Dos anys de l’Acord del Rialto

Pilar Soriano – Portaveu Supracomarcal València

Quan comences a escriure un article en el que has de parlar de mitja legislatura, mig mandat en el cas de les administracions locals, la memòria torna al punt de partida. Els propòsits polítics i les bases de l’Acord del Rialto, la conformació del segon govern de Joan Ribó a la ciutat de València i els objectius  de les  polítiques encetades al passat mandat i els nous projectes. L’acord no va ser fàcil. A  diferència del 2015 l’Acord de La Nau que va ser a tres bandes amb la voluntat i consens després de vint-i-quatre anys de govern de la dreta, ara negociàvem bilateralment  amb el partit socialista, que va anteposar una vicealcaldia a qualsevol debat polític. Com a resultat Compromís va obtindre també una vicealcaldia, la del nostre company Sergi Campillo.

Un dels objectius del mandat era desenvolupar  el Marc Estratègic Ciutat de Valencia, document presentat fa unes setmanes, que aporta els elements clau per a estructurar l’Estratègia Urbana Valencia 2030 basada en tres aspectes clau: l’Agenda Urbana, les Missions d’Innovació i el context de recuperació post pandèmia. La primera se concreta a nivell ciutat amb els objectius de desenvolupament sostenible  i ens permetran orientar les transformacions necessàries per a garantir una vida digna i saludable a la ciutat per altres generacions. La innovació resulta clau perquè aporta una manera de treballar que posa el focus en l’experimentació, l’aprenentatge i l’escalat de les iniciatives i els projectes. En tercer lloc, hem de reconèixer que l’elaboració i el desplegament de l’estratègia es produirà en un context extraordinari que no podem ignorar: la recuperació postcovid. La pandèmia ha posat de manifest la importància de la salut com a referent fonamental de totes les polítiques municipals.

Esta voluntat de repensar la ciutat en termes de ciutat saludable, sostenible i compartida resulta moltes vegades un punt d’enfrontament amb els nostres socis de govern. L’ampliació del Port de València i el Model Urbanístic  de la Ciutat, amb el PAi de Benimaclet com millor exemple, son elements de primer ordre sobre el futur de la ciutat i són moltes les entitats que reclamen un debat per les greus implicacions mediambientals i urbanístiques que tenen.   Nosaltres sempre hem defensat que la política s’ha de fer colze a colze amb la ciutadania i que el model de ciutat no es pot decidir en funció dels interessos privats.  Entenem que cal posar a les persones a les persones en el centre de l’acció municipal, amb el que això suposa per al benestar de les veïnes i veïns de la ciutat i per a la construcció de la valència verda, sostenible, moderna i amable que mereixem. Arribats a l’equador del mandat l’enfrontament polític amb el soci de govern és important.

Des del punt de vista orgànic cal destacar l’aprovació el reglament de funcionament de Compromís per València, una eina que ens permet reafirmar la vocació de treball per la ciutat i una sèrie de mecanismes que facilitaran una major agilitat interna per a divers procediments, com per exemple la definició de les funcions de la executiva o el que determina cóm s’articularà la renovació de l’òrgan quant corresponga.