. Perquè haurem de fer front a la crisi social i econòmica que patim i que continuarem patint els pròxims anys. I en el cas concret de València, la Generalitat ha d’impulsar sense demora la Llei de Capitalitat, com tenen moltes capitals d’altres comunitats autònomes i que incomprensiblement no hem aconseguit aprovar en els 6 anys de govern del Botànic. Ja no queden excuses per no impulsar-la. València i els seus veïns no poden esperar més.

mgonzalezm91

Add comment