GOVERN DEL CANVI  A CASTELLÓ

Aquest mes passat compliem dos anys de canvi. Un canvi necessari per a deixar enrere l’etapa de foscor i mediocritat que imperava a la nostra ciutat. I ho hem celebrat amb una Assemblea Oberta, donant compte de què ens trobarem, quines mesures adoptàrem i en quin punt ens trobem; i responent a les preguntes que la ciutadania ens va voler fer. A més, la setmana passada va tenir lloc el Debat de la Ciutat, un espai on cada un dels grups donen el seu punt de vista sobre l’acció del Govern a les diferents matèries que afecten el nostre municipi.

I és que la situació en què trobàrem la nostra ciutat era, per resumir-ho d’alguna manera, lamentable. Castelló només era conegut per un aeroport sense avions, un parc Ribalta pel qual volien fer passar un tram, corrupció, deixadesa i despotisme. Una ciutat sense PGOU des del 2010, amb un deute del 80% del pressupost municipal, la Generalitat tenia un deute amb l’Ajuntament de 8,8 milions d’euros, amb una taxa d’atur insofrible i un interminable etcètera.

No va ser fàcil: ordinadors buits, sense traspàs de competències, un patrimoni desordenat i fictici, gairebé sense personal en massa àrees. Fixen que lamentable va ser l’actitud dels que ens desgovernaren durant gairebé un quart de segle, que ni tan sols ens van deixar la clau de la pàgina web de l’Ajuntament per canviar la imatge del nou equip de govern.

I ens vam posar mans a l’obra disposats a revertir aquesta situació de deixadesa a què l’extrema dreta ens havia avocat. El PGOU sortirà a exposició pública aquest any, hem reduït el deute a la meitat, la Generalitat Valenciana només ens deu 230.000 euros, hem reduït l’atur en un 15% i seguim i seguirem treballant per seguir reduint-lo dia a dia amb mesures objectives. Hem invertit en la millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans 20 milions d’euros (enfront dels 7 milions que el PP va tindre el gust d’invertit en 4 anys), hem augmentat la inversió per a la creació de treball, tenim cura del nostre patrimoni…

Hem fet molt per situar les persones al centre de les nostres polítiques, i ens queda molt per fer: 24 anys de polítiques per a “amiguetes”, sense estratègia i despotisme requereixen un intens i ardu treball, molta il·lusió i temps.