Iniciativa i Compromís s’han de fer majors

Per Carles Esteve, candidat per València a les Corts valencianes

He perdut 4 quilos… és el primer balanç que puc fer de les #PrimàriesCompromís, però evidentment hi ha molt més que contar. Les primàries obertes a la ciutadania són una eina molt potent. “Tecnologia política punta”, hem repetit fins a fer-ho un eslògan i no puc més que coincidir. Més enllà de Compromís, cap altra formació política s’atreveix a arriscar amb eixe nivell d’incertesa i això trasllada un missatge, que no per poc explícit resulta menor. Tenim el convenciment de que totes les persones que participen d’aquest procés poden resultar idònies.

Però també hem d’analitzar el valor que tenen les primàries de cara a l’espai intern. Compromís és, encara, una formació relativament jove i una eina com aquesta s’hauria d’entendre com a una oportunitat de cohesió. No negaré les ferides, més o menys grans, que han pogut causar, però les integre en una visió més ampla que ha de buscar marcs estables que ens faciliten madurar com a coalició.

Resulta inquietant la facilitat amb la que hem acceptat que les negociacions troben una resolució en l’últim segon. És cert que la història ens resulta favorable i sempre, o quasi sempre, trobem un punt de consens, però no podem donar per bona una cultura de l’acord in extremis que limita la capacitat d’acció i la previsió de cara al futur. Cal apostar per avançar en la definició dels fonaments que han de resoldre les diferències del dia a dia i establir una major certesa en la resolució dels conflictes. Compromís s’ha de fer major.

I deixem enrere les primàries per a encarar dos mesos que concentraran totes les cites electorals possibles. L’escenari no ens dona cap garantia, però tot i així, les opcions de consolidar i aprofundir els canvis encetats en la darrera legislatura, generen una motivació que ens haurà de fer imparables una altra vegada.

Són molts els xicotets passos que hem donat en cada espai i ens hem de poder permetre l’orgull del treball ben fet. Però com ja he dit en alguna altra ocasió, sóc una persona especialment inconformista i, després de les alabances, necessite avaluar, i proposar.

Independentment del resultat del 28 d’abril, necessitem avançar en els mecanismes de coordinació. Tenim molt de talent i resulta imperatiu que cristal·litze en una capacitat de proposta més ampla, que sàpiga reunir l’experiència del govern, les Corts i el Congrés amb les iniciatives i propostes generades en les Sectorials i Àrees.

Quan parlem del marc ideològic, Iniciativa esdevé un agent central. Hem de continuar sent el referent de la coalició a l’hora de definir la senda de les polítiques del dia a dia. Per a això cal establir, més clarament, els horitzons de l’ecosocialisme com aposta política de futur. Volem reformar el país i ampliar els mecanismes democràtics. Hem de tindre una alternativa de model econòmic i productiu integrat en un medi ambient que ja ha dit basta. Apostem per l’ecofeminisme transformador des dels arrels socials i per unes masculinitats que puguen acompanyar eixe camí.

Cal pensar a mig i llarg termini i buscar espai per a allò que és important entre tantes qüestions urgents. Iniciativa necessita créixer. Hem de fer valdre el nostre lideratge polític dins i fora de Compromís i augmentar l’afiliació i presència allà on estem i també on encara no hem arribat. Hem d’apostar decididament per la formació, per capacitar a la nostra militància per als reptes que encara estan per vindre i resoldre, sense haver de recórrer a la multiplicitat de responsabilitats, les necessitats d’un partit que ha d’aspirar a consolidar-se com a proposta política amb futur. Iniciativa s’ha de fer major.

Add comment

css.php