El què i el com…

Com tothom es pot imaginar, la situació en que es trobarem l’Àrea de Cultura de la Diputació de València en juliol de 2015 no difereix gens de qualsevol altra administració pública del País València sotmesa a 20 anys de foscor,  de repartiment arbitrari de recursos públics, de recursos insuficients i de polítiques sense participació, connexió o coordinació entre d’altres administracions publiques o entitats ciutadanes

La situació de partida no pretén ser una excusa, ni una debilitat, tot el contrari, nosaltres concebem la situació que ens trobarem com una oportunitat. Es trist admetre-ho però, des de l’optimisme patològic que patim a Compromís, es ben cert que ens havien deixat un marge de millora enorme, una oportunitat històrica per revitalitzar i oxigenar els sectors culturals valencians.

Pot ser aquesta actitud i sobretot l’actitud i ajut d’aquells que durant tants anys han estat oblidats i inclús maltractats han fet possible un aterratge suau, sense traumes. Un aterratge després d’un viatge tan llarg que hem arribat tenint ben clar des del principi, què anàvem a fer i com volíem fer-ho.

Teníem clar què calia fer. Que potenciant la nostra cultura trobaríem la ferramenta per augmentar l’autoestima i l’orgull de pertinença dels valencians i les valencianes, d’incrementar la seua capacitat crítica i de créixer com a essers i com a ciutadans. Tot això, sense perdre de vista la diversitat cultural de les nostres comarques, d’aquelles persones nouvingudes que ens enriqueixen i amb l’afany per descentralitzar les activitats culturals, afavorint les itineràncies des del cap i casal i potenciant les activitats dutes a terme per les entitats comarcals o supracomarcals.

Aquests objectius compartits han permés la renovació de la Institució Alfons el Magnànim, del MuVIM, del Museu d’Etnologia; la consolidació del Museu de Prehistòria com a referent, la millora del servei de normalització lingüística i la renovada aposta per ajudar a les Bandes de Música i la música en valencià. Una suma de xicotets canvis que ens ajudaran a difondre el nostre patrimoni cultural, a posar en valor els nostres sectors estratègics i molt important, perquè no, ens ajudaran  a que les activitats culturals puguen ser un motor d’ocupació.

I tot açò, fent-ho com sabem: tenint en compte la participació de les entitats i professionals culturals, aplicant criteris de transparència en l’administració, millorant l’eficiència en la despesa de diners públics (per començar no es malbarata) i tallant de soca-rel l’arbitrarietat en el repartiment de recursos a municipis i entitats culturals.

Hem tingut reunions amb tots els agents, hem convocat un parell de vegades la sectorial de Cultura de Compromís, hem reunit als nostres representants institucionals i als tècnics municipals que ens ha ajudat a anar configurant el canvi de gestió.

Sincerament, no ha sigut difícil establir criteris objectius per a que tots els municipis puguen tindre l’oportunitat de gaudir d’una subvenció, independentment del partit polític que governe. No ha estat difícil atendre als criteris d’eficiència que ja el personal funcionari volia implantar fa anys. No ha estat difícil, per exemple, publicar els criteris de valoració de les beques al BOP, juntament amb la convocatòria. Com tampoc ha estat difícil atendre les peticions de les Bandes de Música, per a que siguen elles qui trien els instruments que necessiten i que puguen comprar-los al comerç local. No ha estat difícil fer allò que no feien abans.

L’equip de Cultura, des dels assessors Pau i Juanma, al personal funcionari del gabinet i la gran majoria de tota l’Àrea, són excel·lents professionals i com dic moltes vegades, “el meu mèrit serà no entrebancar la seua tasca i les seues iniciatives”.

No hem fet més que començar, però tot és més fàcil si continuem tenint clar el QUÈ i el COM.