ANYS ESSENCIALS

Mireia Mollà. Consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climática i Transició Ecològica

ANYS ESSENCIALS

En només dos anys els éssers humans hem pres consciència de la nostra enorme vulnerabilitat. En només uns mesos hem hagut de plantejar-nos què és allò essencial, tant ara com en el futur. Als últims temps hem afrontat com a societat i com a persones individuals una pandèmia mundial, hem comprovat els efectes directes del canvi climàtic, hem necessitat de l’acció decidida d’organitzacions i administracions. En els últims anys la política, les idees i les accions, han tornat a mostrar-se essencials per a enfrontar-nos conjuntament a reptes globals.

El 6 de setembre de 2019 el Consell de la Generalitat declarava l’Emergència Climàtica en el nostre territori: som conscients del greu impacte que el canvi climàtic està provocant i provocarà. S’ha constatat que el calfament global és inequívoc, que es deu a influència humana i que les seues repercussions en el nostre territori són l’augment general de les temperatures, la successió de períodes de sequera i fortíssimes pluges, l’aridificació del territori, l’augment del nivell de la mar i la radicalitat en la intensitat dels esdeveniments extrems. Som conscients, a més, que tot això repercuteix inevitablement en la societat, en la salut, en els ecosistemes, en l’economia, en els serveis, en les infraestructures i, en general, en les nostres vides i en la del planeta. En aquest període de temps hem comprovat, tristament, que som epicentre del canvi climàtic: perquè és ací on s’està comprovant en una major mesura la disminució dels recursos hídrics, les sequeres prolongades, la regressió de la costa i les pèrdues de biodiversitat i d’ecosistemes.

Per tot això els pròxims seran anys essencials per a fer de la lluita climàtica la lluita social del segle XXI. Per això resulta essencial avançar-se als seus efectes impulsant mesures d’adaptació i mitigació com les contemplades en la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica que estem tramitant i que hauran de marcar una nova realitat ambiental i econòmica.

Com igualment important ha de resultar el futur del nostre camp, horta i mar. L’emergència sanitària causada per la Covid-19 ha mostrat la condició imprescindible, indispensable i essencial de la producció agroalimentària, i l’emergència climàtica demostrarà que l’agricultura i el conjunt del sector primari seran aliades en les solucions cap a una Transició Ecològica.

La nostra agricultura, ramaderia i pesca han sigut garantia de proveïment fins i tot en els moments més complicats del confinament i, perquè així continue sent, resultarà irrenunciable garantir la viabilitat i vida digna en el sector primari garantint el proveïment d’aigua, la reforma de les estructures agràries, la lluita contra plagues, la conformació d’una PAC plenament conscient de les característiques pròpies de l’agricultura mediterrània, l’impuls de les figures de qualitat diferenciada i de l’agricultura ecològica, etc.

En aquests mesos hem afrontat l’emergència global que ha significat una pandèmia i els seus efectes, també fortíssims temporals i sequeres, igualment els vaivens d’una economia globalitzada de manera injusta. Per això en aquest temps hem impulsat ajudes extraordinàries, mesures correctores i obres urgents. Hem destinat pressupostos milionaris, hores i hores d’esforç i importants mesures normatives i legals. Però allò extraordinari no ha d’allunyar-nos de lo fonamental: si som epicentre de les repercussions, també hem de ser avantguarda dels canvis. La nostra valentia ha d’estar a l’altura de l’important del repte, la nostra oposició a projectes nocius estarà acompanyada del nostre impuls a allò que dota de futur a la nostra terra i les persones que en ella vivim. Només així trobarem allò que és essencial davant aquest repte: cooperació, estima i suport. És així com aconseguirem fer essencial el nostre compromís amb el nostre territori, amb la seua gent i amb el seu futur.

AÑOS ESENCIALES

En apenas dos años los seres humanos hemos tomado consciencia de nuestra enorme vulnerabilidad. En apenas unos meses hemos debido plantearnos qué es aquello esencial, tanto ahora como en el futuro. En los últimos tiempos hemos afrontado como sociedad y como personas individuales una pandemia mundial, hemos comprobado los efectos directos del cambio climático, hemos necesitado de la acción decidida de organizaciones y administraciones. En los últimos años la política, las ideas y las acciones, han vuelto a mostrarse esenciales para enfrentarnos conjuntamente a retos globales.

El 6 de septiembre de 2019 el Consell de la Generalitat declaraba la Emergencia Climática en nuestro territorio: somos conscientes del grave impacto que el cambio climático está provocando y provocará. Se ha constatado que el calentamiento global es inequívoco, que se debe a influencia humana y que sus repercusiones en nuestro territorio son el aumento general de las temperaturas, la sucesión de periodos de sequía y fortísimas lluvias, la aridificación del territorio, el aumento del nivel del mar y la radicalidad en la intensidad de los acontecimientos extremos. Somos conscientes, además, que todo ello repercute inevitablemente en la sociedad, en la salud, en los ecosistemas, en la economía, en los servicios, en las infraestructuras y, en general, en nuestras vidas y en la del planeta. En este periodo de tiempo hemos comprobado, tristemente, que somos epicentro del cambio climático: porque es aquí donde se está comprobando en una mayor medida la disminución de los recursos hídricos, las sequías prolongadas, la regresión de la costa y las pérdidas de biodiversidad y de ecosistemas.

Por todo ello los próximos serán años esenciales para hacer de la lucha climática la lucha social del siglo XXI. Por eso resulta esencial avanzarse a sus efectos impulsando medidas de adaptación y mitigación como las contempladas en la Ley de Cambio Climático y Transición Ecológica que estamos tramitando y que deberán marcar una nueva realidad ambiental y económica.

Como igualmente importante debe resultar el futuro de nuestro campo, huerta y mar. La emergencia sanitaria causada por la Covid-19 ha mostrado la condición imprescindible, indispensable y esencial de la producción agroalimentaria, y la emergencia climática demostrará que la agricultura y el conjunto del sector primario serán aliadas en las soluciones hacia una Transición Ecológica.

Nuestra agricultura, ganadería y pesca han sido garantía de abastecimiento incluso en los momentos más complicados del confinamiento y, para que así continúe siendo, resultará irrenunciable garantizar la viabilidad y vida digna en el sector primario garantizando el abastecimiento de agua, la reforma de las estructuras agrarias, la lucha contra plagas, la conformación de una PAC plenamente consciente de las características propias de la agricultura mediterránea, el impulso de las figuras de calidad diferenciada y de la agricultura ecológica, etc.

En estos meses hemos afrontado la emergencia global que ha significado una pandemia y sus efectos, también fortísimos temporales y sequías, igualmente los vaivenes de una economía globalizada de manera injusta. Por eso en ese tiempo hemos impulsado ayudas extraordinarias, medidas correctoras y obras urgentes. Hemos destinado presupuestos millonarios, horas y horas de esfuerzo e importantes medidas normativas y legales. Pero lo extraordinario no debe alejarnos de lo fundamental: si somos epicentro de las repercusiones, también debemos ser vanguardia de los cambios. Nuestra valentía debe estar a la altura de lo importante del reto, nuestra oposición a proyectos dañinos estará acompañada de nuestro impulso a aquello que dota de futuro a nuestra tierra y las personas que en ella vivimos. Sólo así encontraremos aquello que es esencial ante este reto: cooperación, aprecio y respaldo. Es así como lograremos hacer esencial nuestro compromiso con nuestro territorio, con su gente y con su futuro.

 

mgonzalezm91

Add comment