marc
Luisa Notario Villanueva, Regidora a l’Ajuntament de València
El diumenge 26 de maig el cap i casal es tenyia de taronja. Compromís s’imposava com la força més votada, per primera vegada en la història, trencant així l’hegemonia del PP que des de 1995 havia sigut el partit que havia obtingut més suport elecció rere elecció.
Compromís guanyava les eleccions amb 106.395 que representen el 27,44% del total, en segon lloc quedava el PP, amb 84.328 vots, mentre que el PSPV, encara sent la formació que més ha crescut, amb 74.597, es converteix en el tercer partit en nombre de vots.
En el Consistori tindran representació dos partits més: Ciutadans que, malgrat la pujada obtinguda per Toni Cantó en les eleccions autonòmiques, amb 68.283 vots manté 6 regidors, el mateix nombre que va obtindre fa quatre anys, i el partit d’extrema dreta VOX que irromp en el consistori amb 28.126 vots. Per altra banda l’aliança Podem-EUPV es queda sense representació al no haver superat la barrera del 5%, que els deixa fora del consistori.
Amb un hemicicle de 33 escons, la configuració este mandat queda amb 10 representants de Compromís, 8 del PP, 7 del PSPV, 6 de Cs i 2 de VOX.
Participació per districtes
Malgrat que la participació ha sigut quasi 6 punts més baixa que fa quatre anys, i que en els barris de vot tradicionalment més conservador va haver-hi més participació, les forces progressistes han sumat 20.000 vots més que la suma dels aconseguits entre els partits de dretes.
Compromís va vèncer en 13 dels 19 districtes de la capital del Túria, En Patraix, Algirós i Benimaclet ho va fer amb més del 30% dels vots. El PSPV només va véncer en un districte, Poblats de l’Oest. I el PP va resultar guanyador en cinc districtes, tots ells situats en el centre o en el nord de la ciutat. Destaca Pla del Real, amb un 35,8% de suports al Partit Popular de Maria José Català.
Per nivell de participació, els districtes en els quals ha sigut més alta són l’Eixample, Pla del Real, Extramurs, Ciutat Vella, Algirós, Poblats del Nord i Patraix, En els quatre primers i Poblats del Nord la victòria ha sigut per al PP mentre que en Algirós i Patraix la victòria va ser per a Compromís.
En l’altre costat, les zones on la participació és menor són els Poblats Marítims, Poblats de l’Oest, Poblats del Sud, Rascanya i Benicalap. Compromís ha guanyat en tots estos districtes, menys en Poblats de l’Oest que va guanyar el PSPV.
En termes globals, Compromís millora els seus resultats en tots els districtes excepte en Poblats del Sud i del Nord en els quals baixen lleugerament.
El pes de València en Compromís
En la consolidació de la marca Compromís, el pes de València és clau. El 32% dels vots aconseguits en tot el País Valencià en les eleccions municipals procedeixen directament de les urnes de la capital valenciana. És a dir, pràcticament un de cada tres votants de Compromís està a València (106.395 d’un total de 336.251, havent perdut respecte a 2015 45.518 vots, tot i comptar amb llistes).
En canvi, mentre en la capital valenciana Compromís aglutina el 27,44% del vot, a la província de València el percentatge baixa fins al 19,25%. Una xifra encara considerablement per damunt del 10,42% de la província de Castelló o del 8,13% de la d’Alacant.
L’efecte Ribó
Després d’esta cita electoral, València és l’única de les tres grans capitals que mantindrà el model de ciutat del canvi que es va originar en 2015. De fet, València i Cadis són les úniques ciutats que hauran resistit les municipals de 2019.
Sens dubte, a la ciutat de València, el vertader artífex d’esta victòria es diu Joan Ribó. Un home tranquil, amable, amb la seguretat que li dóna l’experiència i poc donat als excessos i la notorietat pública. Un dirigent que ha apostat amb valentia per les polítiques transformadores progressistes, amb la sostenibilitat i la solidaritat per bandera, una gestió honrada i eficient que ha aconseguit baixar els 700 milions de deute heretats del PP a pràcticament la meitat.
Després d’uns anys en què el PP havia posat a València en el centre del mapa de la corrupció, hui la nostra ciutat s’ha convertit en referent mundial de l’alimentació saludable o de la mobilitat sostenible, entre altres coses.
Davant l’obstinació i l’obsessió dels partits de centredreta d’intentar generar controvèrsies estèrils amb les polítiques de mobilitat i les de festes, amb les que han sigut especialment bel·ligerants durant la campanya electoral, Joan Ribó ha sabut respondre sempre amb coherència i serenitat, sense entrar en provocacions.
La ciutat de València va deixar en el passat el pensament únic fa quatre anys, el mateix dia que Joan Ribó va rebutjar la vara i el mando . Hem passat de l’absolutisme de 24 anys del PP a la pluralitat i la diversitat política. Ara es respira un aire diferent, més obert i modern, i això, la ciutadania ho ha reconegut.
Add comment