Intervenció completa de Mónica Oltra en la presentació a les Corts del projecte de pressupostos de la conselleria d’Igualtat i Politiques Inclusives

Mónica Oltra, Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i Consellera d’Igualtat i Politiques Inclusives

Intervenció completa de Mónica Oltra en la presentació a les Corts del projecte de pressupostos de la conselleria d’Igualtat i Politiques Inclusives

Moltes gràcies, senyora presidenta.

Senyories, començaré recordant les 7.857 valencianes i valencians mortes a causa de la covid-19, i també les seues famílies. També vull enviar força i ànim a qui que es troba ara en processos de rehabilitació per les seqüeles ocasionades pel virus. En segon lloc, de forma molt sentida, vull agrair a les persones professionals, sobretot de l’àmbit sociosanitari i l’emergència social, que continuen deixant-se la pell cuidant-nos, aportant seguretat i companyia en temps d’incertesa.

Tant en la compareixença de l’any passat com en la de fa dos setmanes vaig detallar com havíem incorporat els aprenentatges de la pandèmia en la millora del sistema públic valencià de serveis socials i, particularment, la resposta sociosanitària en l’atenció a les persones majors. Per això, enguany em centraré en com aportem seguretat material, comunitària i afectiva. En com garantim igualtat, llibertat, diversitat i agermanament.

El pressupost que presentem ens consolida com a referents de les polítiques socials i d!igualtat en l’Estat, amb un 7,86% del pressupost total de la Generalitat. Un pressupost que supera àmpliament per primera volta els 2.000 milions d’euros. En concret, 2.199 milions, un 14’64% més que en 2021 i un 162,54% més que en 2015.  En 7 anys quasi tripliquem el pressupost heretat. No hi ha millor plasmació de les prioritats polítiques d’un govern, senyories, i més encara en moments de tanta dificultat com l’actual.

Començaré destacant l’important augment del capítol I, més d’un 35%, cosa que significa trencar el dogma neoliberal d’afeblir el sector públic enfortint els serveis públics, element imprescindible per a una vacuna social que protegisca a les persones de les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia. Mentrestant, mantenim la contractació excepcional de 362 professionals per reforçar les plantilles a les residències públiques i, en el cas de les gestions integrals, s’inclou la millora de ràtios, duplicant la d’auxiliars de dependència, que ha suposat la creació de 260 llocs de treball estables, de qualitat i no deslocalitzables.

En segon lloc, la implementació del programa CuideM que inclou;

• un esforç sense precedents en atenció domiciliària: passem d’invertir sis milions i mig d’euros en 2015 a 35’6 en 2022. És a dir, hem multiplicat per cinc i mig.
• l’inici de la teleassistència avançada per a persones en situació de dependència amb la posada en marxa de 50.000 terminals. Una inversió de més d’11 milions.
• la creació d!un laboratori social en la Universitat Politècnica de València per investigar i innovar en el paper de les llars per a enfortir l’envelliment actiu des de la domòtica
• l’ampliació de 451 noves places en centres diürns per a persones majors i un increment del 29% del pressupost per a programes i serveis d’atenció a persones afectades per malalties neurodegeneratives.

A més, per al 2022 incorporarem 2.479 places residencials per a persones majors amb les ràtios del nou model. Un increment del 13’54%. I destaca la inversió d’1 milió de la DGTIC per a la posada en marxa de la primera fase de Cassandra, l’aplicatiu integrat de gestió de centres de serveis socials en 119 centres i residències públiques per al 2022, que permetrà gestionar amb major rigor, control i lideratge públic.

La pandèmia està suposant un sobreesforç per als treballadors i treballadores, sobretot els de primera línea. Per això destaca el nou pla “IVASS per TU”, amb 400.000 euros, que tractarà els danys psicosocials ocasionats per la crisi sanitària a través d’atenció psicològica, millora i humanització d’espais de treball i formació en la gestió emocional en situacions de crisis. Però, sens dubte, un dels aprenentatges més importants de la pandèmia s’ha traduït en la configuració d’una nova hegemonia cultural a favor de la intervenció pública.

Segons l’últim CIS, un 70% considera que l’Estat ha d’ocupar-se del benestar del conjunt de la ciutadania. I segons l’últim baròmetre de la Generalitat, un 94,6% de la població valenciana és contrària a reduir la inversió pública en serveis socials. Senyories, el neoliberalisme ha mort. La idolatria al mercat ha fracassat. Cal combatre la fal·làcia de la meritocràcia i la falsa cultura de l’esforç, que són una de les principals causes dels problemes de benestar mental perquè trasllada a la gent empobrida o exclosa la responsabilitat de la seua situació.

El 68,8% de la desigualtat a Espanya s’origina en l’herència. Una realitat abrumadora que no ha canviat en els últims trenta anys. I ha empitjorat en la pandèmia, durant la qual les grans fortunes espanyoles han acumulat un 17% més de riquesa alhora que l’empobriment s’ha disparat. Per això la política fiscal forma part de la política social. Per això este Consell va fer que qui més tenia, aportara més.

Per cert, sobretot per aquells que s’exalten amb l’impost de successions: en 2020, de les 166.493 valencianes i valencians que van heretar, el 87’3% no va pagar absolutament res i només un 3’75% va pagar més de 5.000 euros. La progressivitat fiscal és clau per combatre les desigualtats, garantir els serveis públics de qualitat i generar sentiment de pertinença com a base de la democràcia. Enguany hem inclòs una clàusula social que impedix que es presenten a la contractació pública empreses que operen en paradisos fiscals i offshore en el marc del compromís adquirit amb Oxfam i la Plataforma per la Justícia Fiscal de la Comunitat Valenciana.

Mentre capgirem este sistema injust, cruel i poc eficient, la renda valenciana d’inclusió és la millor eina de lluita integral contra l’empobriment. Senyories, al llarg d’esta pandèmia molta gent m’ha dit: “menys mal que esteu vosaltres perquè, sinó, no sabem què hauria passat. Els serveis socials no hagueren suportat més retallades, privatitzacions i descontrol”. I, tot i que la pandèmia ens va pillar amb el sistema públic valencià de serveis socials a mig montar, la diferència ha estat igualment enorme.

Entre 2008 i 2014, els pitjors anys de la Gran Recessió, la Generalitat va invertir en renda garantida de ciutadania 96 milions d’euros. Saben quant hem invertit en només dos anys de la pandèmia? Doncs, a l’octubre d’enguany portàvem invertits 460’4 milions. Dit d’una altra manera, en cada any de la Gran Recessió de 2008, el govern anterior va invertir una mitjana de 13’7 milions d’euros mentre que en l’actual, el Botànic ha invertit 230’2 milions cada any. Per cada any d’esta crisi hem invertit en renda valenciana d’inclusió setze voltes més del que es va invertir durant la crisi de 2008 en renda garantida de ciutadania.

Esta inversió, a més, reverteix en l’economia productiva de forma directa. Segons la Universitat de València hi ha hagut un retorn de 644’6 milions d’euros que han dinamitzat l’economia valenciana. És fàcil deduir que les 74.974 persones destinatàries de la renda no utilitzen estos diners per tindre comptes a Panamà o especular en borsa sinó per comprar en la fruiteria, papereria, cafeteria, carnisseria o perruqueria del seu barri.

A més, mentre que el govern d’Espanya impulsa mecanismes necessaris per garantir el dret bàsic a l’energia i vetla per l’interès general per damunt de l’oligipoli elèctric, nosaltres donem suport a les famílies més empobrides. Per això, fins al mes d’octubre hem concedit ajudes per al consum energètic familiar per valor de vora 16 milions d’euros.

Una altra mesura són els itineraris d’inserció sociolaboral, habilitats socials i empoderament personal vinculats principalment a persones beneficiàries de la renda valenciana d’inclusió. Per exemple, el programa “T’acompanyem” ha permés atendre, formar i acompanyar a 23.127 persones des que va començar en 2016, amb un grau d’èxit del 41%. És a dir, 9.495 valencianes i valencians van trobar feina o es van reincorporar als estudis en d’acabar el programa. Per a 2022 invertirem, d’una banda, 7 milions per mantindre estos itineraris amb el tercer sector i, d’altra banda, 16 milions per la creació de noves unitats municipals. En total, més de 23 milions d’euros, és a dir, quasi el doble que en 2021.

El programa JOOP de l’IVAJ busca donar noves oportunitats a joves que han quedat exclosos tant del sistema educatiu i laboral com dels entorns socials normalitzats. De 2017 a 2021 s’ha atès 3.200 joves, dels quals un 62% han tornat a estudiar o ha trobat treball. I és de justícia assenyalar que darrere d’estes bones xifres hi ha un gran treball de professionals però sobretot un missatge ben clar que si cuidem, escoltem i acompanyem la gent jove, esta es compromet a formar part activa i saludable de la societat. En este cas, per al 2022 consignem 2’8 milions d’euros.

També cal destacar que als centres Dona 24 hores i la xarxa d’atenció residencial s’han realitzat 202 itineraris individualitzats d’inserció sociolaboral, habilitats socials i empoderament. La gran majoria d’estes dones han recuperat una part important d’independència vital, clau per a trencar els vincles amb els maltractadors. A més, un 26% trobà feina el mateix any. I és que l’alternativa residencial i l’ocupació són fonamentals per trencar amb la violència de gènere i la feminització de l’empobriment.

Senyories, a 31 d’octubre el 60% de les persones aturades valencianes són dones. I a més acumulen més treballs temporals, a temps parcial i en els sectors més precaris. Per això, per primera volta LABORA inclou un programa específic, #AVALEM DONES, amb una dotació de 40 milions d!euros que permetrà arribar a 32.600 dones.

Vull destacar també l’empresa d’inserció sociolaboral TINC de l’IVASS, que realitza projectes de jardineria, documentalisme, consergeria, etc. Actualment treballen 85 persones amb diversitat funcional, el 80% de les quals tenen una discapacitat superior al 66%. TINC també disposarà d’una futura botiga al carrer Colom de València i una plataforma online per a la venda de productes.

D’altra banda, garantir el dret a l’habitatge és fonamental per combatre les desigualtats i garantir la llibertat per als col·lectius amb què treballem. Perquè sense regular el preu del lloguer, ampliar el parc públic d’habitatge i resevar, com a mínim, el 30% de les noves construccions per a lloguer social, és quasi impossible garantir la inclusió social, l’autonomia personal, la cohesió i el benestar emocional.

En este sentit, hem incorporat una nova línia de 27’5 milions d’euros per a l’adquisició d’immobles que recull el compromís dels pressupostos participatius d’enfortir la xarxa d’habitatge per a l’emancipació de persones extutelades amb tres milions d’euros.

I també destinem tres milions a projectes per a la vida independent de persones amb diversitat. A això cal afegir la consignació per valor de 17’6 milions via concert social per a la xarxa d’atenció residencial a persones en situació d’exclusió social. Una fita sense precedents, tant per la quantia, ja que fins ara el total d’estos programes subvencionats era aproximadament de 3 milions d’euros, com pel canvi radical en el model d’atenció i acompanyament.

I és que per assolir una societat inclusiva i igualitària cal apostar per polítiques d’autonomia personal, vida independent i emancipació.

La inversió en infància és justícia social i equitat però també eficiència econòmica. Segons el Nobel d’economia James Heckman, la inversió en primera infància és de les més rendibles: per cada euro invertit el retorn és de 7. L’aposta per l’acolliment familiar passa d’una inversió de 6’1 milions en 2015 a 19’4 milions en 2022. Més del triple. Ara mateix estos acolliments representen un 64% del global del sistema de protecció mentre que la mitjana a Espanya és de 50%. És motiu d’orgull, senyories.

En este sentit hem apostat per la prevenció de proximitat implementant els equips específics municipals d’infància i adolescència amb una inversió que passa de 2’4 milions en 2015 a 10’6 en 2022, és a dir, quatre voltes i mitja més. A més, els centres de dia han passat d’una subvenció de 3’5 milions en 2015 a 10’3 ara.

També destaquen les polítiques d!acompanyament a la vida independent dels i les joves extutelades. En 2015 només es destinaven 214.000 euros a estes persones, mentre que en 2022 seran més de 5 milions. Hem multiplicat per 24. I a més recorde, senyories, que són un col·lectiu prioritari en l’accés a la renda valenciana d’inclusió per afavorir la transició a la vida adulta. Com a novetat sumem a les oficines Mentora, exclusives per estos joves, les oficines Mentora Plus, dirigides a població jove vulnerable en localitats de més de 70.000 habitants, i destinem 2’4 milions d’euros.

També és clau invertir en polítiques d’igualtat en la diversitat per a la infància i adolescència. Per això, en el marc de l’Estratègia Valenciana d’Inclusió i Igualtat del Poble Gitano vam impulsar el programa Kumpania, dirigit a la infància i adolescència gitana i les seues famílies. El curs passat un 89% dels xiquets, xiquetes i adolescents que van finalitzar el programa va promocionar de curs. Per això enguany duplicarem les places amb una dotació de 8’8 milions. En este curs s’incorporen les modalitats Impulsa Kumpania, centrada en la primera infància, i Kumania Plus per acompanyar en els estudis postobligatoris.

I destaca l’aposta per la prevenció i el suport a la infància en els centres d’atenció primerenca. Des de 2015 a 2022 quasi hem triplicat el pressupost. De 7 milions d!euros en el 15 a quasi 21 milions l’any que ve. En l’àmbit de la diversitat funcional i salut mental vull destacar l’aposta per l’acompanyament en la vida independent. Entre les moltes mesures ressalta la convocatòria per al desenvolupament d’itineraris de vida independent per a persones amb problemes de salut mental amb 1 milió d’euros.

L’experiència pilot de l’àrea d’atenció a persones amb capacitats modificades judicialment de l’IVASS de la província de València inclourà, a part de la gestió patrimonial, jurídica i de protecció social, l’acompanyament i la promoció a la vida independent. S’afavorirà la participació en projectes comunitaris, culturals, esportius i l’enfortiment de vincles socials normalitzats. Ja saben, senyories, la gran aposta per l’autonomia personal del Botànic desplegant el sistema d!atenció a persones en situació de
dependència.

Recorden d’on veníem, veritat? Impagaments, llistes d!espera, inacció per part del govern, retards injustificats en les tramitacions, etc. Sempre convé recordar d’on venim perquè l’oblit està ple de memòria.

Ara mateix som la comunitat que més persones incorpora cada mes al sistema d’atenció a la dependència gràcies tant a la municipalització de la valoració, (recorden els missatges apocalíptics de l’oposició), com a la implementació enguany del GEO, grup especial operatiu, que permet resoldre els casos més complicats. Per això ara es resolen més de 3.000 expedients al mes, sis voltes més que en 2015, quan esta xifra era de poc més de 500. Som, també, la comunitat autònoma que majors prestacions paga a les famílies. L’any que ve el pressupost passarà de 378 a 430 milions d’euros, és a dir, quasi un 14% més que en 2021.

Recorden: No són xifres. Són persones. En 2015 hi havia 41.995 persones ateses i ara mateix n’hi ha 118.830 persones. Això és quasi el triple, és a dir, 76.835 valencianes i valencians més que estan dins del sistema d’atenció a la dependència. Una de les novetats d’enguany és l’increment del 33% de les quanties per a qui contracte persones cuidadores del seu l’entorn sense vincles familiars. Això implica que una persona amb grau III passarà de cobrar 387 a 515 euros mensuals. La garantia d’una vida independent és fonamental en la lluita contra el masclisme i la feminització de l’empobriment.

En este sentit cal destacar la importància de l’acord entre les dos vicepresidències pel qual es destina el 10% de les vivendes del parc d’habitatge públic a dones víctimes de violència de gènere. Una de les palanques per trencar amb el context de violència és disposar d’una vida independent i saber que hi ha una Administració que cuidarà i protegirà. Senyories, recorden que al 2015 s’invertia 7’6 milions d’euros en ajudes, centres i programes d!atenció directa a dones víctimes de violència masclista i als seus fills i filles.

En el marc del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista vam acordar una inversió anual de 12 milions. Doncs bé, per al 2022, amb un increment del 6,4% respecte al 2021, el pressupost previst és de quasi 30 milions. Hem més que duplicat el compromís anual amb les feministes valencianes. De fet, dels 60 milions que havíem d’invertir en els cinc anys de duració del pacte, finalment n’hem invertit 108, és a dir, un 81% més del compromís inicial.

En el cas de les ajudes directes per a les dones víctimes en les diferents tipologies, en 2015 hi havia 438.000 euros mentre que al 2022 n’hi ha 2.775.000. Això significa multiplicar per sis les ajudes directes i indemnitzacions. També com a novetat, destaca la direcció pública dels centres Dona 24 hores, amb una directora i una auxiliar administrativa com a primer pas per recuperar per a l’administració pública esta xarxa privatitzada. I cal destacar que la xarxa d’habitatges i centres per a dones víctimes s’ampliarà en 41 places.

Per últim implementem el programa ALBA, amb més d’un milió d’euros, per a l’atenció itinerant i recursos per a l’eixida de dones víctimes de l’explotació sexual en l’àmbit de la prostitució o tracta. Senyories, abolir la pobresa i garantir els drets a totes les dones, absolutament a totes, és i continuarà sent una prioritat per al Botànic.

La justícia social i l’autonomia personal, com han vist, són fonamentals. Però no podem oblidar la importància democràtica d’enfortir els vincles socials i la promoció de la participació i dels drets. El pressupost és, en este sentit, una aposta per la solidaritat generacional. Ressalta la importància de les polítiques de participació infantil, promoció de drets i foment dels bons tractes amb la dotació d’un milió d’euros per al 2022 que es deriven de la Llei de Drets i Garanties de la Infància i Adolescència, on els xiquets i xiquetes són protagonistes. Per això hem passat de 6 consells infantils en 2016 a 51 enguany. A més, ara mateix, 110 ajuntaments han sol·licitat la subvenció per seguir en este camí.

El pressupost de l’IVAJ és de 30’3 milions. Així complim el compromís que, en el marc de l’Estratègia Valenciana de Joventut, vam prendre amb el Consell Valencià de la Joventut i l’Associació de Professionals de Joventut. Amb este pressupost, assolim el 100% de la xarxa jove amb la inversió d’11 milions d!euros per a la contractació de 350 professionals. Una aposta sense precedents pel desenvolupament comunitari, la promoció de drets i la prevenció i animació sociocultural.

També destaca el suport a l’associacionisme, el foment de la participació i l’oci educatiu, amb una inversió del 8% més que en 2021. A més, en el marc dels pressupostos participatius, incloem 2 milions per a la compra i posada en marxa d’un alberg juvenil a l’àrea metropolitana de València. Una necessitat per afavorir un oci alternatiu, educatiu i comunitari.

Apostem per l’envelliment actiu i els drets de les persones majors en el marc de la futura Estratègia Valenciana d’Envelliment Actiu i la Lluita contra la Soledat no Desitjada. Destaquen la reserva del 5% de places gratuïtes de les vacances socials, és a dir, 1.100 places, per a persones majors beneficiàries de la renda valenciana d’inclusió, així com l’ampliació d’1’5 milions d’euros en la dinamització dels CEAMS, que permetrà l’increment de 16.500 hores d’activitats socioculturals. En el cas de la participació de dones posarem en marxa el Consell Valencià de les Dones.

I les partides destinades a promoció de l’associacionisme i de programes d’igualtat sumen 455.000 euros ja que incorporen un programa de coeducació en educació secundària i un altre projecte d’acompanyament a dones migrants en l’àmbit rural, complint així amb un altre compromís amb els pressupostos participatius. A l’aliança intergeneracional i la lluita per la igualtat sumem la importància de la diversitat per a la convivència i a felicitat de totes.

Es fa una forta aposta per afavorir els bons tractes, la participació i la promoció de drets als municipis amb una inversió de 554.000 euros en polítiques LGTBI, quasi 750.000 en poble gitano, 570.000 en igualtat de tracte i 2,3 milions en migració. Tot d’acord amb les estratègies acordades amb els diferents col·lectius en els espais de codecisió.

La salut mental, senyories, ens ocupa i preocupa. Mentre que al 2020, l’últim pressupost prepandèmic, vam dotar per a polítiques d’atenció a la salut mental vora 14 milions, per al 2022 en seran quasi 28, és a dir, el doble. Si comparem amb 2015, la inversió quasi s’ha multiplicat per quatre.

M’agradaria destacar la implementació del Servei d’Atenció i Seguiment per a la Malaltia Mental (SASEM) amb un pressupost de 7 milions d’euros, l’augment d’un 21% per als Centres de Rehabilitació i Integració Social (CRIS) o l’ampliació fins a 15 professionals de coordinació de benestar emocional de la Xarxa Jove amb 450.000 euros. A més, cal destacar que el Pla Covivint preveu invertir 74 milions per a infraestructures de salut mental.

La societat actual aposta pel foment de l’indivualisme, la competitiviat, la necessitat d’oferir rendiments ràpids, etc, que moltes voltes és incompatible amb una bona salut mental. Per això, més enllà dels recursos per atendre situacions de transtorn mental, que en moltes ocasions són la conseqüència, treballarem per combatre les causes, com és enfortir la seguretat material, afectiva i comunitària i fomentar unes noves polítiques d’usos de temps, especialment, entre la gent més jove.

Per anar acabant m’agradaria centrar-me en la importància del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en el canvi de model productiu cap a l’economia de les tres C: criar, cuidar i curar. Al llarg de la intervenció he destacat l’eficiència d’invertir en polítiques socials pel retorn social, econòmic i democràtic. Ara vull remarcar la importància d!este sistema des de la perspectiva de l’economia feminista. La implementació d’este sistema fomenta l’ocupació de qualitat, no deslocalitzable, sostenible i permet dignificar treballs altament feminitzats. Amb este pressupost la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives finançarà de forma directa 27.385 llocs de treball per a 2022.

• 1.267 persones funcionàries de gestió administrativa
• 3.833 en l’àmbit municipal
• 16.050 en serveis, programes i centres
• 6.211 professionals en el sistema d!atenció a la dependència en l’àmbit domiciliari.
• 24 en formació i investigació a les universitat públiques.

També cal resaltar la importància de disposar de mecanismes d’organització com el contracte-programa i el concert social, que aporten estabilitat laboral en un sector amb una precarietat i inestabilitat laboral històriques.

Un repte per a 2022 és acompanyar als agents econòmics i socials en la consecució d’un conveni col·lectiu únic del concert social. Amb el concert social definit per a tots els sectors i el seu caràcter plurianual, disposem d’un pressupost global de 204 milions d’euros, 60 més que en 2021, un increment del 42%. Un esforç que crearà 1.819 places, d’entre les quals 277 seran en diversitat funcional i salut mental, 836 en persones majors, 579 en inclusió social, 106 en infància i 21 en dones víctimes de violència masclista.

A més, amb el contracte-programa implantat a tots els municipis en 2022, la inversió serà de 230 milions d’euros, un 27% més que en 2021. Entre les millores laborals destaca l’aposta per la formació i investigació amb una dotació de 870.000 euros. Un increment del 72% que, entre altres, permet per primera volta que totes les universitats públiques disposen d’un laboratori social d’investigació o un nou conveni amb els col·legis professionals d’Educació Social, Treball Social i Psicologia.

També destaca la importància de la capacitat inversora d’esta Vicepresidència. Multipliquem per 4 la inversió directa respecte al 2021 superant els 87 milions d’euros. Senyories, l’eixida d’esta crisi, per tant, està sent radicalment diferent a la de 2008. Ara apostem pels sectors productius, de futur i amb criteris ètics i sostenibles. L’any que ve hi haurà 25 inversions per a la creació de nous centres o la rehabilitació d’existents entre els quals destaquen l’adquisició d’habitatges per a promocionar la vida independent de persones sense llar o el projecte per a una residència per a persones majors al Penyagolosa dels pressupostos participatius.

A més hi ha la previsió de delegar actuacions als ajuntaments per valor de 116 milions d!euros, cosa que permetrà disposar en els propers anys de 33 nous centres i residències. Durant els anys del boom de la construcció la bambolla va arribar a tots els sectors però va oblidar el de serveis socials. En els tres anys de major construcció (2007-2009) va pressupostar un màxim de 21 milions d’euros.

Doncs bé, només en un any, en 2021, esta Vicepresidència ja va arribar a eixa xifra Més encara: si sumem la inversió total de la Vicepresidència, tant de forma directa com la delegada als ajuntaments i mancomunitats, destinarem 146’5 milions d’euros, és a dir, un 70% més que la suma d’allò pressupostat en les legislatures 2007-2015, que fou de 84 milions d’euros.

Esta inversió crea llocs de treball directes i indirectes, particularment en el camp de la construcció, l’obra pública i el manteniment i serveis associats. Si fem cas dels càlculs en base a l!estimació de llocs de treball que genera la inversió pública de la Federació d’Obres Públiques (FOPA) d’Alacant, l’impuls del Pla Covivint per al 2022, tant en inversió directa com amb la delegació municipal, comportarà els pròxims anys la creació de 4.800 llocs de treball en la construcció.

És també imprescindible orientar la inversió amb una mirada verda i de lluita contra el canvi climàtic. Per això apostem per la transició ecològica i dediquem 14 milions a la instal·lació de 14.000 plaques solars en 80 centres, que evitarà l’emissió de 2.800 tones de CO2 a l’atmosfera. L’equivalent al que poden absorbir 5.600 arbres al llarg de la vida. I adquirirem 41 vehicles adaptats elèctrics i inclourem clàusules medioambientals en les vacances socials del programa de persones majors. Amb mesures com esta, a més, ens avancem a les conseqüències d’una més que probable crisi energètica que, des de diversos àmbits especialitzats, auguren en un futur pròxim.

En este futur situem l’economia feminista, la importància de la professionalització de la criança i les cures tradicionalment menystingudes per ser exercides per dones en àmbits domèstics. Per això seguim impulsant la professionalització de l’acolliment familiar amb la creació d!un mòdul específic de 1.800 euros mensuals per xiquet, xiqueta o adolescent. Seguirem professionalitzant l’atenció a la dependència en l’entorn familiar. Si en 2015 hi havia 2.308 famílies que contractaven una persona en casa, en 2021 n’hi ha 10.172. Quasi quatre voltes i mitja més.

Finalment vull destacar dos accions importants. D’una banda, la inclusió d’una nova deducció fiscal, acordada amb els agents econòmics i socials, de fins a 1.000 euros per a qui contracte de forma indefinida a treballadores i treballadors de la llar que cuiden de xiquets i xiquetes menors de 5 anys o persones majors de 75. I d’altra banda, el “Pla Corresponsables”, dotat amb quasi 15 milions d’euros, que permetrà la creació de “borses de cures” afavorint tant la creació d’ocupació de qualitat com la conciliació laboral de dones amb fills i filles menors de 14 anys.

Senyories, la Comunitat Valenciana a poc a poc ocupa el lloc que li correspon en el mapa de la dignitat humana. L’informe anual de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials posa en valor una dada històrica, particularment amb l!anàlisi que fa de la diferència entre 2009 i 2020. Som la comunitat que més ha millorat, amb una recuperació del 146’5% d’inversió directa en serveis socials, mentre que la mitjana estatal es queda en un 23’07%. L’informe també destaca que en 2015 la Comunitat Valenciana se situava dos punts per baix de la mitjana estatal en el pressupost destinat a serveis socials.

Ara, i malgrat l’infrafinançament, hem arribat a la mitja i l’hem superat lleugerament. Les polítiques que impulsem donen fruits, senyories, i obtenen el reconeixement d’organismes independents de prestigi. Per això hem de seguir. Hem de seguir perquè este presupost no és una despesa; no és un “gasto”, com consta en els apunts comptables sense ànima.

Este pressupost que els convide a votar i a millorar és una inversió en el foment de la igualtat d’oportunitats, en la lluita per la justícia social, en la reactivació de l’economia, en el foment del consum responsable i de proximitat, en la creació de llocs de treball, en l’aposta per la innovació i la investigació, en la sostenibilitat ambiental, en la prevenció de la crisi ecològica, en la prevenció de la salut mental.

Les polítiques socials són essencials. Això ja no està en dubte. Però aporten valors afegits en termes de creació de riquesa, de sostenibilitat, d’equitat, d’oportunitats laborals, de cohesió i justícia socials que fan d’elles unes altres polítiques. A estes altres polítiques, senyories, els convide a sumar-se.

Moltes gràcies