Les ciutats i l’escenari post-covid19, una oportunitat de canvi profunds

Sergi Campillo. Vicealcalde i regidor d’ecologia urbana de l’Ajuntament de València

En el títol d’este article ja s’apunta a una direcció que no deixa de ser paradoxal: com allò local es vorà afectat per fenòmens globals. I és que cada volta tenim més clar que els canvis planetaris, com el canvi climàtic o millor dit, el canvi global que ha sigut produit per l’ésser humà, tenen un impacte directe sobre les nostres poblacions i com percebem a nivell local els efectes dels impactes globals. La pandèmia de la covid-19 és un trist exemple d’esta realitat que ens ha tocat viure.

Una de les conclusions més immediates d’esta crisi sanitària que encara patim és que som vulnerables a l’ambient. Encara que açò parega una obvietat, a les nostres latituds, una part immensa de la societat havia perdut esta sensació de vulnerabilitat, en part per una desconnexió quasi total de la Natura. El nostre estat del benestar ben desenvolupat -sí, amb mancances, òbviament, però també amb una xarxa de protecció social i sanitària suficient fins el moment per a afrontar situacions adverses- feia pensar que mai ens veuríem en esta situació. Però ens hem vist, i molta gent ara s’ha donat compte que els efectes ambientals (siga una pandèmia, siga el canvi climàtic) poden tindre un efecte molt advers sobre les nostres vides. I ací s’obri una finestra d’oportunitat per canviar les coses de debò.

Donat que la immensa major part de la població viu a àrees urbanes i per suposat, sense desmeréixer el paper fonamental de l’entorn rural, sí cal remarcar que les ciutats o les àrees urbanes, per ser l’escenari on més població hi viu, juguem un paper fonamental a nivell global. Durant esta crisi els municipis hem sigut l’administració més propera a la ciutadania i és a les nostres portes on toquen els veïns i veïnes en primer terme per a buscar ajuda. Malauradament però, al nostre país l’administració local ha sigut i és la germana pobre de l’arquitectura institucional, més per part del govern central però també per part de l’administració autonòmica. Poques voltes se’ns consulta a les ciutats ni se’ns té en compte en la presa de decisions. Un greu error tenint en compte que som l’administració més propera als nostres veïns i veïnes i qui millor coneixem la situació real als nostres carrers.

Crec sincerament que a l’àmbit de la política local, més allunyada dels focus mediàtics imperants als parlaments, és on més possibilitats hi ha d’enteniment entre forces polítiques de tot l’espectre polític. A València ho tinguérem ben clar des del principi. Aprofitant que ja havíem encetat la nostra estratègia urbana 2030 i amb l’experiència dels últims anys de govern, oferírem a totes les forces polítiques representades al ple municipal la constitució d’una comissió de reconstrucció per acordar un mínim comú denominador per a sentar les bases del redreçament de la nostra ciutat. Un acord desenvolupat en tres eixos: Ciutat saludable i sostenible, equitat i drets socials, i reactivació econòmica. Ja podem anunciar que 31 dels 33 regidors del Ple donem suport al document final acordat. Permeteu-me destacar d’entre totes les línies d’acció la referida a la de ciutat saludable i sostenible. Este moment és clau per encetar definitivament un canvi en l’arrel del nostre model urbà. Ara mateix els veïns i veïnes de les nostres poblacions volen ciutats i pobles sostenibles, volen recuperar espais que des de feia dècades havien sigut hipotecats per als cotxes, volen més zones verdes on poder gaudir de la Natura a les ciutats, volen un canvi en la mobilitat on el cotxe privat quede en un lloc subaltern front a altres modes de transport molt més sostenibles, volen que les nostres ciutats combaten el canvi climàtic, respirar aire net… Volen qualitat de vida, en definitiva.

El moment històric en el que estem ens ha de fer reaccionar en la direcció correcta. Iniciativa del Poble Valencià ha de fer de l’ecologia política el nucli de la seua acció política. Devem transformar el nostre partit en l’instrument polític adequat per a representar a amplis capes de població per a les que l’ecologia política és un valor ja inqüestionable. No hi ha cap altra força política valenciana que estiga en una disposició més adequada que nosaltres per fer-ho. I este moment, després de la crisi de la covid-19 és el moment adequat. No podem perdre més temps, este és el moment de bastir una gran opció ecologista que des de l’esquerra no dogmàtica sàpiga parlar a tota la ciutadania, lluny de sectarismes estèrils i de la política de trinxera. Les recents eleccions municipals a França són una mostra evident de com la població europea està virant cap a una nova ideologia política que si bé no és nova, està ara en disposició de ser majoritària i hegemònica. I al nostre País no ens enganyem, eixa força política ha de ser Iniciativa i per extensió, Compromís. Ens hi posem ja a treballar en esta direcció?