Uns pressupostos per fer d’aquesta vida, un camí més fàcil pel que transitar

Aitana Mas

El proper 22 de desembre les Corts Valencianes aprovaran els setè pressupostos del Consell del Botànic: 28.000 milions d’euros. Seguiran el camí de creixement en despesa social dels comptes anteriors i permetran al Consell armar un escut social que continuarà alleujant les condicions de vida de les persones que han rebut el major impacte de les crisis patides en els últims anys, econòmiques, socials o pandèmiques. 

Estem, per tant, davant el major augment pressupostari a Espanya per al 2022. Són uns comptes que blinden la inversió social que exerceix el Botànic des de la seva formació, que apunten també a reforços de personal administratiu perquè els nostres fills i filles no s’hagen d’amuntegar en aules amb una trentena d’estudiants o per poder remuntar ja no només els problemes sanitaris que ens deixa la pandèmia, sinó l’engreix de les llistes d’espera que ha propiciat. 

L’escut social sumarà el 2022 més de 16.000 milions d’euros aquest any. Cal ser conscients d’aquest esforç, que estem fent un pas més en la nostra lluita per una societat igualitària i de progrés. Però també hem de ser conscients que no seran la panacea per arreglar tots els mals d´una societat, la valenciana, que s´enfronta a més a una situació d´infrafinançament com la que denunciem des de fa anys. 

Són uns pressupostos que s’han negociat, per primer cop en sis anys, de manera conjunta entre els tres partits que conformen el Botànic. El resultat són uns comptes amb una visió política diversa i col·lectiva, cosa que assegura que hi haurà una menor revisió en el futur i garantirà una pluralitat semblant a la que vota la ciutadania valenciana. Atenent el enfilall de pressupostos prorrogats de tots els colors polítics i nivells administratius que hem observat en els darrers sis anys al llarg de la geografia espanyola, és un factor a celebrar. 

Com deia, avancem, però queda molt camí per recórrer i molta batalla per donar. Aquests pressupostos no només s’han de defensar des de les xifres, s’ha de posar el focus en el context, enfrontar-nos sense embuts a la filosofia neoliberal en què ens trobem encara immersos (lleis, decisions judicials, etc.), però que ara es troba com un boxejador que trontolla davant la realitat. 

El debat pressupostari a les Corts, si ha tingut alguna cosa excessiva ha estat el xoc ideològic entre la bancada botànica i la de la de la dreta. I crec que no m’equivoque si cal·lifique de guerra cultural la que vivim al País Valencià dia a dia, tampoc si dic que és una de les més cruentes que estan esdevenint a molts parlaments autonòmics, on es creuen discursos de l’odi identitari amb estratègies descarades amb l’objecte, exclusiu, de destrossar persones. 

El creixement que es dóna en la política dels discursos populistes en els darrers anys fa cada cop més estèril allò del parlamentarisme. La gent vol que li abaixen els impostos, per exemple. Clar que sí! Però potser preferirien continuar pagant-los i poder tenir coberta la vostra sanitat, l’educació dels vostres fills i filles, la dependència de la gent gran o l’ocupabilitat entre el sector dels i les més joves. Cal parlar del que està en joc. 

Davant d’una dreta que busca el caos d’idees a través de debats delirants que impedeixen baixar a l’origen dels problemes, hem de confrontar conceptes que no en són exclusius i que han estat recargolats fins a la sacietat: la llibertat, la democràcia, el concepte d’efectivitat… I no serà fàcil, això és evident. Davant el mantra que la dreta gestiona millor, que no hi ha cap altra forma més competitiva de servei que el concert privat, que són més eficaces, tenim raons morals i dades que permeten capgirar aquests conceptes segrestats i provar el contrari. Treguem-los, parlem-ne. L’eficiència i l’eficàcia són un compte de balanç o també els resultats de les polítiques que s’implementen? És eficiència que la renda valenciana d’inclusió que a l’octubre del 2021 més de 200.000 persones en sis anys? Sí, ho és. És eficiència que augmenten de 41.000 (2015) a 118.000 (2021)les persones receptores de la dependència, un augment del 188%? També ho és, això és eficiència en una administració que vetlla per la ciutadania. 

Aquests pressupostos van precisament d’això, de la recuperació econòmica després de l’encara crisi de la Covid-19. D’apostar perquè la nostra gent jove tinga accés a un habitatge i es puga emancipar, van de fer una transformació del nostre sistema energètic i productiu davant dels desafiaments actuals. Aquests pressupostos, al capdavall, van de moltes coses que tenen una premissa en comú: fer d’aquesta vida, un camí més fàcil pel que transitar.