Gestionar i guanyar eleccions

Paco Garcia Latorre, Diputat a les Corts Valencianes

Venim d’una legislatura que com moltes voltes hem dit, ha sigut l’etapa del canvi polític més intens al País Valencià. Sens dubte quatre anys on les transformacions legislatives, la forma de gestionar, d’entendre la política i d’aplicar-la en temps real ha sigut una tònica en la majoria de governs del canvi, tant locals com autonòmic.

Sembla paradoxal i en alguns casos fins i tot decebedor, que els resultats del 26M no han tractat o valorat lo suficient el treball intens que moltes i molts càrrecs públics han estat fent de valent en centenars de municipis valencians. O tal volta el marc conceptual que s’ha valorat a l’hora de dipositar el vot ha estat marcat per altres interessos o paràmetres que ja no han sigut els mateixos que en 2015.

L’aparició de nous actors polítics, que en una primera instància semblaven que anaven a ser un element disgregador de blocs homogenis, i per tant generadors d’una pluralitat més ampla, no ha estat així. Sinó tot el contrari, han contribuït a un replegament i aglutinament de vot en forces bipartidistes tradicionals, sobretot per la part socialdemòcrata. I es que el sentiment la massa electoral es voluble, canviant i en constant evolució. Els resultats així ho demostren.

D’on venim i on anem? Quin ha de ser el nou missatge que encoratge i aglutine? Quines són les noves preocupacions de la ciutadania? Eixes són algunes de les preguntes que cal esbrinar i posar damunt la taula per afrontar este nou període polític.

Alguns pensaven en 2011 que Compromís no arribaria a cap lloc i va consolidar un espai polític a base d’esforç, lluita i creació d’uns lideratges compartits en lo territorial, polític i personal. Eixe potencial polític va estar sempre actiu i bel·ligerant contra els poderosos, contra les injustícies i amb propostes transformadores que hem sabut fer realitat, mentre altres miraven cap un altre costat i sols esperaven que la fruita madura caiguera de l’arbre. I així, en 2015, el potencial polític es mimetitzà amb el social, creant un gran espai que ara en 2019, davant l’allau de replegament bipartidista ha resistit i s’ha consolidat.

Possiblement estaven en una escalada on sempre havíem trencat enquestes i pronòstics agrers, acostumats a sobreposar-nos i fer el més difícil és possible. Però, la situació al nostre voltant havia canviat, l’escenografia política tenia nous elements imponderables que no sabíem com anaven a encaixar en el nou tauler electoral. Havíem governat i ens havíem enfrontat a elements fàctics. Així i tot, el premi a la visibilització ha estat present en tots els llocs on hem ostentat l’alcaldia i conselleries. També amb els socis de coalició, que per sort en 2015 varen ocupar molts més d’estos càrrecs per qüestió numèrica i d’emergència democràtica (hi havia que fer un canvi de govern dretans si o si).

De l’experiència s’aprèn. I per tant, els resultats ens han donat un nou vot de confiança, consolidant un “projecte valencià”, i ressalte lo de “valencià”, per què ha quedat palès que hem de generar, participar, col·laborar o diguam el verb que volgam, en un projecte d’àmbit Estatal o Europeu que siga la locomotora i el mirall de les polítiques que hem engegat al nostre territori. Elements en tenim i possibles companys de viatge també.

Per això hem d’aprendre (o ja hem aprés) que, gestionar be o molt bé, no es sinònim de guanyar eleccions, sinó un element que va en el nostre ADN, que de forma innata ho farem estiga qui estiga, que per damunt dels resultats hem prioritzat les polítiques i per sobre de tot, les persones. Ara, obrim un temps de reflexió i comencem a guanyar el futur de les pròximes generacions. On Compromís de segur que serà un element clau de l’èxit.