GOVERN I COMUNICACIÓ

Inclusió social, educació pública, sanitat universal, transparència, participació, sostenibilitat…. són alguns dels nous marcs que estem aportant els governs del canvi a la política, a l’economia i a la societat. Nous paradigmes que han d’estar acompanyats d’un canvi en la manera de comunicar-los. Les paraules són importants i com ho fem també. I esta serà la clau per què la ciutadana torne a obrir el seu cor a la política, siga conscient i assumisca el que ha passat, que desterre la cultura de la sospita i confie de nou en els seus governs i governants.

Així les coses, hem de treballar per aconseguir transformar la comunicació institucional tal i com s’ha entés tradicionalment, és a dir, un gabinet més de comunicació a l’ús d’una organització o d’una empresa amb el principal objectiu de vendre unes polítiques com un producte. Esta és la teoria que entén que la política funciona amb les mateixes dinàmiques del mercat. I si bé és cert que els partits competeixen en unes eleccions, això és comunicació electoral, i també acceptant que un govern allò que vol és buscar consensos entre la ciutadania al voltant de la seua gestió del poder, una acceptació global dels seus projectes i reduir els possibles conflictes. Els governs del canvi han de complir amb la seua màxima que és servir per millorar la vida de les persones. És a partir d’este concepte que la comunicació institucional també esdevé un servei públic i un instrument de participació ciutadana. Una eina de diàleg entre els governants i la ciutadania promovent una presa de decisions sobre la base d’un debat social. En definitiva és portar la molt venerada regeneració democràtica també a la comunicació dels governs.

Hem de superar la idea de la comunicació institucional com un únic aparell de propaganda destinat a convèncer per mantindre i augmentar els nivells de suport popular a les nostres polítiques. S’ha d’arriscar entenent que no es tracta de perpetuar-se en el poder utilitzant la manipulació a través dels gabinets de comunicació institucional. Això fa pudor a naftalina. Es tracta de posar a treballar la rovellada estructura d’estos serveis per al poble.

Hem de parlar un altre llenguatge i entendre la comunicació en termes de democratització. I com ho fem? Amb transparència, assegurant el dret a la informació, promovent la participació, teixint xarxes per al debat, cedint el protagonisme a la ciutadania, amb un llenguatge inclusiu i amb molta imaginació i ganes. Un canvi de concepte i de forma de treballar que incloga necessàriament les noves formes de comunicació que faciliten les TIC i que requereix principalment de molta pedagogia entre polítics i professionals dins la institució i fora, amb la implicació de la resta de mitjans. En definitiva una comunicació per construir governs sòlids i coherents sobre la base d’una democràcia forta que tinga la complicitat de la ciutadania que no només ha de sentir-se representada sinó també protagonista del canvi.