CIEGSA i la “barbaritat valenciana” del Sr. Camps.

Autora: Belén Bachero Traver  // Diputada de Coalició Compromís a Les Corts Valencianes

El 10 de febrer de 2016, el ple de les Corts aprovà per unanimitat la creació d’una comissió especial d’investigació sobre CIEGSA, per a aclarir l’adequació als principis de legalitat, eficàcia i eficiència en la gestió i en les activitats desenvolupades per l’empresa pública de Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (CIEGSA) al llarg de la seua existència i també l’impacte sobre les arques públiques de les pràctiques irregulars d’empreses proveïdores de “barracons” sancionades per la Comissió Nacional de Mercats i la Competència.

Tot i aprovar la comissió per unanimitat, el debat que aquell dia va haver al parlament valencià, no va deixar a ningú indiferent. La tensió que allí es respirava es podia tallar amb ganivet, i es podia palpar el nerviosisme entre certs diputats del Partit Popular, com el mateixíssim vicepresident segon de la cambra, el Sr. Alejandro Font de Mora, o la Síndica del Grup Parlamentari Popular, la Sra. Isabel Bonig. Ambdós van tindre càrrecs de responsabilitat o de confiança al govern durant els anys en què Máximo Caturla regentava l’empresa pública CIEGSA. Concretament, Alejandro Font de Mora va ser ni més ni menys que el conseller d’Educació durant els anys 2004-2011, màxim responsable per tant, d’aquesta conselleria i qui nomenava a tots els càrrecs de responsabilitat i confiança, entre ells, al Sr. Máximo Caturla, com a màxim dirigent de CIEGSA i a la vegada, Secretari Autonòmic d’Educació, i també a la Sra. Isabel Bonig com a assessora d’assumptes parlamentaris del seu gabinet.

És a dir, que mentre Benavent, més conegut com “el Yonki del dinero” i Caturla tenien converses sobre com repartir-se els diners com aquesta:
“Ellos pensarán: Máximo o quien sea recibe órdenes de Alfonso y con Alfonso no podemos hacer nada, ni Victor, ni Gerardo, ni Alejandro, ni nadie. Te lo digo yo. Yo creo que debes de mantener ese feedback con ellos y pasarles la información, porque te la piden, son Consellers, y Gerardo muy bien, esto es lo que hay. Y ¿Esto por qué?”
El Sr. Alejandro Font de Mora era el Conseller d’Educació, i la Sra. Isabel Bonig assessora d’assumptes parlamentaris del seu gabinet.

Mentre sembla que s’arreglaven els concursos, i es donaven a empreses que els tècnics consideraven com a “baixes temeràries”, el Sr. Font de Mora era el Conseller d’Educació, i la Sra. Bonig assessora d’assumptes parlamentaris del seu gabinet.

Mentre es construïen les escoles més cares de l’Estat Espanyol, el Sr. Font de Mora era el Conseller d’Educació, i la Sra. Bonig assessora d’assumptes parlamentaris del seu gabinet.

Mentre es generaven uns sobrecostos del 30% de mitjana, que en certes escoles aplegava a superar el 100%, el Sr. Font de Mora era el Conseller d’Educació, i la Sra. Bonig assessora d’assumptes parlamentaris del seu gabinet.

Sense cap dubte, la compareixença dels dos actuals diputats del Partit Popular en la comissió d’investigació per esclarir les activitats econòmiques de l’empresa pública CIEGSA, estaran entre les grans esperades, perquè han d’explicar moltes coses que ningú acabem d’entendre.

Bé, hi han dues diputades més del Partit Popular, que també van ser anomenades aquell dia en cambra parlamentaria, la Sra. María José Catalá, exconsellera d’Educació que va precedir a Alejandro Font de Mora en aquesta última etapa del govern del Partit Popular, en concret de l’any 2011 al 2015, i la Sra. Beatriz Gascó, Directora General de Qualitat Educativa en aquests mateixos anys. Van coincidir en l’etapa final de l’empresa pública CIEGSA, i en concret en el moment en que es va fer públic el deute l’any 2012, no per voluntat política de transparència amb la ciutadania, no, sinó per a poder acollir-se al fons de liquidació europeu. Eixes xifres descobrien un deute que superava els dos mil milions d’euros, i eixe mateix any l’expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, anunciava la liquidació de l’empresa pública CIEGSA.

És a dir, que mentre es feia públic el deute de més de 2.000 milions d’euros de l’empresa pública CIEGSA, la Sra. María José Català era la Consellera d’Educació, i la Sra. Beatriz Gascó Directora General de Qualitat Educativa, i resulta que cap de les dues sabia d’on venia eixe deute? I a cap de les dues se li va ocórrer buscar d’on venia eixe deute? El que està clar és, que tan corrupte és qui roba directament, com qui és sabedor i no diu res, perquè aleshores es converteix en còmplice.

Eixe dia, tots els diputats de la cambra sentíem que s’iniciava un capítol més de restauració de la dignitat valenciana, restauració que no haguera sigut possible si no haguérem tingut una oposició política valenta que va denunciar la corrupció, durant tots aquests anys de la gran barbaritat valenciana, amb Francisco Camps al capdavant d’aquell desgavell de govern, o més bé, de desgovern, quan la faràndula, l’espectacle grandiloqüent dels grans discursos adornats, les obres faraòniques i els grans esdeveniments al pur estil Camps, no deixaven indiferent a ningú…