Vivenda, transport i ocupació

Cristina Mollà

La crisi provocada per la pandèmia, encara sense finalitzar, està provocant moltes reflexions sobre el que podria ser diferent o ho hauria de ser quan iniciem l’etapa postCOVID19 per atendre millor els reptes de convivència i de qualitat de vida que se’ns plantegen a la llum d’esta experiència. En això cal tindre memòria a llarg termini per donar resposta als altres “virus” del sistema que han quedat al descobert i processar tot el que ens està passant en noves oportunitats de millora. 

En este context sembla fora de tot dubte que el reforç dels serveis públics és una gran prioritat. Especialment aquells que fan referència a l’atenció i la investigació sanitària amb una estructura potent basada en la capacitat de l’acció pública i de l’organització i planificació que puga donar una resposta general i eficient a noves situacions crítiques com la recent. També l’atenció a la població més vulnerable haurà d’agafar múscul i fortalesa perquè no es quede ningú en el camí. 

Però hi ha altres aspectes del funcionament de la nostra societat que han mostrat la seua debilitat i que hauran de ser atesos com a prioritats per estructurar una vacuna social davant els reptes de la societat valenciana del futur pròxim. 

La vivenda s’ha revelat com un problema social de primera magnitud que s’arrossega de manera crònica, que s’ha intensificat amb la pandèmia i que necessita d’una acció urgent i perllongada per començar a vore la solució. Entre altres mesures, cal impulsar ja un programa plurianual per elevar, amb el concurs especial dels ajuntaments, el parc públic d’habitatge fins a xifres que realment puguen condicionar l’accessibilitat i la moderació del preu d’adquisició o lloguer a la població. 

D’altra banda, el transport públic ha patit una deblacle molt rotunda amb l’aplicació de les mesures antiCOVID19. La seua recuperació s’ha de lligar amb la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. El transport públic convencional ha de impulsar-se amb mesures de promoció a gran escala. I al mateix temps s’ha d’avançar en l’eliminació dels combustibles fòssils per a la seua tracció i la substitució per energies renovables. Però este impuls s’ha d’estendre al transport particular de persones i mercaderies tant pel que fa referència als vehicles com a la intensitat del seu ús. El ferrocarril, el transport a demanda, el paper de les tarifes i del preu de l’energia, les peatonalitzacions, la proximitat, …, són elements imprescindibles del compromís social amb el futur. 

I relacionat amb tot això, l’ocupació. L’ocupació i l’activitat econòmica són el motor essencial de les capacitats d’organització social i de millora en la societat. 

És per això que cal modular alguns conceptes per valorar les iniciatives i ordenar les prioritats. En primer lloc, cal integrar la protecció social en tots els seus aspectes dins del concepte de les activitats de generació de llocs de treball.  La “despesa social” és en realitat inversió social de gran retorn econòmic, de base de l’articulació social, d’impuls a la qualitat de vida i de gran impacte en la creació d’ocupació. Així mateix la investigació, la qualificació, la gestió de la jornada laboral, el teletreball i la promoció de noves activitats han d’estar presents en tota estratègia d’eixida de la crisi. 

Tornar a “allò d’abans” no és la solució, en molts aspectes és més bé el contrari. Hi ha oportunitats de millora i s’han d’impulsar amb decisió i valentia. Anem a fer-ho.