Un cicle electoral complexe i un futur per escriure

Pasqual Mollà Martínez

El balanç del cicle electoral és interpretable, com moltes coses, des d’una doble perspectiva: decebedor si ho veiem en termes cuantitatius de representació, especialment, a les eleccions d’àmbit estatal on Compromís ha perdut 4 dels cinc representants a les Corts Generals i el representant al Parlament Europeu o encoratjador pel manteniment, en condicions adverses, de la potencialitat autonòmica i municipal que consolida els lideratges de Mónica Oltra i Joan Ribó i ofereix una oportunitat de marcar l’acció política durant els pròxims quatre anys i de desenvolupar noves estrategies.

La capacitat d’influència política podría fins i tot augmentar degut a la necessitat de fer majories de govern en les que la presència de Compromís és imprescindible.

A les Corts Valencianes no hi ha majoria de govern sense el 17 diputats i diputades de Compromís i el reconeixement del paper d’aquesta coalició, mantenint pràcticament el suport de 450.000 valencians i valencianes s’ha reforçat al triplicar el mateix dia els resultats de les generals.

La victòria a la ciutat de València és emblemàtica (i més vist el que ha passat a la majoria de ciutats “del canvi” en Espanya), la possibilitat de govern a les Diputacions de València i Castelló així com a les ciutats d’Elx i Castelló i molts altres pobles i ciutats on es pot revalidar o aconseguir les alcaldies o el govern deixen l’opció de Compromís amb un poder institucional ample i un potencial gran.

Això dona una oportunitat per fer una analisi rigorosa i implementar els canvis oportuns per mantindre i millorar aquesta possició en el futur.

Quins factors poden haver conduit a les mancançes dels resultats electorals?

Segur que la explicació és multifactorial I amb elements de diferents procedències. Per assenyalar alguns

Exògens:

• Radicalització de possicions per la questió catalana.
• Polarització centrada en la trayectòria de Pedro Sanchez en el PSOE.
• Avançament electoral i coincidència entre generals i autonòmiques i incidència posterior en municipals i autonòmiques..
• Apaciguament de la tensió generada per  la corrupció i altres malifetes del PP.

Endògens:

• Errada en l’enfocament d’una “perspectiva valenciana” encara molt minoritària al PV.
• Dificultat per assentar unes característiques definitòries de Compromís fora del discurs identitari.
• No reconeixement de la dualitat existent, especialment,  entre el sud i la resta del territori i assumir els perfils d’un discurs amb una certa dualitat per part de Compromís.
• Excés de competencia interna i de jocs de possicions que ens aporten ineficacia (un bon exemple és la confecció del programa electoral d’autonòmiques i generals o la competencia de lideratges).
• Oblid d’una política d’obertura i de suma permanent que ens fa apareixer con una alternativa “sobrada”.

I segur que molts altres que també han afectat negativament i que no s’assenyalen.

Quins factors han ajudat al manteniment d’una presència consolidada i determinant en la vida política valenciana?

El bon treball fet com altaveu dels problemes valencians a Espanya i Europa, malgrat l’escassa projecció sobre les prioritats de la contessa electoral i tot i no evitar la caiguda de la representació, ha mantingut una notable dignitat de la marca.

El lideratge de Mònica Oltra i l’encert de la campanya centrada en la seua candidatura a la presidència de la Generalitat ha mantingut el suport electoral del 2015.

La visualització de Compromís com força de govern que aporta estabilitat i acció positiva, junt a l’extensió territorial, l’esforç militant de milers de persones i el bon paper de Joan Ribó a la ciutat de València, ha expressat la seua consistència amb forats que hi ha que analitzar en la perspectiva del factors negatius.

Ara cal gestionar correctament el poder institucional aconseguit, consolidar i aixamplar la potència militant mobilitzada i preparar el futur amb una política oberta i definidora d’una opció que treballa per millorar la vida de les persones i aconseguir una societat equilibrada que permeta sumar voluntats amb determinació i consciència.

En la meua opinió no és en la intensitat del ser d’esquerres o ser nacionalista on ens juguem el futur. És en aconseguir una percepció majoritària en la societat valenciana que representem uns valors que poden compartir amb facilitat i que apunten a una societat millor, sense privilegis ni marginalitat, que es preocupa pels problemes de la seua vida diaria i que incorpora decididament una relació amb l’entorn basada en la sostenibilitat.

En resúm un Compromís obert con força valenciana que pot compartir projecte amb la resta de l’estat, d’Europa i del món i  que aspira a una societat justa que pivota, fonamentalment, sobre el equilibri social i el mediambiental.