marc
Mónica Oltra Jarque, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana
“Fa quatre anys, en este mateix debat d’investidura, jo començava el meu discurs amb una poesia. Entre altres coses, perquè a estes Corts li faltava poesia i a la política valenciana, també. Deia en aquell moment que «algunas claves del futuro no están en el presente ni en el pasado. Están extrañamente en el futuro». És un poema de Mario Benedetti. I ací estem, senyories, quatre anys després en el futur d’aquell 2015 desentranyant les claus d’aquell passat recent. Vull començar també agraint a l’1.302.941 persones, hòmens i dones, que han donat suport amb el seu vot a les forces polítiques que conformen el botànic, que han posat en valor les seues polítiques, que han dit que volen les polítiques que posen en el centre a les persones, que han dit amb el seu vot que volen que la política cuide de la gent, cuide del planeta i garantisca el futur dels seus fills i filles. I això, senyories, això és el botànic II. El botànic II que signàrem ahir a la ciutat d’Alacant, al castell de Santa Bàrbara, entre moltes crítiques al procés de deliberació que ha arribat a este acord. Alguns inclús han parlat d’espectacle –membres de l’oposició, sesudos pensadores–, perquè consideraven que les hores de treball, de parlar… eren un espectacle. Jo crec que això és tindre por a la paraula, por a la llibertat i, en definitiva, por a la democràcia. I evidencia una preocupant falta de cultura política en el nostre país.
Senyories, n’hi han dos maneres d’entendre el poder i són dos maneres d’entendre el poder oposades. D’una banda tenim el poder «sobre». És eixe poder al qual el que l’importa és estar. És eixe poder jeràrquic, patriarcal, despòtic, que mira la gent des de dalt a baix. És eixe poder…, quan és així, és molt fàcil, s’ajunten en un hotel en Madrid, se prenen un café i se repartixen un acord, que no és arribar a acords. Contraposadament, tenim el poder «per a», que és aquell que el que importa és què anem a fer.
És aquell en el qual òbviament calen hores de treball; calen hores de pensar, d’escoltar, de transigir, de compartir; de saber que ningú tenim les veritats absolutes; de ser conscients que tots podem aprendre d’aquell que pensa diferent, tots podem aprendre d’aquell altre i recordar que sempre som un altre per al que està enfront. En eixe cas, els acords se fan de manera transparent, no se fan amagats en un hotel, perquè no hi ha res a amagar. En eixe cas, en la foto estan tots el membres perquè no t’avergonyixes del que tens al costat i perquè el més important és el contingut, és el «què», què es farà per i amb la gent. Este, senyories, és el poder horitzontal, participatiu, és el poder feminista i el poder en la feminitat que mira a la gent als ulls. O dit d’una manera, n’hi ha una manera d’entendre el poder com a substantiu o n’hi ha una altra manera d’entendre el poder com un verb.
I eixa segona manera, eixa manera horitzontal, democràtica, feminista i en la feminitat, és el botànic II: sis eixos de treball, 132 objectius que comporten per descomptat el futur pel qual transitarà la política els pròxims quatre anys i també assenyalen el futur per on les democràcies avançades van a recórrer en les pròximes dècades, perquè la gent ha dit ja molt clarament que no vol majories absolutes, que no vol poders absoluts, que no vol poders despòtics, que no vol, en definitiva, que la deixen fora dels processos de deliberació i de decisió.
Senyories, la nostra societat, el nostre país i, si m’apuren, la humanitat sencera s’enfronta a dos grans reptes si vol seguir anomenant-se humanitat: per un costat, la lluita contra l’emergència climàtica i el col·lapse ecològic, que està hipotecant greument el futur; per altre costat, la lluita contra les desigualtats entre les persones. No és casual que el primer eix del botànic II siga precisament la transició ecològica i lluita contra l’emergència climàtica. Senyories, el canvi climàtic ha passat a ser una emergència climàtica. No és una qüestió de futur. És una qüestió de present. Ja està ací. Els adolescents de 13, 14, 15 i 16 anys ens ho estan diguent tots els divendres en eixes concentracions del Fridays for future, on ens estan interpel·lant a la política que no tenim dret a posar-li caducitat a este planeta, perquè no n’hi ha pla B. I no n’hi ha pla B perquè no n’hi ha planeta B. I és una obligació política i és una obligació moral. Tenim l’obligació de deixar-los la terra els nostres fills almenys com la rebérem dels nostres pares. I si no som capaços de fer-ho pels nostres fills i filles, per qui ho anem a fer? I açò exigix un canvi de model econòmic profund que ha de transitar i sustentar-se en quatre potes: la transició ecològica, per un costat; el canvi de model; la descarbonització de l’economia –fonamental i, a més, una eina de creació d’ocupació–; la societat de les cures, la societat de persones que cuiden a persones, la necessitat que les tasques reproductives i les tasques de cuidar les persones siguen també un motor de creació d’ocupació i, a més, de creació d’ocupació estable, ben remunerada i no deslocalitzable.
Una persona que està cuidant una persona major en una residència, eixe lloc de treball no se’l pot emportar a la Xina, ha de quedar-se ací, i és una font de creació d’ocupació també molt important. La cultura. Com deia vosté ahir, senyor Puig, per descomptat és una eina de llibertat. És una eina d’emancipació. És una eina de fer-mos poble culte que sempre és més difícil de tiranitzar, o quasi impossible, però també és una font de creació d’ocupació. Miren si podem créixer en tota la part de digitalització, en la part de l’audiovisual, quan alguns estan desdenyant la importància que tenen els mitjans de comunicació públics, entre altres coses també, perquè el sector audiovisual puga créixer i puga crear ocupació. I la investigació al desenvolupament i la innovació. Eixe ha de ser el valor afegit. No podem basar el sistema econòmic cada volta més… en els baixos salaris, en la precarietat, en la impossibilitat de projectes de vida independent. El valor afegit per a la productivitat ha de ser l’I+D+i. I això se recull en l’eix quart i en l’eix primer d’este botànic II. I nosaltres, des de Compromís, volem posar l’accent en el que és el desenvolupament econòmic. Front al creixement aixina, al qual vosté també va fer molta referència ahir, nosaltres preferim eixa economia al servei de les persones, eixa econovida que fa que l’economia siga una eina perquè la gent puga viure amb una qualitat de vida, amb una felicitat raonables. Allò important és la redistribució, és la qualitat de vida i el benestar. I hem de canviar eixa paradigma antic que mesura la prosperitat per un creixement del PIB que, entre altres coses, se deixa fora, quan mesura, tota la part de les tasques reproductives i les cures. ¿Com és possible que allò essencial a qualsevol societat humana, que és el que fem bàsicament les dones, que és criar, que és cuidar la gent malalta, la gent vulnerable, que és protegir les persones majors, no tinga rellevància en el PIB? (Aplaudiments) Este treball invisible… este treball invisible, però que sustenta tot l’altre sistema econòmic productiu, i moltes voltes ni tan sols productiu, no se mesura en el PIB. Per tant, nosaltres anem a apostar pel desenvolupament i tenint en compte també altres coses que no mesura el PIB com són les desigualtats.
El PIB se deixa fora tot allò que d’humanitzador ha de tindre l’economia. I açò entronca en el segon gran repte, que els deia que tenim davant, que és la lluita contra les desigualtats. Me van a perdonar, però no és un sistema perfecte. I el capitalisme salvatge, salvatge o capitalisme caníbal en paraules del premi Nobel Stiglitz, per descomptat dista molt de ser perfecte. No ordena, no ordena. No crea justícia social. No procura qualitat de vida a la gent. Quan en l’1% més ric de la població mundial se concentra el 82% de tota la riquesa mundial. Això no és ordenar, això no és just i, sobretot, això ens du a un col·lapse del sistema. Un sistema que cada volta deixa més als marges i, sobretot, una perversa gestió de la crisi que el que ha fet és el que abans guanyava 1.000, ara guanye 600. O que ha fet que empreses estiguen fent insubmissió a l’aplicació del salari mínim interprofessional. O que fa que n’hi hagen persones contractades quatre hores, treballant-ne deu i sis no cobrant-les. I moltes voltes en sectors molt feminitzats, com les cambreres de pis, com les kellys, que han de vore com l’explotació laboral és el seu dia a dia. I estos dos grans reptes, la lluita contra les desigualtats i contra el col·lapse ecològic, van íntimament units, perquè aquells que mouen els fils, que maltracten les persones són els mateixos que maltracten el planeta, que viuen de la carbonització de l’economia. I aquells que maltracten el planeta són els mateixos que maltracten les persones. Perquè al final, saben què, senyories? El maltractament sempre té la mateixa dialèctica.
I aterrant en el concret, significa treballar per models radicalment diferents als hegemònics, almenys als hegemònics dels discursos del dogma neoliberal. I amb això, per descomptat, des de Compromís anem a deixar-mos la pell com ho hem fet estos quatre anys. Amb exemples concrets els diré on se dividixen les aigües. Algun balanç va fer vosté ahir, senyor Puig, de tot el que s’ha fet durant estos quatre anys. Jo vull, també, sobretot plantejar les preguntes. I les preguntes en concret són: ¿volem uns serveis públics on es fa negoci de la nostra salut o de la protecció social dels més vulnerables? ¿O volem serveis públics que seguisquen rescatant persones i cuidant de les persones, que siguen garantia dels drets, que el dret no siga només un paper mullat en una llei, sinó que els serveis públics es garantisquen a través d’una eficient gestió pública tal com recull l’eix tercer del botànic II? Ahí se dividixen les aigües.
En Compromís ho tenim clar. ¿Volem, per exemple, un turisme amb petjada ecològica inassumible i, a més, amb petjada social insostenible? ¿O un turisme sostenible ambiental i socialment que no gentrifique les nostres ciutats i no precaritze l’ocupació i la qualitat de vida de qui treballa allí.
En Compromís ho tenim clar. ¿Volem un comerç de proximitat, eixos comerços on entres, et diuen «Bon dia», pregunten per ta mare, ja saben el que t’agrada, que a més és un comerç que crea ocupació de qualitat, que ompli les nostres ciutats de vida, o volem un territori ocupat per grans mastodonts deshumanitzats i destructor del territori i de l’ocupació?
En Compromís ho tenim clar, i ahí s’ha estat treballant en el Patsecova, que ha de vore la llum en el botànic II. ¿Volem que la vivenda siga un dret o siga una eina d’especulació? I he de recordar-los, senyories, que ahir l’informe de Foessa posava l’accent que en este moment la vivenda ja s’ha convertit en el factor d’exclusió social més important que té este país.
En Compromís ho tenim clar: el camí a transitar és la llei de funció social de la vivenda. ¿Volem, senyories, que l’educació siga una eina d’igualtat, l’ascensor social que funciona, que repara les desigualtats dels xiquets i xiquetes respecte de la seua casa d’origen? I ahí ho tenim amb Xarxa Llibres, amb les ràtios, amb l’augment del professorat. ¿Volem eixa educació que iguala, que repara, que dóna oportunitats als xiquets i xiquetes, independentment de la casa d’on vinguen, o volem una educació perpetuadora de les desigualtats, elitista i excloent, i castradora de les oportunitats dels xiquetes i xiquetes?
En Compromís ho tenim clar. ¿Volem una sanitat excloent i privatitzada o una sanitat universal i inclusiva on a ningú se li demana el carnet a la porta, on a ningú se li mira el color de la pell, on a ningú se li pregunta la llengua que parla?
En Compromís ho tenim clar, senyories: volem eixa sanitat inclusiva, universal i que cura a totes les persones. ¿Volem una administració oberta, participativa, un bon govern, la codecisió, un govern transparent, modern i governant des de l’honradesa, o una administració búnquer, opaca, potencialment víctima de la corrupció que afortunadament deixàrem enrere en 2015? I ahí està tota l’arquitectura que en transparència s’ha construït com a defensa democràtica front als corruptes i als corrompedors, i eixe sistema, per exemple, d’alertes primerenques contra la corrupció.
En Compromís ho tenim clar. ¿Volem un territori on quatre poderosos juguen al Monopoli, privatitzen el paisatge i l’espai a base de pelotazos, o un territori al servei de les persones compartit democràtic, amb perspectiva de gènere, on es cuida i protegix la nostra terra, la mare terra, per al futur també dels que vindran? I ahí està la LOTUP, ahí està la protecció de l’horta, la protecció dels parcs naturals, en especial de l’Albufera on ja no es podrà especular.
En Compromís, senyories, ho tenim clar. ¿Volem joves que tinguen perspectives o volem joves que hagen d’anar-se’n a altres països perquè no poden construir el seu projecte de vida, o volem construir un país d’oportunitats on la gent puga emancipar-se sense haver d’abandonar la terra que els va vore nàixer? Ahí està l’Avalem Joves Plus, ahí està la Llei de polítiques integrals de joventut.
En Compromís, senyories, ho tenim clar.¿Volem una política que lluïte contra la violència de gènere i masclista i que este element siga una prioritat com a emergència social i política que és, o volem una política que minimitze, que des de 2003, senyories, n’hi ha mil dones assassinades per la violència masclista i ho reduïsca a una qüestió intrafamiliar o domèstica? No, senyories, és una qüestió social. Imaginen que foren mil periodistes, mil advocats, què dirien? Són mil dones. I ens interpel·la tota la societat, perquè cada volta que assassinen una dona la nostra societat ix ferida i demostra que hem de curar molt.
En Compromís ho tenim clar, i ahí està el Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista que jo vullc agrair a tots els grups que van signar i recolzar. ¿Volem una política de finançament just? ¿Volem que els valencians i valencianes deixem de ser ciutadans de segona? ¿Volem unes infraestructures i unes inversions d’acord amb el nostre pes poblacional? ¿Volem reivindicar-ho davant del Govern d’Espanya, governe qui governe, i amb la contundència, la responsabilitat que té, representar en esta cambra al poble valencià? Vosté, senyor Puig, ahir ho va dir, li ho recordarem, li recordarem que hem de seguir defensant els drets dels valencians i valencianes, que no volem ser més que ningú, però que estem farts de ser sempre els últims de tots. ¿Volem ser reivindicatius i tindre una política que es posa açò en el centre, o volem acatxar el cap?
En Compromís ho tenim clar, perquè tenim molt clar que un home o una dona que ve del poble ningú els fa abaixar la cara. (Aplaudiments) I és ací en estes qüestions que he esmentat, i altres moltes que podria esmentar, és ací on es dividixen les aigües, i l’agua va cap a un costat o va per a l’altre. Nosaltres ho tenim clar des de Compromís, que quan s’ha de prendre partit, prendrem partit. I ahí és on li dic, senyor Puig, que m’agradaria, i estic segura que anem a trobar-nos. Al començament deia que volia agrair al 1.300.000 persones que havien confiat amb les forces polítiques del botànic.
Em van a permetre, també, perquè hui parle en representació del meu grup, que agraïsca els 443.640 vots dels hòmens i dones que han confiant en Compromís com a motor i garantia del canvi polític que va començar en 2015 i que es va produir des d’un moment en el que vivíem una de les històries més fosques del nostre país. Vullc també posar en valor no només les coses que hem fet, vosté ha esmentat moltes, en polítiques socials, en polítiques de transparència, democràtiques, en polítiques mediambientals, en polítiques d’educació. Però, vullc posar en valor sobretot els trets que han definit, com hem governat, com hem governat amb la responsabilitat que ens donaren els ciutadans fa quatre anys, la contribució que tenim en el nostre haver.
Miren, hem sigut treballadors, molt treballadors. Ací (soroll de papers), òbviament no és tot la nostra contribució, però ací poden vostés vore la contribució que hem fet a este pacte del botànic: dènou dels trenta-quatre projectes de llei que van arribar a estes Corts varen ser impulsades per àrees de Compromís. Aquí estan lleis i decrets que milloren la vida de la gent, i això també és el nostre haver. Hem treballat des del rigor i hem aportat rigor a este govern. Mesures que es posen com a exemple fora de les nostres fronteres amb una idea ben clara: que ningú havia d’avergonyir-se mai més fora d’ací de ser de la Comunitat Valenciana; que la gent poguera eixir a dir «sí, sóc valencià, sóc valenciana, vinc de la terra on governen de manera honrada per a millorar la vida de les persones» ; on la gent poguera dir «sí, vinc d’una terra, la terra de les llibertats on ja tenim una llei LGTBI i una llei Trans que garantix la igualtat de tracte de les persones, independentment de com estimen o de la seua identitat; que la gent poguera dir «sí, vinc d’una terra en la que es protegix als vulnerables on ningú es queda pel camí, on la gent quan té un problema, quan té una vulnerabilitat, ja siga una diversitat funcional, ja siga una exclusió econòmica, ja siga simplement una dependència pel pas del temps, se’ns cuida»; que la gent poguera dir «sí, vinc d’una terra on el govern treballa amb i per a les persones, i eixa és la seua divisa, i eixe és el seu objectiu».
I ací han posat com a exemple la garantia juvenil que s’ha gestionat com en cap part a Espanya, i ho ha posat en valor el Govern d’Espanya actual, i ho va posar en valor també el Govern d’Espanya anterior. I ahí tenim la Llei de serveis socials i inclusius que tots els col·legis professionals d’Espanya han valorat com la primera llei de quarta generació, o tenim el Sistema de Alertas Tempranas Anticorrupción, el SATAN, que hem anat explicant per tota la geografia, o tenim les institucions europees que ens han felicitat per com hem construït el sistema d’ensenyament de llengües plurilingüe a la nostra Generalitat. Són només un pocs exemples, en podria posar molts més. Un altre valor que hem aportat és la responsabilitat. Vàrem ser els que aportàrem a este Consell la idea del mestissatge.
Jo crec que hauríem de patentar-la i exportar-la perquè vàrem ser molt conscients des del principi que la pluralitat, per a nosaltres una riquesa i una oportunitat, en cap cas podia significar que no fóra només un govern. Dos partits, tres partits, quatre partits, però un govern, i això ho hem portat a la pràctica des del principi fins al final amb eixa responsabilitat que ens ha caracteritzat. Però crec que el valor més important que hem aportat des de Compromís a este govern és la lleialtat. Primer, perquè la lleialtat se la devem als hòmens i dones que confiaren en nosaltres i que han confiat una altra volta amb nosaltres; però, segon –i jo crec que més important–, és que en Compromís no concebem la vida i per tant no concebem la política sense la lleialtat; lleialtat en majúscules, lleialtat que ha significat i que significa –i significarà– per a Compromís tancar files, sempre; cobrir esquenes, sempre.
Lleialtat és buscar el «sí» fins l’extenuació i també raonar el «no» quan no s’ha pogut trobar el «sí». Lleialtat, a vegades, és un silenci amb les dents ben apretades (soroll de papers), però és sempre tirar una mà quan cal. Lleialtat també és, senyor Puig, fer botànic, estendre el botànic, fer créixer el botànic; també en els municipis, en eixa aliança que vam forjar des de les polítiques de la Generalitat que tenen als municipis com a aliats insubstituïbles. I això també significa, senyor Puig, fer botànic a Sueca o, per exemple, a Oliva. (Aplaudiments)
I així, lleialtat és, així ho entenem des de Compromís, dir-se mirant als ulls el que u pensa, també, i sobretot, en els decisions importants, o com diria el poeta: «No llorarse las mentiras sino cantarse las verdades». I així ho hem fet i així ho farem, amb un horitzó ben clar, pot ser una utopia, que quan un xiquet o una xiqueta naixca al nostre país naixca en llibertat, creixca en igualtat, alene en un planeta habitable, estime a qui vullga i com vullga, i al final dels seus dies puga morir en dignitat. Jo crec que no hi ha divisa millor, perquè si la política no servix per aconseguir este objectiu, esta utopia, sincerament, senyories, no sé per a què servix la política.
I per tot això, per això, senyor Puig, i per a fer tot açò, volem i anem a recórrer junts este camí. Moltíssimes gràcies. “
Add comment