Construint el govern obert en temps de pandèmia

Andrés Gomis. Director General de Transparència i Participació

Han passat ja més d’un lustre des de la creació del portal GVA Oberta i, amb ell, l’inici de la construcció de la política pública de transparència en la Generalitat de la mà de l’aleshores recent creada Conselleria de Transparència, la primera en aquell moment en tot l’Estat. En un moment en què la transparència estava en tots els debats, el repte era construir des de zero una política pública de transparència i integritat, i això es va aconseguir. El Govern del Botànic va recuperar la reputació de la Generalitat i va articular els ciments per a institucionalitzar la transparència: amb vies per on canalitzar-la, normes jurídiques i protocols, una arquitectura institucional i organitzativa i aliances per a fomentar-la.

En aquest segon Botànic el context és diferent, però el repte continua sent ben gran: consolidar el camí iniciat i implantar la cultura de la transparència en les administracions i en la societat. Perquè el sentit de la transparència és reforçar els vincles de confiança en les institucions i en allò públic i, en un moment com l’actual, això és més necessari que mai.

I per a això ja no és suficient amb complir les obligacions de publicitat de la normativa. Cal  oferir en cada moment la informació que siga necessària per a garantir la rendició de comptes de l’acció de govern. Per això, en esclatar la pandèmia vam obrir un espai en el portal de transparència per a recopilar els recursos d’informació sobre COVID-19 més importants, que ha rebut ja prop de 300.000 visites des de la seua creació en abril de l’any passat. Un espai dinàmic, que s’ha anat adaptant a les necessitats d’informació de cada moment, i en el qual també hem facilitat l’accés a continguts com els contractes tramitats pel procediment d’emergència, les donacions realitzades per fer front a la COVID-19 o els acords i documents per a la reconstrucció.

Però la transparència no és només publicar més i més informació. El dret a saber implica també el dret a entendre, i això passa per presentar la informació de manera gràfica i senzilla perquè puga arribar a qualsevol persona. Per això volem estendre l’ús de visors o cercadors de dades com el panell de seguiment del pla de transparència, les estadístiques interactives de navegació del portal o el cercador de sol·licituds d’accés a la informació, a més d’introduir criteris qualitatius en cadascun dels continguts dels portals i tractar d’utilitzar un llenguatge senzill.

Fruit de tot açò, GVA Oberta s’ha convertit en una eina cada vegada més útil per a la ciutadania, com mostra el més d’un milió de visites que ha rebut des de principis de 2020, o el fet que en només dos anys pràcticament s’hagen duplicat les visites mensuals al portal. També és cada vegada més conegut i utilitzat el dret d’accés a la informació pública, i en això hem fet un important pas amb un millor sistema d’assistència i seguiment i una nova aplicació de gestió que han permés millorar l’atenció a aquestes sol·licituds d’informació, reduir el temps de resposta i comptar amb dades que ens permeten retre comptes de la tramitació d’aquestes sol·licituds a temps real. Tot açò s’està fent, a més, amb la planificació i el compromís amb la millora continua que es plasma en el pla biennal de transparència, l’instrument estratègic transversal que ens marca el full de ruta i del qual rendim comptes en GVA Oberta.

Ara bé, les polítiques de transparència no s’acaben en l’administració autonòmica, ja que una part important consisteix en teixir aliances per a avançar en el govern obert en tota la societat valenciana. En aquesta línia, hem constituït per primera vegada un espai de coordinació municipalista de les polítiques de govern obert i de suport al món local al País Valencià amb les tres diputacions provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Aliança Valenciana per al Govern Obert. En aquest marc, enguany es convocaran subvencions conjuntes per a les entitats locals que permetran destinar en total per a projectes locals de transparència i participació fins a un milió set-cents mil euros, el major import destinat fins ara. A això es suma la constitució de la Xarxa de Governança Participativa Municipal per a intercanviar bones pràctiques entre els municipis amb experiències participatives.

D’altra banda, també volem facilitar que les entitats que perceben subvencions, especialment les entitats socials sense ànim de lucre, complisquen les seues obligacions de transparència. Per això hem elaborat una guia sobre les obligacions de transparència de les entitats privades, i en els pròxims mesos vorà la llum una plataforma web on les entitats que no tenen portal web podran publicar la seua informació.

Però, si una línia de treball ha guanyat centralitat esta legislatura, aquesta és la de les dades obertes. I no és per a menys tenint en compte la importància que ha guanyat la gestió de dades en la nostra societat i les possibilitats que suposa per a retre comptes, millorar la presa de decisions i generar valor. La pandèmia també ha sigut un punt d’inflexió en açò, donada la necessitat de garantir dades actualitzades sobre l’evolució de la COVID-19. De fet, les consultes al catàleg de dades obertes s’han multiplicat des d’aleshores, amb més de sis-centes mil visites als conjunts de dades sobre l’evolució de la Covid-19, que després hem complementat amb una sèrie de visualitzacions interactives.

En aquest context, en juny de l’any passat es va crear el nou Portal de Dades Obertes de la Generalitat, que aspira no només a recopilar els conjunts de dades que genera l’administració sinó també a formar un espai obert a la comunitat de reutilitzadors, amb visualitzacions de dades, notícies o exemples de reutilització. Precisament amb aquesta idea, s’han organitzat amb la Universitat Politècnica de València iniciatives com una competició de dades obertes (datathon) o una enquesta a investigadors i investigadores sobre l’ús de dades obertes. Recentment el Consell ha refermat aquest compromís acordant l’adhesió als principis de la Carta Internacional de les Dades Obertes i l’impuls de l’estratègia de dades obertes de la Generalitat. Les bases d’aquesta estratègia, que marcarà la política d’obertura de dades en els pròxims anys, seran l’ampliació de datasets, la governança de les dades i l’obertura des del disseny i per defecte, el foment de l’ús i la reutilització de dades per part de la ciutadania i les empreses, i la col·laboració amb la resta d’administracions públiques valencianes.

Junt amb tot açò, també tenen una importància creixent les polítiques per a la participació ciutadana, l’altra branca del govern obert. En aquest àmbit, es va elaborar la guia de participació ciutadana de la Generalitat fruit del treball amb totes les conselleries, i una fita important ha sigut el nou portal GVA Participa, on es poden tindre debats, fer o donar suport a propostes i participar en l’elaboració de les normes. El pròxim pas serà l’experiència pionera dels primers pressupostos participatius de la Generalitat que es duran a terme durant els pròxims mesos, amb els quals la ciutadania podrà decidir el destí d’una part del pressupost autonòmic.

La transparència i la democratització són una senya d’identitat del Govern del Botànic, i ara ho han de ser més que mai. Amb la pandèmia s’ha evidenciat com de necessari és el lideratge públic i el paper de les institucions. Precisament per això resulta fonamental reforçar la qualitat i legitimitat d’aquestes, fer que la ciutadania confie i s’identifique en elles. I la manera de fer-ho és precisament la transparència i el bon govern. Amb aquest balanç, continuarem treballant per enfortir este camí cap un govern obert que impregne tota l’acció de les administracions, que integre tota la ciutadania i que no tinga volta enrere. El pròxim repte ha de ser que el procés de gestió i execució dels fons Next Generation EU i la posada en marxa dels acords per a la recuperació assumisquen aquesta visió, garantisquen el control ciutadà i la rendició de comptes i tinguen en la transparència, la integritat i el bon govern un dels pilars bàsics.