Diàleg amb la ciutadania

Per Mónica Oltra, Vicepresidenta del Consell i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives

El dilluns 26 de novembre, a Mutxamel, la companya Mónica Oltra va fer una xarrada en què donà una ullada a la situació actual i a l’acció de canvi desenvolupada des de 2015 abans d’entrar en un diàleg obert i agradable amb les persones assistents que van intervindre (de les moltes presents).

Pel seu interés, reproduïm aquesta exposició.

Bona vesprada… Gràcies per la invitació a participar d’este diàleg i gràcies a totes i tots els qui ens acompanyeu. És important per a Compromís i per als qui estem formant part de les institucions (als Governs locals, al Govern del Botànic) que puguem participar en estes trobades amb la ciutadania perquè complim amb allò que vam dir que faríem i és tindre molt present que les persones són l’eix de la nostra gestió i per això cal escoltar i parlar cara a cara, mantindre obert permanentment els canals de diàleg i de reflexió col·lectiva. I este és un espai per a fer-ho. Gràcies.

Ara que estem acabant la legislatura, la premsa em pregunta sobre si hi ha tensions en el Consell. I jo els dic que allò que ens caracteritza des del principi és ser un govern tensat, però per la càrrega de treball que duem a terme. Des que vam entrar a governar, des que el CANVI va arribar a les nostres institucions, no ens hem pogut relaxar. Mireu tot el que s’ha fet en tots estos tres anys i mig. I ara és quan més feina tenim perquè és quan volem acabar més coses i deixar, quants més temes millor, encarrilats per a la següent legislatura.

Este és un Consell que s’ha caracteritzat per haver tingut una tensió de treball com crec que no ha tingut cap govern anterior, i ahí estan els resultats:

• Mireu com ha canviat i millorat la vida de la gent que ja no ha de co-pagar els medicaments.

• Quan ja no ha de triar si menja tots els dies o va anar al centre ocupacional.

• Penseu en la tranquil·litat de les famílies quan arriba setembre i tenen els llibres de text dels xiquets i xiquetes damunt de la taula. 000 xiquets i xiquetes no han de comprar els llibres de text gràcies a Xarxa Llibres. Una mesura d’impacte monumental que busca, a més, afavorir l’accés a l’educació de la gent que més ho necessita, perquè l’educació continua sent el gran ascensor social, la millor eina de què disposen les capes més fràgils i vulnerables.

• 3.000 famílies ara tenen una beca menjador que per fi també inclou juny i setembre. 40.000 beques menjador més que amb els governs del PP, combatent d’aquesta manera la pobresa infantil.

• Hem aconseguit el rècord de docents en el nostre sistema educatiu. Prop de 000. Més professors que mai, 1 per cada 11 alumnes o alumnes.

• Hem augmentat un 580% el pressupost per a aules dignes amb el Pla Edificant. Hem reduït a la meitat els alumnes en barracons respecte a l’època del PP.

• També ens hem convertit en un dels territoris on més ha avançat el sistema d’atenció a la dependència de tot l’Estat. Hem quadruplicat els equips de serveis socials en els ajuntaments, els quals reben finançament per posar en marxa el nou model que millorarà encara més els temps d’espera.

• En 2018 ja estem resolent casos en el temps que marca la Llei, arribant a la xifra més alta de beneficiaris en la nostra història, 000 persones, que cobren a mes vençut els 5 primers dies laborables del mes. Alacant va ser la província en què es va implantar abans el nou model de dependència perquè era la més oblidada i va ser la que abans va començar a millorar les dades. A la província d’Alacant hem reduït un 53% la llista d’espera des de 2015 fins ara. 22.032 persones són ara beneficiàries, un 38,5% més que el 2015.

• Hem complert amb el primer objectiu del Botànic, ja està en funcionament la Renda Valenciana d’Inclusió, que està ajudant a donar cobertura als que més ho necessiten perquè tinguen un horitzó de vida digna. I mentre s’aprovava esta nova renda, 300 persones s’han convertit en titulars de la Renda Garantida de Ciutadania, amb 10.000 prestacions concedides més.

• I sabíem que havíem de frenar l’èxode de joves que havien d’abandonar les seues famílies i amics per buscar una oportunitat. Per això hem impulsat el projecte Avalem Joves que ha beneficiat 500 joves sense feina perquè tinguen oportunitats a la seua terra. Avalem Joves és actualment el projecte de garantia juvenil més important de tot Europa. A la província d’Alacant 1.720 joves estan sent contractats mitjançant el programa Avalem Joves Plus.

• S’han invertit més de 228 milions d’euros en ajudes a l’ocupació de persones aturades de llarga durada o majors de 30 anys, mitjançant el pla Avalem Experiència.

• La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball ha concedit recentment més d’11 milions d’euros per subvencionar les actuacions de millora i modernització d’un total de 42 polígons industrials de la província d’Alacant.

• I estem transformant el model productiu, perquè és hui quan hem de sentar les bases per a que demà a la nostra terra es puga viure sigues qui sigues, de la família que sigues, vingues d’on vingues.

• A més de la rehabilitació d’un parc públic de vivendes que estava absolutament inservible i que estava destinat únicament a l’especulació. Ara amb la llei de la funció social de la vivenda que tracta d’evitar desnonaments i garantir una vivenda assequible, digna i adequada.

• I sabem que el nostre territori ens estava enviant un SOS (urbanització excessiva, costa degradada …) i per això este govern ha aprovat plans de planificació del territori que van des de la protecció de la costa fins a l’ordenació de les àrees metropolitanes.

• Hem estat també el primer govern que recupera un hospital privatitzat per al servei i la gestió 100% pública. Perquè la sanitat és un dret, no un negoci. I este camí han de seguir la resta d’hospitals privatitzats.

• Sabem que la societat valenciana és plural, diversa, com ho són també els seus problemes. Som conscients que la pobresa segueix sent un problema que ens avergonyeix perquè conviu amb grans fortunes (per cert, que este govern va augmentar els impostos a les rendes altes i els va reduir a les baixes, afectant esta reducció a un milió i mig de valencianes i valencians i incrementant la càrrega impositiva a les 50.000 persones amb les rendes més altes.)

• I sabem que la pobresa té nom de xiqueta, perquè la pobresa s’hereta i afecta especialment a les dones. Per això, a través del Pla Valencià per a la Inclusió i Cohesió social hem impulsat més de 500 mesures per combatre la pobresa hereditària i la feminització de la pobresa.

• I sabem que les persones que viuen del camp necessiten l’aigua per menjar. Famílies senceres que necessiten esta aigua per menjar. I per a nosaltres és una qüestió irrenunciable. Estem compromesos amb la bona gestió de l’aigua, i sabent que és un recurs escàs, ha de ser utilitzada utilitzat com a motor econòmic. Sense desaprofitar una gota, donar-li un ús degut, i donar una garantia i una seguretat per als nostres agricultors i agricultores.

En este punt vull referir-me al Transvasament Tajo-Segura:

Per al Consell és irrenunciable assegurar els recursos hídrics suficients i raonables ajustats a les nostres necessitats, per a l’agricultura i per a la vida, per això mantenim la defensa del transvasament Tajo-Segura. Hem sigut un Govern lleial que ha fugit en tot moment de l’enfrontament, rigorosos en el respecte a la normativa i en les decisions sobre el transvasament basades en informes tècnics. Per això no entenem que des del Govern d’Espanya s’haja adoptat la decisió de derivar només 7,5 hm3 per a proveïment urbà, la qual cosa exclou l’aigua per a reg. Estem estudiant les mesures a adoptar perquè es complisca la normativa que regeix l’explotació del transvasament Tajo-Segura i defensar, com hem fet durant tota la legislatura, als regants alacantins.

• Continuant amb el balanç de què ha suposat la nostra gestió en esta legislatura, és imprescindible remarcar que ara la Comunitat Valenciana ja no és exemple de corrupció, sinó que molts governs autonòmics ens criden per a què els expliquem com hem posat en marxa tota una arquitectura institucional i legislativa per garantir la transparència i la integritat, per donar comptes i ser un govern obert a la ciutadania.

• Tenim recent el 25N, ahir eixírem als carrers a manifestar que ‘Ens volem Vives’ i en eixe sentit cal remarcar com estem treballant per una societat d’igualtat real que faça fora qualsevol tipus de violència contra les dones, assenyalant el masclisme. I per això estem desenvolupant un Pacte contra la Violència de Gènere que també és un exemple per a altres autonomies, on hem sigut capaços des del diàleg de firmar un compromís entre institucions, entitats, societats civil. Entre altres coses, hem pujat les indemnitzacions de 6.000 a 75.000 euros equiparant les víctimes de violència de gènere amb les víctimes del terrorisme. També hem inclòs a les persones que defensen a les víctimes de maltracte com a beneficiàries d’indemnitzacions.

Hem fet un treball ingent, que ha exigit hores i hores, esforç, participació i molta dedicació. I hem fet política des de la lleialtat institucional. Compromís hem posat en marxa governs amb mètode, treball, esforç, creativitat, estabilitat, generositat, i posant per davant l’interés col·lectiu a l’interés partidista o particular… Governs del canvi que ja han fet que la vida de molta gent haja millorat, i ho hem fet amb coherència, cada acció i cada decisió coherent amb allò que déiem quan estàvem a l’oposició. I això ens dóna credibilitat.

I tot això amb una insultant falta d’inversions en el nostre territori en general i en esta província en particular. Per això reclamem inversions justes en eixos pressupostos generals de l’estat que el govern de Pedro Sánchez sembla que ara no té voluntat de presentar. A la província d’Alacant esteu suportant els pitjors índexs d’inversió de la història (100 euros per habitant quan la mitjana de la CV és 149 i la mitjana de l’estat 217) i això s’ha d’acabar ja.

Exigim un gir radical. El govern d’Espanya s’ha de comprometre a revertir aquesta situació i ha de compensar el deute també en inversions. El dèficit inversor de la Comunitat Valenciana i de la província d’Alacant és, senzillament, insostenible en termes polítics, socials, democràtics o econòmics.

Per això els pressupostos de l’estat ja s’han de concebre pensant en aquest infrafinançament perquè Alacant és ara la província que més desajust suporta. I seguirem reclamant el tren de la costa, la connexió ferroviària aeroport de l’Altet i el tren a Alcoi. Es tracta, simplement, d’infraestructures dignes i justes per a una Comunitat que és un motor econòmic i d’oportunitats.

I a esta injustícia s’afegeix la del finançament. No ens cansarem de repetir-ho som l’únic territori de l’Estat empobrit que paga en lloc de rebre. La Comunitat Valenciana paga a territoris més rics per a que ells puguen fer les polítiques que ací no ens podem permetre, i a més, rebem menys inversions de les que ens corresponen. I això està passat des de fa dècades, governant uns i governant altres, sense excepció. Però ara, amb el canvi de govern a Madrid i la correlació de forces parlamentària, tenim una oportunitat única.

Des de Compromís sentim orgull d’haver contribuït al canvi de govern a Espanya. Estem orgullosos i orgulloses de què els nostres vots a Madrid hagen format part de la majoria que ha fet fora a Rajoy. Però ara continuem exigint el mateix, i ho continuem exigint amb la mateixa força, volem un tracte just. No volem ser més que ningú, però tampoc volem ser menys que tots. N’hi ha temps de sobra per a acabar amb la injustícia d’un sistema caducat des de 2014. Allò que valia per a Montero val ara per a Montoro

En les eleccions generals de 2015 i de 2016 en Compromís entenguérem que era imprescindible també un canvi al govern de l’Estat perquè el canvi valencià havia d’estendre’s a tot l’estat. La Comunitat Valenciana havia passat de ser exemple de males pràctiques a exportar models polítics de canvi.

El model valencià que des de Compromís hem impulsat és el d’una política que canvia la prepotència per humilitat. Una política que escolta, on ens escoltem els uns als altres, que sap que ningú té veritats absolutes, que en la vida i en la política s’ha de saber escoltar i transigir, s’ha d’arribar a acords. Per això hem fet de la transparència, l’ètica pública i el bon govern un model de governança. En Compromís, per la nostra pròpia essència, sabem molt d’acord perquè hem fet de la pluralitat un valor fundacional.

El panorama polític valencià i espanyol és també plural. No solament s’han acabat les majories absolutes, sinó que el propi sistema bipartidista ha fet aigües i encara hi ha qui no ho ha entés. La dreta no ho ha entés. Però alguna part de l’esquerra que prové de l’antic confort també de vegades li resulta estranya la nova realitat.

El govern d’Espanya, per tant, ha d’entendre que la gent ha dit sí a governs  que respecten la pluralitat, sí a la diversitat, sí a acabar amb la desigualtat  entre els territoris, sí a les polítiques de rescatar persones i no a les polítiques d’estabilitat i austericidi. Sánchez ha d’entendre que ací ens ha d’anar bé col·lectivament perquè esta és una empresa de totes i tots.

Si algú s’enganya i pensa que açò és una oportunitat per a fer política partidista i traure beneficis particulars s’enganyarà i no ens anirà bé a ningú. Esta és una lliçó molt important que el PP no va entendre mai. Qui tinga la temptació de governar com es governava abans, en la dialèctica antiga de la imposició i no escoltar, de les veritats absolutes, en esta nova tessitura social és que no ha entès res i fracassarà.

I també s’enganyen els qui tracten d’imposar el discurs de l’odi. Això no val ací. Nosaltres som una societat acollidora i inclusiva. Això està a l’ADN dels valencians i les valencianes. Quan ens donem la mà per a treballar, quan ens escoltem i parlem des de la pluralitat, quan ens enriquim i quan avancem. No volem un país d’odi, volem un país de convivència i en pau.

Este és el final d’una legislatura, que no el final del trajecte, perquè el Govern del Botànic és un projecte comú a llarg termini.

Els xicotets i grans canvis que hem anat posant en marxa estan donant fruits. M’agrada dir, a més, que molts d’estos canvis són en realitat una xicoteta revolució perquè hem impulsat xicotetes o no tan xicotetes reformes irreversibles i hi ha clàssics que diuen que una suma continuada de xicotetes reformes irreversibles constitueixen una revolució.

Però és que, a més, podem donar compte amb la cara ben alta de la gestió d’estos tres anys i mig perquè ens hem dedicat a la gent, a treballar per les persones, i ara estem preparats i preparades amb la mateixa il·lusió i el mateix compromís per continuar i consolidar este canvi. Després d’esta legislatura on s’han assentat les bases del canvi, esperem impulsar en la pròxima les polítiques 100% botàniques.

Hem transformat la nostra terra canviant les prioritats del govern. Abans era la foscor, els interessos partidistes per damunt dels col·lectius, clavar la mà al saquet dels diners públics, el «ordeno y mando», aprofundint en les desigualtats socials, confonent partit i institució. La memòria és fràgil però, com diu Benedetti, “el olvido está lleno de memoria”.

Per això els valencians i valencianes tenim memòria dels anys durs i difícils amb governs del PP que suposaren mala gestió, corrupció, atur, les pitjors xifres i perspectives econòmiques de la nostra història i la utilització de la crisi per imposar un model neoliberal que va servir per retallar serveis bàsics, drets laborals, llibertats i situar per davall del llindar de pobresa a una part molt important de la nostra ciutadania.

Això ara ha canviat, encara que continuem patint en diferit el desastre d’aquella gestió. Continuem tenint problemes i reptes, encara queda molt per fer perquè patim cada dia les conseqüències d’una ruïna en diferit, però tots els indicadors, tots (socials, econòmics, ambientals, educatius, laborals, sanitaris, etc.) posen de manifest que la Comunitat Valenciana està, ara, molt millor que fa tres anys. I que la perspectiva és, també, la de seguir millorant.

I esta millora no té relació amb una millora global d’Espanya, perquè les dades mostren un fet diferencial i una percepció diferent de la ciutadania valenciana respecte del conjunt d’Espanya.

Esta singularitat valenciana és particularment important si la posem en relació amb la realitat política europea. A mi m’agrada parlar del xicotet miracle valencià. Només hi ha dos governs a la península Ibèrica que estiguen duent a terme polítiques transformadores. El que passa ací des de 2015 és una anomalia en Europa, com ho és també Portugal, que està aplicant mesures econòmiques i socials molt exitoses que són contràries al dogma neoliberal de la troika comunitària.

El context europeu actual és decebedor: triomfa el neoliberalisme ferotge, assistim al ressorgiment de moviments d’extrema-dreta alimentats per l’erosió de l’esquerra i una classe mitja decebuda i desconfiada amb la política, treballadors i treballadores en precari, joves d’expectatives fustrades i individualitat extrema… Una Europa en replegament, que tanca les seues fronteres té la por a la diversitat…

En este context, el Govern del Botànic i els municipis encapçalats per Compromís amb polítiques basades en rescatar a les persones, en la igualtat i en l’ètica pública, som una mena d’«anomalia» democràtica, possiblement no l’única, com comentava abans, però esperançadora i exitosa.

Hem construït un relat polític que parla de valors, de participació ciutadana, de benestar social, de cooperar entre nosaltres, del consens, el diàleg, del respecte al medi ambient, d’acollir … hem promogut polítiques en horitzontal feminitzant la gestió i obrint els governs a la ciutadania. Hem renunciat al poder com a substantiu i hem adoptat el poder com a verb.

El lema de Compromís de les eleccions autonòmiques de 2015 fou “Amb Valentia”. Teníem clar que açò no anava a fer fora al PP un 24 de maig i l’endemà tot estaria arreglat. Sempre dic que la gent ens va donar la possibilitat de canviar les coses, però no la vareta màgica per a fer-ho.

Perquè tampoc volem esta vareta màgica. Ni cap altra vara. Com va dir Joan Ribó el dia que va prendre possessió de l’alcaldia de València i va renunciar a la vara de mando, no volem ni la vara ni el mando.

Però el que si podem dir hui, poc abans d’acabar la legislatura, és que eixa valentia a què apel·làvem en campanya s’ha transformat en polítiques valentes que hem fet realitat. Unes polítiques que s’han traduït en la millora de vida de milions de persones.

El 2015 va ser l’any del canvi, i el 2019 serà l’any de la transformació. I vull defensar l’alegria, com digué Benedetti, com a motor que ens mou, reivindicant l’estima a la nostra gent, a la nostra terra. I sempre amb un somriure.