ACORD MARC PER A LA RECUPERACIÓ I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA EN EL CONTEXT DEL POST COVID‐19

Ajuntament de València

MOTIVACIÓ I JUSTIFICACIÓ
L’Ajuntament de València va acordar, en sessió plenària del dia 30 d’abril, desenvolupar un pacte global de recuperació i reconstrucció de la ciutat a través de tres eixos fonamentals d’actuació:

• 1) salut de les persones;
• 2) reactivació econòmica; i
• 3) equitat i garantia de drets socials.

Este acord suposava articular un diàleg ample per tal de desplegar una perspectiva d’inclusió, per garantir les necessitats i els drets bàsics de totes les persones no deixant ningú enrere, i de
sostenibilitat, que tinguera en compte els límits del planeta a llarg termini i el repte del canvi climàtic en este nou de paradigma posterior al Covid19. A tal fi, es va crear una Comissió Especial de Reconstrucció, amb representants de tots els grups polítics municipals per tal de treballar des del consens i la interlocució amb el teixit social, cívic, cultural, empresarial i acadèmic de la ciutat.

Donat el caràcter global d’una crisis sense precedents i amb conseqüències gravíssimes sobre la vida, la salut, l’economia i el benestar social de les persones, es va assumir que unitat i acord eren els trets bàsics d’una resposta institucional concertada per afrontar la recuperació i reconstrucció de la ciutat.

En el marc del plans de reconstrucció que s’estan impulsant a nivell europeu, estatal i autonòmic, s’entenia que era necessari un correlat municipalista per desplegar les capacitats dels actors locals per adreçar la recuperació de la ciutat des de la nostra pròpia especificitat i transformar la crisi de la COVID‐19 en una oportunitat per avançar en l’horitzó d’una ciutat més saludable i sostenible en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda Urbana.

METODOLOGIA
La metodologia de treball s’ha fonamentat en una sèrie d’espais on arreplegar la pluralitat de veus i visions que conviuen a la ciutat, amb la finalitat de identificar aquelles actuacions que de
manera més efectiva poden contribuir a superar els reptes derivats de l’escenari post COVID‐19. Concretament, son tres els tipus d’actuacions sobre les que s’ha focalitzat l’estratègia de recuperació. Per una banda les orientades a la resiliència, plantejant com es podria adaptar la ciutat i els serveis públics a les restriccions derivades de possibles repeticions periòdiques de la pandèmia. Per altra, les orientades a la innovació com a formes alternatives de prestació dels serveis públics i desplegament de polítiques per fer‐les més efectives en l’escenari post COVID‐ 19. Finalment, les actuacions de cooperació entre actors públics, privats, socials i acadèmics. Per a dotar de continguts el pacte de recuperació i reconstrucció, s’ha treballat en quatre línies de caràcter complementari.

En primer lloc, la Comissió Especial de Reconstrucció va acordar un llistat de compareixents que varen plantejar les seues recomanacions i propostes d’actuació específiques per a cada un dels
eixos del pacte. Hi va haver dos categories de compareixents, els que assitien a títol individual en qualitat d’experts i els que ho feien en representació d’una entitat u organització. A destacar
el paper que en aquest aspecte varen tindre les entitats que son membres del Consell Social de la Ciutat.

En segon lloc, i en paral∙lel al primer, el Govern Municipal va arreplegar el punt de vista dels servicis municipals i entitats dependents per tal de capitalitzar el coneixement i l’expertise del personal municipal, un element imprescindible per donar una resposta encertada i viable a la pandèmia tenint en compte els recursos, les capacitats i el marge de competències de Acord marc per a la recuperació i la reconstrucció.  D’aquesta manera, les propostes dels experts i de les entitats es varen posar en contrast i es varen complementar amb una perspectiva interna.

En tercer lloc, i de cara a ampliar la participació i la implicació ciutadana, el Govern Municipal va convocar els Consells Sectorials de la ciutat. D’aquesta manera, es varen arreplegar les valoracions, els anàlisis, les recomanacions i les propostes dels actors més rellevants i significatius de la ciutat en els diversos àmbits d’actuació.

En quart lloc, s’ha treballat amb documents de referència per tal de contrastar els continguts de l’acord amb els plantejament d’altres actors, com per exemple l’IVIE a nivell autonòmic, la
Federació Espanyola de Municipis i Províncies a nivell estatal o EUROCITIES i la Comissió Europea a nivell internacional.

L’esborrany d’acord s’ha presentat a la Comissió Especial de Reconstrucció per al seu debat i deliberació amb la intenció de complementar‐ho amb les aportacions dels seus membres per tal
d’arribar a un plantejament compartit i a un consens ample en l’elaboració d’una resposta concertada a la crisis del post COVID‐19 a la ciutat de València.

UN PACTE GLOBAL PER A LA RECUPERACIÓN I LA RECONSTRUCCIÓN DE LA CIUTAT
Al llarg de les següents pàgines es presenta el conjunt de mesures del pacte, que s’articula en diferents línies d’actuació dins de cada un dels següents eixos:
1. Elements transversals
2. Eix 1: Ciutat saludable i sostenible
3. Eix 2: Reactivació econòmica
4. Eix 3: Equitat i drets socials

ELEMENTS TRANSVERSALS
1. Reconeixement a les víctimes
El punt de partida per a la recuperació i reconstrucció de la ciutat, ha de ser el reconeixement i recordatori a les víctimes de la COVID‐19 i les seues famílies. A tal fi, s’institucionalitzarà un dia per a retre homenatge a la plaça de l’Ajuntament a les víctimes i a totes aquelles persones que han estat en primera línia durant la pandèmia. Així mateix, es crearà un Premi Ciutat de València a la Investigació Sanitaria i de Salud Pública sobre pandèmies.

2. Perspectiva ètica i estratègica
La resposta a la situació derivada de la post COVID‐19 ha d’incorporar una perspectiva ètica i estratègica de la ciutat. S’ha de desenvolupar una cultura ètica oberta i plural fermament arrelada en valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el diàleg i el respecte actiu. Una cultura ètica que ens permeta avançar vers eixe ideal de ciutat justa que s’orienta a satisfer les expectatives legítimes de tots els seus afectats i que reconeix el valor de la confiança com un actiu fonamental de la ciutat. Per això, cal aparcar la crispació per tal de definir una visió i una agenda d’acords a llarg termini basats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda Urbana, per garantir tant els drets civils i polítics com els socials, econòmics i culturals de totes les persones que habiten la ciutat de València, en el context de la crisis mediambiental i climàtica. Cal, així mateix, reforçar els diferents instruments i mecanismes (Còdigs ètics, auditories internes, dades obertes…) de l’Ajuntament per a desenvolupar valors fonamentals de la política com la transparència, la honestedat la rendició de comptes, la competència i la prevenció de la corrupció.

3. Visió metropolitana
Una de les qüestions més importants que ha posat de manifest la pandèmia del COVID19 es la necessitat d’adreçar determinats problemes des de una perspectiva metropolitana. La ciutat real que viuen les persones transcendeix clarament els límits administratius de la ciutat. Per tal, cal avançar en el desenvolupament de mecanismes addicionals de governança i gestió metropolitana.

4. Perspectiva de gènere
La crisis de la COVID19 ha mostrat clarament que les conseqüències de la pandèmia incideixen de manera diferenciada en els homes i les dones de la ciutat tan a nivell econòmic i social com en quant al repartiment de les càrregues addicionals vinculades a les cures i a la conciliació de la vida laboral i familiar. Per tant, cal incorporar la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques municipals que es despleguen com a resposta a la pandèmia per tal d’avançar en termes d’igualtat.

5. Capacitat de l’ajuntament
La capacitat financera de l’ajuntament per a la prestació del serveis públics es fonamental en l’escenari post‐COVID19. Per tant, resulta fonamental que s’aprove el decret d’aplicació de romanents de superàvit de 2019 al pressupost de 2020, flexibilitzant l’aplicació d’este a matèries directament relacionades amb els efectes de la pandèmica. Així mateix, es necessari que s’avance la liquidació definitiva de la participació en els ingressos de l’estat de l’IVA de desembre de 2017 incorporat a 2018 i que l’Ajuntament de València ha deixat d’ingressar a conseqüència de l’aprovació del RD Llei 596/2016 en l’adopció d’un conveni que permeta als ajuntaments abordar la gestió amb els recursos necessaris de l’Ingrés Mínim Vital. Per altra banda, hauria de regular‐se que les majors despeses produïdes per despeses directes per a combatre la pandèmia no computen per a l’elaboració del sostre de despesa. Així mateix, es necessari el cofinançament per part del Govern Central dels dèficits d’explotació generats al transport urbà per la Covid19.

6. Fiscalitat
Establir una política fiscal que conjugue el mantindre els ingressos municipals per fer front, no sols a les despeses habituals de la corporació local, sinó a aquelles necessitats suplementàries sorgides per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Mantenint la progressivitat i atesa la capacitat de pagament dels sectors més afectats, tendint per tant a la congelació de tipus tributaris i establint bonificacions sense afectar a la estabilitat pressupostaria. Tot això, sense oblidar la necessitat de recursos públics suficients per a mantindre els serveis públics de qualitat i desenvolupar polítiques d’impuls tendents a reactivar l’economia local i fer front a l’emergència social, prestant especial atenció a les ajudes a impulsar l’ocupació i a les persones més vulnerables.

7. Dades
Continuar dotant l’ajuntament d’eines i panells específics de control i seguiment de la situació de la ciutat en els àmbits de la salut, la sostenibilitat, la activitat econòmica i els drets socials. Realitzar un estudi dels impactes de la Covid19 per barris de la ciutat. Establir col∙laboracions amb instituts tecnològics i de investigació per tal d’incorporar elements avançats d’anàlisis de big data e intel∙ligència artificial e incorporar també la perspectiva de la ciència ciutadana. Valorar la possibilitat d’incorporar eines informàtiques de suport al seguiment de les rutes de infecció.

8. Ajuntament preparat
Assumint que el recurs més valuós del que disposa l’Ajuntament es el seu capital humà, resulta imprescindible mantindre i actualitzar les mesures desplegades en relació al reforç
de la neteja ordinària, la informació constant sobre les normes higièniques i l’ús d’equips de protecció individual, la campanya de salut psicològica, els treballs de desinfecció en espais municipals i el control exhaustiu en el compliment de les normes de seguretat. Seguint en tot moment les instruccions i normes dictades per les autoritats sanitàries s’han de continuar implementant totes les eines necessàries per a evitar la propagació del virus. D’una banda, la distància social i equips de protecció individual i d’altra la realització de proves diagnòstiques entre el personal municipal realitzant proves PCR seguint els protocols establerts i d’acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries, a tots el treballadors i treballadores que presenten símptomes i fan el seu treball de manera presencial. Al mateix temps, s’han de mantindre i actualitzar les mesures de caràcter organitzatiu i de gestió de personal que s’han implantat fins ara per a garantir els serveis públics essencials, així com les mesures que ens han permès reforçar‐los, implantant models de treball no presencial per a mantindre l’activitat municipal, com a mesura prioritària enfront d’una
possible cessació temporal o reducció de l’activitat. La reincorporació del personal ha de seguir les pautes del pla aprovat i negociat amb els sindicats, al que es contemplen les diferents etapes i circumstàncies de cada col∙lectiu i servici. El desenvolupament d’aquest pla contempla qüestions bàsiques com: 1) el teletreball i l’administració electrònica, 2) l’establiment de procediments administratius no presencials, 3) la realització de campanyes publicitàries i informatives per tal de difondre esta nova modalitat en la prestació dels servicis municipals entre la ciutadania, 4) la
redistribució i reorganització dels espais de treball, així com el disseny i senyalització de recorreguts segurs, 5) la incorporació d’elements separadors en les zones d’atenció a la ciutadania, i 6) la intensificació de la neteja i la desinfecció.

9. Pressupost municipal
Reajustar els ajustos necessaris al pressupost municipal per tal de redistribuir els recursos d’acord a les noves necessitats de la ciutat derivades de les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. L’elaboració del pressupost del 2021 s’alinearà amb els objectius de reconstrucció atenent a la nova realitat dels ciutadans en la situació dels post‐Covid19. Es podran replantejar tots aquells crèdits pressupostaris no compromesos mitjançant conveni, contractes o concessions, així com els vinculats al manteniment de l’actual plantilla de personal. S’haurà de justificar l’eliminació, creació i variació quantitativa de les aplicacions pressupostàries proposades, en funció de les competències i objectius d’atenció a les despeses generades per la crisi social i econòmica causada per la covid‐19, així com dels plans d’actuació i reconstrucció de la corporació.

EIX 1: CIUTAT SALUDABLE I SOSTENIBLE
LÍNIA 1: CURES I SALUT
1. Treballar en la prevenció i el control de nous brots epidemiològics.
Continuar donant suport i col∙laborant activament amb la Generalitat Valenciana en la prevenció de nous focus epidemiològics amb mesures com el estudi de aigües residuals, el
seguiment i rastreig de nous casos, la disponibilitat de dades, la realització de tests, la preparació estratègica tant en quant a la reserva de EPIs i material amb garantia de disponibilitat per a totes i tots, com en quant la disponibilitat d’infraestructures sanitàries.

2. Investigació
Desenvolupar un conveni amb dotació econòmica Fisabio per a la investigació en salut pública epidemiològica focalitzada a la ciutat de València i orientada a la recopilació, manteniment i anàlisis de dades de la ciutat.

3. Incorporar la salut en totes les polítiques municipals
La salut ha de ser un tema estratègic que travesse totes les àrees de govern i que es vertebreper tot el territori de la ciutat. Partint del diagnosi existent sobre la situació de la salut a la ciutat, s’han d’incorporar eines per avaluar l’impacte en salut d’aquelles actuacions no sanitàries (urbanisme, habitatge, alimentació, oci, esport, mobilitat jardineria, biodiversitat, infraestructures verdes, qualitat ambiental acústica i atmosfèrica…) que influeixen en la salut i que poden ajudar a orientar i a avaluar les polítiques en temps de Covid‐19. Complementàriament, es desenvoluparan plans específics de promoció de salut en els barris de la ciutat.

4. Crear entorns saludables i treballar de forma intersectorial
La salut en totes les polítiques s’ha de concretar en que els entorns de la ciutat han de ser entorns de salut i benestar. Els entorns familiars, educatius, laborals, mediambientals, sanitaris, d’oci, de residències de persones majors… han de ser entorns generadors de salut. A tal fi, cal treballar de forma interdisciplinària entre servicis del propi ajuntament i de forma interinstitucional amb altres administracions i entitats a través d’espais com la Mesa de Coordinació Intersectorial de València Ciutat Saludable. Creació d’estructures de treball intersectorial pròximes als barris.

5. Potenciar la innovació social i l’acció comunitària en matèria de salut i alimentació
Actuar conjuntament per a que la població s’implique en el disseny, implementació i avaluació dels projectes per a incorporar la seua perspectiva de salut. Llançar Ciutat Cuidadora com a portfolio d’iniciatives i projectes d’innovació social al voltant del cuidat de les persones i vinculat amb les missions d’innovació de la ciutat. Potenciar l’acció comunitària i les xarxes ciutadanes d’ajuda informals i formals que s’han anat teixint en els nostres barris (alimentació, cures…) arran del COVID‐19, o bé xarxes i entitats socials preexistents que han adaptat les seus practiques a la nova situació.

6. Comunicació i alfabetització en salut i COVID19
Realitzar accions de sensibilització i prevenció individual sobre la salut personal i pública. La potenciació de les persones per a què actuen requereix d’una comunicació eficaç sobre els determinants de la salut, que en el cas del Covid‐19 es concreten en el risc de contagi, les maneres de protegir‐se a si mateixos i als altres i les maneres de fer front a la vida en situacions d’aïllament preventiu. La consciència i responsabilitat col∙lectiva es fonamental. Cal posar en marxa una campanya de comunicació adaptada als diferents públics que faça èmfasis, al menys en la necessitat de: netejar‐se les mans, emprar mascarets i mantindré la distància. Educació en hàbits saludables. Planificar programes on‐line de salut, nutrició, cuina saludable.

7. Educació ecològica i ambiental
Implantació d’un sistema d’educació ambiental permanent, transversal, dirigit a tots els sectors de la societat, amb una perspectiva eco‐social, i amb una programació orientada a la transformació de l’organització de la ciutadania promovent hàbits de petjada ecològica nul∙la i eco‐saludables. Planificar accions d’informació i comunicació de les actuacions municipals en matèria ecològica per objectiu difondre informació sobre plans i projectes executats, incrementant la sensibilització i educació ciutadana en temes mediambientalsurbans, i augmentar el seu grau de compromís i participació. Desenvolupar campanyes de conscienciació en relació, especialment, als nous residus generats (mascaretes, guants, plàstics…), la utilització de productes d’higiene reutilitzables o l’ús de l’aigua de la xarxa de subministrament en detriment de l’aigua embotellada. Valorar la creació del Consell de Medi Ambient a les Juntes Municipals.

8. Qualitat de l’aire
Incrementar el nombre de punts amb estacions de control de la qualitat de l’aire a la ciutat. Establir Zones urbanes de Baixes Emissions, tal com es preveu a la Llei de Canvi Climàtic per
a ciutats de més de 50.000 habitants.

LÍNIA 2: ESPAI PÚBLIC I URBANISME
9. Ciutat dels 15 minuts
Continuar l’aplicació del model denominat “ciutat dels 15 minuts”, que ja es ve aplicant en la revisió detallada del PGOU en totes les àrees funcionals. Concepció de la ciutat compacta
amb múltiples centralitats i equilibri dotacional i de serveis, prenent totes les mesures per afavorir i prioritzar la mobilitat dels vianants. Cal dissenyar les dotacions públiques i els
serveis per a minimitzar els trajectes amb accés de proximitat des de els barris.

10. Adaptació de l’espai públic i les infraestructures urbanes
Impulsar un pla d’adaptació de l’Espai Públic i Infraestructures Urbanes (carrers, parcs, places, jardins, voreres…) a la “nova distància social”. Accelerar de forma consensuada i
coordinada la conversió en espais i itineraris de vianants mitjançant actuacions tàctiques i blanes a la nostra ciutat, com ara a les avingudes de Pèrez Galdos o el Port, i la adaptació
definitiva d’estos espais mitjançant nou repartiment de l’espai públic en favor de les persones, permetent el desplaçaments, esplai o socialització segur a l’escenari Post‐
Covid19. Incrementar les voreres i espais per als vianants, especialment allà on aquestes presenten unes menors dimensions. Fer acomplir la normativa per a respectar els espais
públics per als vianants. Considerar la qualitat urbana des de la perspectiva de les persones majors i dels xiquets i xiquetes. Pla de rehabilitació tàctica d’espais i entorns educatius de la
ciutat de València, especialment aquells situats en zones vulnerables, amb la participació dels usuaris i amb una perspectiva de renaturalització i de prioritat per a vianants.

11. Renaturalització urbana
La natura i l’arbrat de la ciutat, a més ser embornals de CO2, son un factor de salut, benestar psicològic, de climatització i de qualitat de vida urbana. En el context de la Post Covid19 els espais verds de proximitat son claus per a estar a l’abast de totes les persones. A més d’acomplir els estàndards de zona verda por habitant, cal avançar en la cobertura vegetal de la ciutat (cobertes, façanes, patis…) i les xarxes de connexions climatitzades (com camí de trànsits, avinguda del port, comunicació verda entre les platges del nord i l’albufera…). En conjunt, cal augmentar les plantacions arbustives i herbàcies amb una jardineria més mediterrània i sostenible que incremente la biodiversitat vegetal i de fauna en el marc del Pla Verd i de la Biodiversitat de València i l’Estratègia d’Arbrat Urbà i de Solucions Basades en la Natura. Cal definir també, les normes d’us i respecte de zones verdes. Cal promoure els horts urbans i treballar en la permeabilització del sol. Cal recuperar la qualitat dels serveis ecosistèmics perduts, amb especial atenció a la línia de costa i platges.

12. Desenvolupament i ocupació provisional de buits urbans
Recuperació de buits urbans (solars, interiors de patis d’illa, baixos en desús…). Optimització de l’ús de sòl dotacional per a recuperar espai públic per a les persones. Es podrien dedicar a espais verds, usos esportius, culturals o aparcaments provisionals de gestió i ús públic i autofinançat, als barris amb major congestió de vehicle aparcat, per tal de poder guanyar espai públic i verd per a les persones.

13. Garantir una adequada neteja i desinfecció de l’espai públic
D’acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries, es mantindrà una adequada desinfecció i neteja de l’espai públic, així com una apropiada gestió dels residus urbans i de control de plagues. Es desenvoluparan projectes de compostatge urbà que proveïsquen de compost als vivers i jardins municipals, i als horts urbans. Així mateix, s’implantaran sistemes de detecció intel∙ligent de càrrega dels contenidors de manera individualitzada per optimitzar l’arreplegada dels residus

LÍNIA 3: MOBILITAT
14. Adaptar EMT
Equipar els vehicles EMT amb mampares i altres elements d’higiene i distanciament permanents, així com per a permetre el pagament electrònic en vehicle. Ampliar les funcionalitats per evitar el pagament en efectiu (tecnologia QR/EMV, duplicació de validadores en portes posteriors d’accés, funcionalitat de la recàrrega en línia de títols, tecnologia Mifare per recàrrega NFC per mòbil…). Establir mecanismes d’higienització i ferlos extensiu a altres serveis de mobilitat com el taxi.

15. Millorar infraestructura ciclista
Millorar infraestructura ciclista en l’àmbit urbà per a facilitar el desplaçament modal del vehicle privat motoritzat a la bicicleta o els VMP, incorporant la perspectiva de l’urbanisme tàctic. Incrementar els estacionaments per a ús indistint de bicicletes i VMP. Adoptar normes d’ús per a la higiene en Valenbisi. Es treballarà conjuntament en la Generalitat en les ajudes per a l’adquisició de bicicletes i VMP.

16. Adaptar aparcaments
Estudiar la creació de noves places per a l’ús exclusiu de la logística (zones de càrrega i descàrrega) i desenvolupar una app per a la autogestió de les zones de càrrega i descàrrega. S’estudiaran mesures per flexibilitzar les operacions de carrega i descarrega amb especial atenció a la descàrrega nocturna silenciosa. Implementar les zones d’estacionament de residents per a garantir l’estacionament de residents i reconduir els desplaçaments motoritzats privats en àmbit urbà als necessaris. Limitar l’ús de solars per a l’estacionament no residencial de vehicles motoritzats mitjançant la seua adequació per a convertir‐los en aparcaments de gestió i ús públic i autofinançat. Incrementar la xarxa de punts de recàrrega elèctrica per a bicicletes i cotxes. Possibilitar reserva de plaça en pàrquings públics.

17. Desenvolupar amb la Generalitat Valenciana el Pla de Mobilitat PostCovid a l’àrea metropolitana de València
Desenvolupar la GVA un pla per a la mobilitat metropolitana que faça èmfasis en el desenvolupament de formes intermodals de transport. Adaptar a la nova realitat la regulació i les condicions per a la prestació de serveis de sharing. Així mateix impulsar de forma coordinada amb la Generalitat i dins del marc competencial la remodelació de l’Estació d’Autobusos.

18. Foment del teletreball, la flexibilitat horària i la racionalització dels desplaçaments
Per tal de reduir els desplaçaments i evitar les concentracions i aglomeracions, així com per a aplanar els pics de l’hora de mobilitat a l’hora punta es fomentarà, en la mesura de lo possible, el teletreball i la flexibilitat horària. Es promouran mesures per a reduir els desplaçaments.

LÍNIA 4: ENERGÍA
19. Full de ruta per a la transició energètica
Desenvolupar de manera participativa un full de ruta per a la transició energètica de la ciutat que tinga en consideració la perspectiva dels diferents actors involucrats. Es tracta d’un àmbit clau per a la reactivació econòmica i la generació d’ocupació.

20. Adaptar normativa instal∙lacions solars
Actualitzar normativa municipal per a eliminar barreres a l’autoconsum i facilitar les Instal∙lacions fotovoltaiques sobre cobertes d’edificacions tant a nivell individual com de comunitats energètiques.

21. Programa d’estalvi i eficiència energètica
Pla de subvencions per a la rehabilitació energètica d’edificis amb GVA. Rehabilitació i edificació nova amb criteris d’eficiencia energètica i energies renovables, i bioclimàtics obligatoris. Continuar desenvolupant i ampliant el projecte 50/50 per a una gestió participativa i sostenible dels edificis escolars. Desenvolupament d’un pacte públic‐privat per a la rehabilitació energètica i fer una inversió real en la rehabilitació energètica en llars, oficines i residències.

LÍNIA 5: PLATGES
22. Adaptació de platges
Continuar adaptant i garantir immediatament els accessos, activitats permeses i espais especials (Platja Can…) a les condicions establertes establertes per les autoritats sanitàries i augmentar el nombre de punts accessibles. Adaptar mesures de seguretat i contractes a la COVID 19: 1) Salvament i Socorrisme, 2) Servei d’hamaques i ombrel∙les. Desplegar pla especial de neteja i desinfecció de platges, banys públics i postes sanitàries amb noves solucions en seguretat i salut. Desenvolupar un Pla d’Adaptació per a l’obtenció/renovació de les Certificacions i Guardons de les platges a València recuperant‐les de les possibles afeccions climàtiques dels últims mesos. Així com la garantia constant de la qualitat de les aigües de platges per donar seguretat.

LÍNIA 6: AIGUA
23. Garantia de subministrament.
Continuar treballant de forma conjunta amb Emivasa en protocols de detecció i garantia de accés a recursos hídrics de col∙lectius i persones vulnerables.

24. Control sanitari d’aigües
Adquirir i posar a punt l’equip PCR per al control sanitari (anàlisi de SARS‐CoV‐2) d’aigua residuals en depuradores de gestió municipal. Valorar la possible ampliació a la detecció de bactèries de resistència a antibiòtics i altres patògens rellevants.

LÍNIA 7: AGROALIMENTACIÓ.
25. Consum responsable, venda directa i gestió del malbaratament alimentari
Cal donar suport al consum responsable i de proximitat, agroecològic. Promoure la creació de mercats agroecològics i de proximitat. Elaborar protocols clars i flexibles sobre accés i ús als horts d’autoconsum, els sistemes de venda directa i els canals curts de comercialització, així com als servicis municipals com menjadors, centres socials… Gestió del malbaratament alimentari i redireccionament cap a infraestructures alimentàries comunitàries (cuines comunitàries, menjadors escolars, obradors compartits…).

26. Consell de l’Horta i Consell Alimentari Municipal
Impulsar de manera decidida la posada en marxa efectiva del Consell de l’Horta, així com la col∙laboració amb altres entitats en la dinamització i gestió del Consell Alimentari Municipal.

LÍNIA 8: ESPORTS
27. Pla d’activació de l’esport
Desenvolupar un pla d’activació de l’esport a la ciutat, amb la col∙laboració dels diferents agents esportius, seqüenciat per fases i amb protocols d’actuació. Posar en valor la pràctica esportiva com a element de salut preventiva i recolzar la Fundació Esportiva Municipal en la seua adaptació a la nova normalitat. Continuar implementant una oferta pública esportiva de qualitat per garantir l’accés en tots els barris, de forma complementaria amb la oferta privada existent.

28. Nous circuits saludables
Continuar la creació de nous circuits saludables per a no massificar els actuals.

29. Zona Lliure de COVID19 esportiva
Reservar una “Zona Lliure de COVID19 Esportiva” per a esportistes d’elit per assegurar la seua participació en competicions.

EIX 2: REACTIVACIÓ ECONÒMICA
LÍNIA 1: INFRAESTRUCTURA PER A LA RECONSTRUCCIÓ
1. Panell de seguiment econòmic i social
Mantindre en funcionament el panell de seguiment econòmic i social en el marc de l’Observatori Socioeconòmic d’Ocupació i Formació en interlocució directa entre administracions, partits i organitzacions empresarials i sindicals per donar seguiment al pla de reconstrucció com eix essencial del creixement econòmic i la generació d’ocupació de qualitat.

2. Compra pública innovadora
Crear una oficina dins del Servei de Contractació i amb coordinació amb el Servei d’Innovació per a l’impuls dels processos de CPI.

3. Oficina d’Inversions
Potenciar el funcionament de l’oficina d’inversions per a assessorar en el procés inversor i adoptar mesures que accelerin les mateixes, i per impulsar un programa d’atracció de grans empreses de valor afegit i del retorn del talent, al costat d’UPV i UV i impulsant la constitució de la Marina com a enclavament tecnològic i el projecte VLC Tech City, en el marc de la Llei 14/2018, de 5 de juny, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana

4. Oficina Reactiva
Impulsar l’oficina Reactiva, per a l’assessorament a empreses i persones autònomes de les ajudes oferides per les diferents administracions.

5. Consell Local del Disseny Urbà
Impuls del Consell Local del Disseny Urbà amb l’objectiu d’establir un pla de millora de la qualitat visual, funcional i paisatgística de la ciutat de València i el manteniment d’un Observatori del Disseny. Així com la implementació de la formació en disseny tant en agents públics com privats.

LÍNIA 2: PLANIFICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ DE PROGRAMES
6. “Benchmarketing” europeu
Impulsar un estudi de “benchmarking” d’altres ciutats europees en l’àmbit de la política post‐crisi econòmica.

7. “Branding” estratègic
Contractació d’un servei/procés de branding estratègic, coordinat per l’oficina d’inversions, per a permetre un posicionament efectiu de la ciutat en aqueix procés de redefinició del seu model econòmic basat en el coneixement, la cultura i la creativitat.

8. Missions 2030
Impulsar Missions Valencia 2030 com a model de governança de innovació orientada a la millora de la vida de les persones desde la mobilització de tot l’ecosistema innovador de la ciutat: incorporant la iniciativa València, Escola i Laboratori d’Innovació, impulsant la iniciativa VLC City Lab i situant a València com a ciutat laboratori i primer client per als emprenedors. Adaptar les convocatòries d’innovació per incorporar la resposta a l’escenari post‐covid i desenvolupar hackatons per a la presentació de solucions innovadores davant els reptes derivats de la pandèmia. Coordinar totes les accions d’innovació de la ciutat en aliances i sistemes de transferència amb les diferents hèlixs de la innovació.

9. Espais per a emprendedurisme e innovació
Impulsar un programa de habilitació d’espais adequats per al creixement de les iniciatives emprenedores i engegar mesures d’impuls i foment de la col∙laboració i inversió empresarial en Startups, Spin‐offs i altres iniciatives emprenedores, especialment les idees connectades amb les noves necessitats sorgides de la nova situació per a enfortint l’emprenedoria social. Extensió del model co‐create a un número significatiu barris que emmarquen àrees d’especial vulnerabilitat.

10. Espai de disseny i test de polítiques públiques
Desenvolupar i ampliar el programa d’avaluació de polítiques públiques “Avalua‐Lab” per a impulsar la col∙laboració amb les universitats en el disseny de polítiques públiques i testar els resultats abans de la seua implementació, així com d’avaluació dels resultats de les polítiques implementades.

11. Treballem Iguals
Impuls la iniciativa treballem iguals i a les polítiques de gènere directes i/o transversals que permeten aprofitar tot el capital humà. Aprofitar les virtuts del model de lideratge femení. Millorar l’ocupabilitat de les dones. Canviar la percepció de les dones, valorar els *cuidades. Involucrar als homes en el seu dret a cuidar.

12. Pla Estratègic d’Ocupació, Emprenedoria i Formació 2021‐24
Elaborar el nou Pla estratègic d’ocupació, emprenedoria i formació, període 2021‐2024, amb possibilitat d’adaptació ràpida a nous escenaris. Subscriure un conveni de col∙laboració amb LABORA per al desenvolupament i reforç de noves accions de foment d’ocupació a la ciutat de València amb especial atenció a la creació d’ocupació per a grups amb més dificultat com ara joves o aturats de llarga durada i incentivant l’estabilitat laboral per combatre la figura del treballador pobre. Incorporar la modalitat de teleformació.

13. Estratègia territorial
Elaborar una estratègia territorial en el marc del programa Avalem Territori, que implica la col∙laboració amb LABORA, agents socials, universitats i altres pactes territorials i engegar projectes experimentals d’ocupació i desenvolupament local sostenibles especialment en sectors estratègics amb perspectives de creixement (telesalut, biotech, gaming, ciberseguretat…) i sectors estratègics necessaris.

14. Pla d’impuls al comerç local i de proximitat
Desenvolupar un pla per incentivar el comerç local i de proximitat, així com la compra de productes de temporada, d’artesania valenciana i de l’horta de València tant als Mercats Municipals com al xicotet comerç de la ciutat. Promoció comercial de compra local (km 0) i producte d’origen. En concret, s’impulsarà la posada en marxa de mercats de proximitat, com per exemple a Castellar‐Oliveral, Mercat de Colon, Benimaclet i Malilla. Revitalització del comerç cultural a la ciutat. De la mateixa forma es continuarà impulsant la connectivitat del centre de la ciutat, cada vegada més peatonalitzat mitjançant el transport col∙lectiu. El pla inclourà campanyes de comunicació i màrqueting, així com d’informació per al correcte desenvolupament de l’activitat comercial en la situació de nova normalitat.

15. Digitalització PIMES i comerç on‐line
Pla d’impuls a la digitalització de les pimes a la ciutat de València. Recolzar a les empreses en el seu procés de digitalització, establint mecanismes que els permeten adaptar‐se a possibles futures contingències. En particular es donarà impuls al desenvolupament de fórmules per a afavorir la venda on‐line del comerç de minorista i de proximitat de la ciutat (e‐commerce, redes sociales, página web, Marketplace…). Impulsar els serveis de venda o repartiment a domicili i implantar l’ús de la bicicleta com a millor forma de lliurament de paquets no voluminosos.

16. Recolzament al turisme
Potenciar la fundació VISITVLC per a reforçar la promoció amb una campanya de marca València com a destinació segura i impulsar al pla estratègic turístic amb mesures per a salvar la temporada turística. Incloure mesures per a recuperar la confiança en la destinació: adaptar l’oferta als nous escenaris, garanties de seguretat sanitària. Potenciació d’activitats en entorns oberts i naturals etc i assegurar i divulgar les estrictes mesures de protecció en monuments, museus i actius d’atracció turística i titularitat pública, que donen la suficient tranquil∙litat als visitants. Promoure adequadament elements patrimonials i naturals, millorant també els suports informatius, i distribuint la capacitat de càrrega turística pel conjunt de la ciutat. Tot això augmentant l’atractiu per al turisme local.

17. Evitar l’oferta il∙legal
Incrementar la vigilància de l’oferta il∙legal. Lluita contra l’economia submergida.

18. Sector agroalimentari
Elaborar un programa d’impuls a l’ocupació en el sector agroalimentari i l’acompanyament empresarial d’iniciatives agroalimentàries sostenibles, introduint la perspectiva agroalimentària en els programes municipals de foment de l’ocupació, en coordinació amb el Consell Agrari i el Consell Alimentari Municipal. S’impulsaran ajudes directes al sector agrari i la millora dels canals de comercialització creant nous espais per a la inserció dels productes agraris de proximitat. Elaboració d’un mapeig sobre recursos del sistema agroalimentari local. Es crearà la marca de l’Horta per a identificar els productes amb el territori i amb un procés de qualitat. Es faran campanyes de conscienciació, sensibilització i informació del l’Horta com un espai productiu. Recolzar plataformes logístiques col∙laboratives i cooperatives per tal del connectar la producció agroalimentària local amb el consum local. S’habilitaran recursos del Pòsit Agrícola Municipal amb destinació al finançament de propostes derivades del COVID‐19. S’avanzarà en la recuperació d’espais agraris infrautilitzats i es potenciaran les activitats pesqueres tradicionals vinculant‐lo a productes trístics a l’Albufera o l’Horta. S’introduirà la perspectiva agroalimentària en els programes municipals de foment de l’ocupació.

19. Promoció de la cultura
Promoció de la cultura i dels nostres espais culturals amb mesures de foment del consum cultural local. Estudiar la creació d’una Finestreta Única de la Cultura, per a l’atenció i l’assessorament al sector cultural. Desenvolupament d’activitats i projectes culturals i creatius, equilibrant centres i perifèries i procurant una distribució territorial justa. Programació de concerts en espais públics i privats de la ciutat, amb la col∙laboració dels promotors i les sales musicals de la ciutat, així com programació a l’aire lliure. Convocatòria oberta d’exposicions i de producció pròpia. Creació de la Taula d’Arts Visuals i adhesió al Codi de Bones Pràctiques en Arts Visuals. Desenvolupament d’un pla de comunicació i màrqueting per a estimular el consum cultural i l’assistència a concerts i espectacles culturals. Reprogramació de festivals, certàmens, campanyes i activitats. Pagament dels projectes culturals que no s’han pogut representar, estudiant formes de compensació posterior. Flexibilització dels criteris de realització de l’activitat per a facilitar la recuperació del ritme de les programacions culturals. Apostar per recursos en línia: tallers de formació, campanyes de comunicació, compra de llibres digitals, préstec electrònic de llibres, audiollibres

20. Nou contracte sociocultural
Establir un nou contracte sociocultural, per a redefinir la participació cultural que actualment es distribueix d’una forma molt desigual, impulsant un pla d’acció en els barris amb més vulnerabilitats i creant llocs de treball per a la dinamització cultural. En particular, es desenvoluparan programes de polítiques culturals per a les primeres etapes escolars. El tren de la participació cultural i de la integració social es perd molt al principi de la trajectòria vital. Per tant, és necessari intervindre en les famílies i en xiquets i xiquetes vulnerables davant el fracàs educatiu.

21. Adaptar la cultura festiva
Plantejar nous formats d’actes festius que permeten adaptar‐se a les restriccions que puguen establir‐se apostant per la generació de continguts per a la difusió a través de les xarxes. Elaborar un mapa de l’associacionisme festiu de la ciutat de València que permeta fer una radiografia del sector.

LÍNIA 3: INVERSIONS I SUBVENCIONS
22. Ajudes a PYMES
Continuar impulsant i ampliar las ajudes a PIMES i autònoms amb la vinculació al manteniment de l’activitat i l’impuls de l’ocupació, destinant un mínim de 2,5 del pressupost municipal per a la reactivació econòmica com a resposta al COVID19.

23. Ajudes a artesans/es i activitats vinculades a la cultura festiva local
Impulsar ajudes als sectors artesanals valencians presents en la ciutat de València i queguarden especial relació en la cultura festiva local.

24. Adaptació de comerços i negocis
Ajudes específiques per a inversions, que suporten les necessàries reformes i noves instal∙lacions en matèria de seguretat i higiene que necessaris per executar per als establiments, especialment aquells que comporten la inversió en disseny.

25. Innovació
Reforçar la inversió en innovació pel seu impacte en la reducció de taxes de desocupació. Crear marcs para atraure inversions en innovació i desenvolupament. Millorar la connexió entre els sistemes de investigació e innovació. Protegir el talent amb inversions. Plantejar reptes i necessitats postCovid19 i les solucions incloent softland i espais de prova.

26. Facilitar finançament
Col∙laborar amb el sector financer públic i privat per facilitar el finançament de l’activitat productiva creadora d’ocupació i recolzar la implantació de línies de crèdits per a la creació i consolidació d’empreses al costat d’IVF i SGR.

27. Fons europeus
Maximitzar els recursos procedents de Europa amb cerca i presentació de totes les convocatòries alineades a les estratègies de València, especialment els corresponents al Pla Verd Europeu i els nous fons de reconstrucció.

28. Subvencions associacions festives
Reorientar els programes de subvencions a les associacions festives per a que s’adapten a la nova realitat post COVID.

29. Ajudes a l’hosteleria
Ajudes y subvencions al sector de l’hosteleria per tal de compensar les pèrdues degudes a la pandèmia i donar suport a la seua adaptació a la nova realitat.

30. Ajudes als sectors culturals
Ajudes i subvencions als sectors culturals per tal de mantindre i adaptar l’activitat cultural, així com per a la modernització, digitalització i la innovació de tots els agents culturals locals.

31. Potenciar la rehabilitació i l’obra pública
Potenciar la rehabilitació d’habitatge i impulsar l’obra pública com a mesures de reactivació de l’ocupació i millora de la qualitat urbana, dedicant per exemple, recursos per a zones com a voreres, paviment, etc. convertint la ciutat de València en una ciutat més amable.

LÍNIA 4: INFORMACIÓ I FORMACIÓ
32. Impulsar la formació per a l’ocupació
Impulsar accions de millora de les competències personals per a la cerca d’ocupació i emprenedoria. Llançadores online, en modalitat express i estàndard. Plans específics d’ocupabilitat per als col∙lectius més afectats per les conseqüències de la pandèmia com aturats joves i persones amb menor qualificació i orientats a activitats relacionades en serveis essencials i sectors en creixement.

33. Impulsar les capacitats digitals
Programar actuacions contra la bretxa digital: detectar necessitats d’adquisició de competències digitals (en persones desocupades, comerciants locals…) i facilitar‐los formació ad hoc, tant en competències digitals com en eines de formació “on‐line” i teletreball. Contribuir a adaptar l’economia local als canvis derivats de la robotització i digitalització que s’espera.

LÍNIA 5: MODELS DE GOBERNANÇA PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA
34. Digitalització i augment de l’eficiència de l’administració.
Aprovar de l’esborrany d’ordenança de telecomunicacions i xarxes de comunicacions electròniques per tal, entre d’altres, de poder demanar als operadors la presentació de projectes amb metodologia BIM i continuar la digitalització de tot l’àmbit de llicències municipals, la tramitació i atenció telemàtica de les sol∙licituds. Així com fomentar l’ús de revisions d’activitats a través d’Organismes de Certificació, ECUVs i OCAs amb la màxima celeritat una volta entre en vigor els decrets de la generalitat. Es requerirà d’una integració global a través del SERTIC.

35. Agilització de tràmits
Millorar la gestió de declaracions responsables i comunicacions prèvies a través d’un sistema més eficaç en la gestió de la seva acceptació, possibilitant la seua tramitació electrònica. Incentivar via tramitació la rehabilitació edificatòria i energètica, així com els edificis de consum energètic quasi zero. Millorar les dades obertes municipals per a que investigadors i emprenedors pugen generar nous serveis i estudis. Promoure el canvi de la pàgina web fent‐la més intuïtiva i útil per a diferents tipus d’usuaris: ciutadà, inversor, turista. Incrementar la traçabilitat dels expedients per part dels ciutadans de manera àgil per poder conèixer en quina situació es troba. Redactar criteris i Instruccions unificades per a poder tramitar amb celeritat i seguretat les suspensions, indemnitzacions i/o reinici d’obres als projectes urbans. Ampliar de l’atenció i els recursos dels serveis de llicències. Realitzar un gran pacte públic privat amb els col∙legis professionals per a l’agilització dels tràmits administratius.

36. Compra Pública Responsable
Desplegar de forma efectiva la Guia de Compra Pública Responsable de l’Ajuntament de València per tal d’impulsar iniciatives d’economia social, avançar en la contractació pública socialment responsable i recolzar les empreses d’inserció social a l’àmbit productiu. En particular, incrementar les accions en matèria de consum responsable i sostenible en l’àmbit educatiu.

EIX 3: EQUITAT I DRETS SOCIALS
LÍNIA 1: ATENCIÓ CIUTADANA PROACTIVA
1. Simplificació i agilització dels procediments administratius i canals de comunicació amb els serveis muncipals
Consolidar el servei de Teleassistència i Telemonitorització com un recurs que empri les tecnologies més avançades, que incloga un servei de suport emocional i que pugui ampliarse per garantir l’acompanyament davant les situacions de soledat no desitjada. Atenent a l’actual estat de greu necessitat, s’eliminaran traves burocràtiques, es simplificaran els procediments i s’actuarà amb la màxima celeritat possible en cada cas, evitant retards innecessaris per tal d’agilitar la tramitació de les demandes, perquè els més vulnerables puguin rebre les ajudes d’emergència amb la major rapidesa possible.

2. Anàlisi intel∙ligent
Desenvolupar mitjans informàtics intel∙ligents per a identificar de manera àgil les persones que pels factors de risc personals o familiars poden ser susceptibles de major vulnerabilitat en cas de pandèmies o d’intervenció social.

3. Reorientar l’atenció
Replantejar l’estructura actual dels CMSS per programes entorn del professional de referència, i dels àmbits d’atenció primària bàsica i específica. Servici de benestar social i integració. Treballar sobre la sostenibilitat i viabilitat de l’actual gestió de prestacions econòmiques.

LÍNIA 2: LLUÏTA CONTRA LA DISCRIMINACIÓ
4. Oficina de no discriminació
Obrir l´Oficina de No Discriminació a la Ciutat per combatre la difusió d’estereotips davant de possibles situacions de conflicte social, incentivant la no discriminació davant la xenofòbia, l’aporafobia, la disfòbia i els delictes d’odi, elaborats conjuntament amb les entitats del tercer sector.

5. Observatori municipal contra la discriminació i l’odi
Establir l’Observatori Municipal contra la Discriminació i l’Odi.

LÍNIA 3: LLUÏTA CONTRA LA VIÒLENCIA DE GÉNERE
6. Previndre l’assetjament digital
Previndre l’assetjament digital sexual en l’àmbit digital: xarxes socials.

7. Reformular propostes educatives
Reformular les propostes educatives entorn de la prevenció de la violència masclista, la violència sexual i l’educació en la diversitat LGTBI en formats audiovisuals digitals a la disposició de la comunitat educativa

8. Nous convenis i projectes
Nous convenis que respondran a les necessitats sorgides i a les actuacions noves plantejades i noves línia de subvenció a projectes d’entitats i associacions que treballen en l’àmbit de la igualtat de drets.

9. Adaptar serveis d’atenció a dones víctimes de violència de gènere
Adaptar les condicions dels serveis d’atenció a dones víctimes de violència de gènere i els seus filles i fills. Molt especialment durant períodes de confinament, però també en la resta de períodes sense confinament. Establir un suport remot i adaptar la prestació de serveis relacionats.

LÍNIA 4 LUÏTA CONTRA LA DESIGUALTAT, LA POBRESA I LA FRAGILITAT
10. Programa d’atenció a l’exclusió Social (PAES)
Establir la prestació del PAES (Atenció a l’exclusió Social) amb un suport mínim imprescindible per perfils amb baixa exigència documental però alt suport cap a la inclusió, davant les limitacions de la RVI per cobrir necessitats de població vulnerable en situació irregular. Acompanyar als col∙lectius vulnerables en la gestió de la malaltia mitjançant un seguiment telefònic i presencial, especialment a les persones sense llar o en assentaments.

11. Elaboració Pla d’Inclusió i Cohesió Social
Elaboració del Pla d’Inclusió i Cohesió Social de l’Ajuntament de València adaptant‐lo a l’escenari COVID per a una reconstrucció social de la ciutat. Increment en la inversió en Centres Municipals de Serveis Socials i en la seua adaptació digital i a les noves tecnologies, Increment dels recursos humans per a assistència individual. Garantir els subministraments bàsics dependents de l’Ajuntament a persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Promoure la inclusió social de la població gitana valenciana, en partícula de la infància. Continuar garantint l’alimentació a les famílies en vulnerabilitat econòmica.

12. Persones sense llar
Crear recursos municipals d’atenció i allotjament per a persones sense sostre. Ampliar el servei que es presta des de el Centre d’Atencio a les Persones Sense Sostre (CAST) per donar una atenció integral. Realització d’un cens actualitzat de les persones sense llar per tal de garantir una adequada atenció als serveis socials. Crear noves places d’albergue de baixa exigència. Coordinar amb la Generalitat Valenciana els protocols de realització de proves de COVID‐19 a les persones sense sostre. Crear habitatges públics suficients per a l’ús per part de persones sense llar com a pas previ a l’autonomia. Comptar amb establiments públics per a l’aïllament en cas d’un nou brot epidèmic, que han de ser de titularitat autonòmica.

13. Servei d’Atenció a Urgències Socials
Ampliar Servei d’Atenció a Urgències Socials amb més cobertura i mitjans, tant personals com materials.

14. Atenció integral a assentaments segregats
Incrementar l’atenció integral als assentaments segregats. Atendre a les problemàtiques diferenciades de cada família en termes de salud, ocupació, educació e inclusió social.

15. Persones amb discapacitat
El nou Pla d’Inclusió i Cohesió Social haurà de contemplar accions per atendre a les persones amb discapacitat que, en situacions d’emergència, estiguen privats d’assistir als centres de dia.

16. Recolzament a la conciliació i la corresponsabilitat entre homes i dones
Mesures municipals per fomentar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la corresponsabilidad entre dones i homes, en les tasques domèstiques i cura. Ajudes a la empleabilitat de les dones, foment d’activitats extraescolars subvencionades que ajuden a la conciliació i atenció de menors, educació 0‐3 i increment dels programes de respir familiar.

17. Accés universal a l’educació 0‐3. Realització mapa escolar. Desplegament d’una xarxa d’escoletes públiques
Realitzar un mapa escolar de necessitats a tots els barris de la ciutat. En funció de les necessitats desplegar una xarxa d’educació i escoletes públiques en col∙laboració amb la Generalitat. Així mateix, augmentar a la vegada les ajudes destinades al xec escolar de 0 a 3 anys, incloent el mes de juliol en 2020, per avançar cap un escenari on es puga garantir l’accés universal en el menor temps possible.

18. Ajudes de menjador
Incrementar les ajudes de menjador per tal d’arribar a un major nombre de families així com, en la mesura de lo possible augmentar la quantia de la beca

19. Recolzar l’educació primària i secundària
Garantir l’accés a la formació on‐line dels estudiants de primària i secundària de la ciutat de València mitjançant la disponibilitat d’eines electròniques a les families més vulnerables per a la seua conexxió a les plataformes educatives

20. Violència sobre menors
Atenció pormenoritzada assistencial i telemàtica als menors víctimes de violència o en risc a través de TICs

21. Acompanyament psicològic
Desenvolupar un conveni per proporcionar atenció psicològica els ciutadans, empleats públics i, especialment, a persones en situació persistent de soledat emocional en coordinació amb el Col∙legi Oficial de Psicòlegs.

22. Prevenció del suïcidi
Augmentar la detecció i tractament de persones amb temptativa de suïcidi amb la col∙laboració amb servicis socials de l’Ajuntament de València, així com amb altres organitzacions de la societat civil d’àmbit social, a fi de detectar conjuntament les zones on s’està produint un augment significatiu del nombre de servicis d’incendis o suïcidis, i que pugen estar vinculades amb un deteriorament de la situació econòmica i social en el veïnat.

23. Ingrés mínim vital
Coordinar les actuacions necessàries entre totoes les administracions involucrades per garantir els recursos necessaris per a una adequada gestió de l’ingrés mínim vital.

24. Drets i interessos de la joventut
Elaboració d’un Pla d’Ocupació Juvenil, Programa Municipal d’Habitatge Jove, Programa d’ajudes a la mobilitat sostenible, Suport al teixit associatiu juvenil, Pla d’Oci Alternatiu post
COVID‐19, Pla de Formació per a l’Ocupabilitat Jove, Punt d’informació post COVID‐19.

25. Persones migrants
Implementar polítiques d’ocupació municipal amb una perspectiva interseccional i que done oportunitats a inserir laboralment a professionals migrants qualificades. Programes d’atenció i suport a dones que estan en situació de tràfic i de prostitució. Recursos per a millorar l’ús, l’accés i la formació en noves tecnologies. Brindar especial atenció a dones migrants que estan en els assentaments i en situacions d’especial vulnerabilitat. Seguiment a la renda bàsica valenciana amb èmfasi en les dones migrants. Programa València Activa a migrants, especialment a dones. Fons per a les organitzacions d’immigrants i programa d’idioma espanyol per a persones estrangeres.

LÍNIA 5. PERSONES MAJORS
26. Teleassistència i activitats on‐line
Adoptar les mesures necessàries per a l’ampliació del servei de teleassistència, ajuda a domicili, menjar a casa i telèfon del major per a l’atenció i seguiment diari dels nostres majors amb horari de matí i vesprada. Adaptar un nombre suficient d’activitats dels centres d’activitats de majors a modalitats online o audiovisual.

27. ACTIVAGE
Ampliar les eines de monitoratge o tele supervisió a través del projecte ACTIVAGE o la teleassistència a persones majors en situació de vulnerabilitat sobrevinguda passant de 500 llars coberts en l’actualitat a 5.000 llars que tenen la necessitat.

28. Ampliar col∙laboracions i activitats
Ampliar les col∙laboracions amb administracions publiques i entitats que permetin desenvolupar amb normalitat les accions i activitats que des de l’Ajuntament van dirigides a persones majors. Potenciar els programes i activitats per als majors, tant en els centres com a l’aire lliure. Facilitar el seu “accés preferencial a esdeveniments culturals, o mercats… per a propiciar la seua participació en la vida activa de la ciutat. Establir un Programa Intergeneracional de Seguiment de Persones Majors per al seu acompanyament, atenció de necessitats bàsiques i foment d’activitats cognitives i físiques.

29. Replantejar el model de residències per a majors a la ciutat
Conjuntament amb la Generalitat Valenciana estudiar i revisar el model de residències per a persones majors per avançar cap a un model basat en la proximitat i la qualitat. Un model que responga al que desitgen i necessiten les persones majors; i que els permeta terminarels seus dies al barri on han viscut. Avançar cap a un model de residències o centres intergeneracionals de barri connectats amb l’entorn i les seues dotacions. Coordinació entre administracions per a millorar les residències. Millorar l’atenció domiciliària dels majors. Facilitar una existència autònoma en la seua mig habitual per als majors.

LÍNIA 6 ENFORTIR LES ALIANCES I ELS MOVIMENTS SOCIALS
30. Impulsar el voluntariat i les xarxes solidàries de resposta davant emergències
En la situación actual d’emergència social es vital reforçar el nucli de cohesió social i prestar especial atenció a les entitats socials de la ciutat que atenen a persones necesitades. Crear una mesa de coordinació operativa i funcional de caràcter soci‐sanitàri entre Serveis Socials municipals, GVA (Sanitat, Cohesió Social) i Societat Civil davant emergències amb resposta i gestió de recursos global. Crear una Oficina d’intermediació de voluntariat i un banc de recursos davant situacions de pandèmia o semblants que incloga els moviments socials i les iniciatives ciutadanes. Crear una xarxa solidària entre el col∙lectiu de persones majors per l’acompanyament en la soledat. Donar suport al teixit associatiu on pivota la dinamització social i cultural. Contribuir a mobilitzar a la societat en la lluita contra la vulnerabilitat produïda per la crisis de la Covid‐19, mitjançant la posada a disposició de fórmules de participació adaptades i flexibles, així com metodologies i eines dirigides al desenvolupament i gestió de l’acció voluntària. Implementar mesures per a incrementar la professionalització per part de les entitats de la atenció a les persones més vulnerables i
potenciar la col∙laboració públic‐privada‐social.

31. Enfortir les aliances
En sintonia amb el punt anterior, desenvolupament comunitari e investigació‐acció del Pla de Convivència Municipal COMVA, amb totes les entitats de suport i defensa dels drets humans i socials, així com el dret a la ciutat. Mediació de les entitats més properes als col∙lectius vulnerables com ara Metges del món, Lambda, etc… Acció col∙lectiva per tal de conèixer l’efecte del confinament amb les persones LGTBI. Valorar efectes no coneguts. Crear mesa de coordinació operatives i funcionals soci‐sanitàri entre Serveis Socials municipals, GVA (Sanitat, Cohesió Social) i Societat Civil davant emergències amb resposta i gestió de recursos global. Desenvolupar una Taula de coordinació tècnica en matèria de emergència alimentària liderada per Serveis Socials, però on estiga representat el sector productiu local, les entitats socials i el comerç de proximitat (aprofitant el treball del Grup de Dret a l’Alimentació del Consell Alimentari Municipal). Elaborar un protocol per a la coordinació i unificació de criteris entre l’Ajuntament i les distintes organitzacions que realitzen repartiments d’aliments per tal d’evitar duplicitats i conèixer millor les circumstàncies de les persones beneficiàries.

LÍNIA 7. DRET A LA VIVENDA
32. Impuls al parc d’habitatge públic per part de l’ajuntament
Impuls a l’adquisició i la promoció pública d’habitatges per a ampliar el parc públic municipal de vivenda social.

33. Programa REVIURE
Programa de reforma i lloguer per a posar en el mercat vivendes buides, amb ajudes per a reformar‐les, i que són després adjudicades a famílies en règim de lloguer assequible.

34. Reforma habitatges municipals amb finalitat social
Reforma d’habitatges municipals per a donar‐li un us social com a lloguer per a famílies amb vulnerabilitat

35. Oficina pel Dret a la Vivenda
Oficina Municipal pel Dret a la Vivenda per atenció integral a la ciutadania.

36. Replantejar el model d’habitatge
Estudiar la possibilitat d’organitzar un concurs internacional per tal de repensar el model d’habitatge en el context del Post Covid 19 i la seua relació amb els espais verds. Estudiar la incorporació d’espais intermedis que milloren la eficiència i aporten espais verds addicionals, de manera que les persones no hagen d’abandonar la vivienda per accedir a ells. Revisar el paper dels espais comuns i els patis interiors. Pensar en models de convivència intergeneracional. Creació de vivendes públiques adaptades a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.

LÍNIA 8. DRET A LA TECNOLOGIA, LA INFORMACIÓ VERAÇ I LA PARTICIPACIÓ
37. Superar l’escletxa digital
Impulsar iniciatives per trencar l’escletxa digital tant en la seua vessant econòmica com cultural o de coneixement. Afavorir la disponibilitat d’eines informàtiques a les famílies amb menys recursos i als centre i residències de majors, adaptar els espais municipals ambconnexió wifi per garantir l’accesibilitat, oferir formació e impulsar l’alfabetització digital de la ciutadania.

38. Ampliar la comunicació directa amb la ciutadania
Crear un catàleg d’Informació per unitats administratives. Implantar disseny i lectura fàcil en resolucions, circulars i recomanacions. Crear Sistema d’assistent virtual per atendre multituds de preguntes de la ciutadania (Xatbot). Acció especial de comunicació amb les persones majors des de l’Ajuntament. Garantir i centralitzar la informació fiable respecte al COVID en València que evite desinformació o fakenews. Crear una coordinació única de punt d’informació per a la ciutadania sobre COVID‐19 o qualsevol altra catàstrofe que integre totes les accions municipals. Millorar i mantenir http://coronavirus.valencia.es como a web per a emergències.

39. Reforçar la participació ciutadana al nou context
Reglament de Participació Ciutadana de “nova generació” i alineat amb l’Agenda 2030. Establir un protocol anticrisi que protegisca el vessant social del teixit associatiu. Formar al personal funcionari per a treballar en la Fundació Xarxa Kaleidos. Invertir en infraestructures per a la UV. Càtedra PAGODA (UV‐GVA). Promoure les relacions interinstitucionals amb l’OIDP (Observatori Internacional de Democràcia Participativa). Crear una plataforma digital de participació ciutadana a fi d’integrar espais virtuals de gestió i debat per als òrgans de participació institucional, processos de participació, etc. Crear un portal associatiu que permeta donar visibilitat i coordinar el teixit associatiu de la ciutat (Xarxa Cívica Local). Atenció, informació i orientació on‐line a entitats ciutadanes.