Paraules amb Iniciativa

Canviar el Senat és possible

«Si, promet pel meu honor defensar el País Valencià

i tots els pobles i totes les nacions que configuren l’estat

espanyol, les seues llengües i les seues cultures»

Amb aquestes paraules vaig començar la meua activitat al Senat durant un període que ha estat molt breu però molt intens, com ho demostren les nombroses propostes que hem fet Carles i jo durant aquests quatre mesos. Des del principi, el PP i el PSOE ens van excloure de la mesa i ens prohibiren constituir un grup plurinacional amb els companys de Catalunya, les Illes, Euskadi i Galícia; però a pesar de veure’ns obligats a integrar-nos en un grup molt heterogeni, Pilar Lima, Carles Mulet i jo mateixa fórem capaços de crear un grup territorial del País Valencià, amb aquest mateix nom. La nostra actuació, tot i ser la més breu de la història parlamentària contemporània, ha causat un autèntic terratrèmol en una de les institucions més conservadores del sistema democràtic espanyol, tan manifestament millorable.

El centralisme que caracteritza el nacionalisme espanyol havia començat a plantejar, des d’uns mesos abans de les eleccions, la supressió del Senat, la cambra que ells mateixos, amb les seues actuacions i les seues inhibicions, havien convertit en un cementeri d’elefants. Davant la nova política, consideraven que era més fàcil suprimir el Senat en compte de dotar-lo de sentit i convertir-lo en una cambra de representació territorial; un fòrum que ens permeta avançar cap a un estat federal o confederat on es reconega el dret a decidir de tots els pobles.

És ben cert que el sistema elecsenat.toral espanyol afavoreix els partits conservadors, potser encara com una herència de la correlació de forces que protagonitzaren la transició.  I aquest esperit conservador es manifesta particularment en la correlació de forces que conformen el Senat que és, precisament, la cambra que hauria d’aprovar els canvis constitucionals que reclamem els senadors i les senadores progressistes. Però la composició del Senat, que afavoreix les forces conservadores, fa molt difícils els canvis que reclamem. Amb quatre senadors per “província”, sense tindre en compte el nombre d’habitants, un senador de la circumscripció de València pot costar 360.000 vots, metre que un de Cuenca, per exemple, només en costa 36.000. Gràcies a aquesta llei electoral viciada des del naixement, el PP, amb el 28% dels vots, ha assolit el 60% dels senadors i així continuarà impedint qualsevol canvi constitucional en profunditat.

Davant d’aquesta situació, sobretot en la conjuntura política actual, que amenaça clarament l’hegemonia del bipartidisme, és imprescindible que les forces partidàries del canvi busquem acords i enteses que ens permeten assolir la majoria al Senat, si realment volem fer canvis importants en una Constitució que s’ha quedat obsoleta i si realment considerem necessari que les lleis reconeguen la realitat d’una societat plurinacional, pluricultural, plurilingüe i amb dret a decidir el seu futur.

No obstant la nostra intenció de promoure enteses que faciliten el canvi, si per la miopia política d’alguns o per la ceguesa d’alguns altres, el PP torna a tindre la majoria absoluta al Senat, continuarem fent com hem fet aquests quatre mesos que han passat tan de pressa: parlarem en valencià, encara que a molts els moleste; defensarem els treballadors i treballadores, les empreses menudes i mitjanes del País Valencià; farem sentir la veu de la gent del camp; reclamarem un finançament just, una millora urgent de les infraestructures… Farem preguntes, demanarem compareixences, presentarem propostes i, en definitiva, deixarem en evidència els que no fan res i creuen que el Senat és un cementeri d’elefants. I ho farem des del grup del País Valencià, dins d’un grup heterogeni que la nostra companya de Catalunya, Maria Freixanet, va definir tan bé: “…aquest grup ha estat una experiència brutal d’allò que significa la diversitat. No podíem ser més diversos, érem absolutament divergents; edats, sexes, procedències, experiències vitals heterogènies, capacitats i mobilitats, llengües, inclosa la de signes, opcions sexuals i estructures familiars dispars: i hem fet florir el color dels marges. Dit sigui de pas; si Espanya fos com aquest grup parlamentari, la plurinacionalitat seria una obvietat”.

paulasimo

Add comment