Un alcalde del canvi

José Manuel Penalva. Alcalde de Crevillent

Després de 24 anys de governs de la dreta, el mes de maig passat el poble de Crevillent va atorgar novament la majoria als grups polítics progressistes i d’esquerres.

El mandat del meu poble era clar i en un doble sentit. En primer lloc, se’ns donava una oportunitat per al canvi polític que havia de vindre de la mà de l’esquerra i que aquest havia de ser plural, i en segon lloc que el mandat era governar per a tots i totes, per a aquells que ens havien votat i aquells que no ho havien fet. És necessari saber que es va obtindre la majoria per un estretíssim marge de vots, pràcticament fins al 100% del vot escrutat no es va saber si hi hauria canvi polític.

Després de 24 anys de governs monocolors, hauria sigut imperdonable per a l’esquerra i els progressistes no haver-nos posat d’acord en un govern de coalició, aqueixa és una raó suficient i molt potent perquè ningú es despistarà en l’objectiu comú, i si a més et trobes en què els portaveus i resta de regidors que formen part del govern tenen ganes i a més hi ha feeling, tot és més fàcil. En definitiva, la política la fem persones, i el caràcter i la personalitat influeixen en la disposició d’arribar a acords. Cultivant en primer lloc la confiança aplana el camí per a crear equips de govern plurals.

Perquè ja som ací, tenim un govern de coalició en el qual qui escriu és l’Alcalde, i per a fer-se una idea de la situació en què ens hem trobem l’Ajuntament, la primera notícia que vaig rebre del Secretari General va ser un acte judicial en què requerien a l’Alcalde que li digueren els noms dels responsables d’una execució de sentència per un polígon inacabat i ens emplaçava a executar la sentència de manera immediata. Herència rebuda, una de tantes que ha d’assumir el nou govern.

Però el problema més important, és el que té a veure amb el personal municipal, les lleis d’estabilitat pressupostària i de control de la despesa, que van poder tindre un sentit en moments de crisi incontrolable s’han tornat ara una sort de mesures que provoquen ineficiència, burocratització i disminució de recursos humans que redunden en l’empitjorament dels serveis públics i li fan la vida més difícil a la ciutadania.

Crevillent té un dèficit de tècnics preocupant, per no tindre no tenim ni interventor o interventora, acudint de manera excepcional a la figura de l’accidental que no deixa de ser una solució posada pegats per a un municipi que gestiona un pressupost superior als 25 milions d’euros per a prop de 29 mil habitants.

És molt difícil posar en marxa una política del benestar per a les persones si el principal, el motor que ha d’impulsar la trobes “gripada” per herències rebudes i lleis d’estabilitat que no permeten arrancar l’administració. Però, serveix d’alguna cosa queixar-se? no i no ho faig. En definitiva, és una anàlisi molt sintètica a manera de dues perles del que m’he trobat, però també he de dir que era conscient on em ficava i per tant lluny d’eludir la meua responsabilitat, ho tinc com un repte personal i polític. Un repte que implica un compromís ferm a modernitzar l’administració per la qual em van triar i millorar el meu poble, Crevillent.

I aquest ferm propòsit implica, renunciar a qualsevol compromís polític de caràcter personal, perquè ens entenguem, no faré com el meu antecessor, més preocupat per la seua carrera política dins del seu partit que pel seu poble. Que quede clar, defensaré els interessos del meu poble enfront de totes les administracions públiques, governe qui governe i ho faré des de la justícia i sota els principis que han inspirat sempre iniciativa i el programa polític que representem, fer més fàcil la vida a la ciutadania i preservar els seus drets socials, cívics i polítics cap a una societat més justa i igualitària.