Vitòria 2012, Elx 2030: capitals verdes per a viure, treballar i visitar

Per Mireia Mollà, regidora de Representació Institucional, Turisme i Platges de l’Ajuntament d’Elx

En la definició d’un objectiu poden servir models que proporcionen experiència per orientar i millorar. A Elx s’ha posat en marxa l’objectiu “Elx, Ciutat Verda 2030” i una visita a Vitòria ha format part d’aquesta aventura.

Visitar Vitòria resulta una experiència singular per a una persona d’Elx. Les similituds entre la ciutat alabesa i la il·licitana apareixen a cada pas: ambdues bordegem el quart de milió d’habitants, comptem amb un potent sector industrial i en lo tocant al disseny del municipi, en alguns punts tan semblant, impacta la intensa relació amb el medi natural.

Resulta impossible no trobar semblances entre l’anell verd de Vitòria, que té en els Aiguamolls de Salburua una de les seues grans fites, i l’atenció actual amb la qual es tracta al Parc Natural del Fondo d’Elx. Resulta impactant també comprovar com eixa zona limítrofa al nucli urbà de Gasteiz es va saber salvar de l’especulació immobiliària com en el seu moment Elx ho va fer amb el Clot de Galvany. Tampoc resulta difícil equiparar els llargs passejos dels de Vitòria al voltant de la ciutat amb els dels il·licitans entorn del seu riu i pantà una vegada haja sigut condicionat gràcies al projecte impulsat per la regidoria de medi ambient. Regidoria, per cert, responsable també d’una feliç casualitat: si a Vitòria són un centenar de cèrvids els que s’ocupen del manteniment de l’anell verd, a Elx són les ovelles autòctones, de la raça Guirra, les que naturalment cuiden els horts de palmeres.

Comparar Vitòria i Elx, fins i tot per a trobar diferències, multiplica la sensació de trobar-nos davant les cares complementàries d’una mateixa moneda: certament el nostre nombre de dies de pluja és molt menor, però no així el compromís comú amb la planificació futura i la cura del llegat històric. Vitòria, Capital Verda Europea en 2012, i Elx, que aspira a ser-ho en 2030, comparteixen trajectòria i voluntat per a fer dels seus municipis un atractiu lloc per a viure, treballar i visitar.

Així ens ho van fer veure: Elx està fent els passos correctes en l’adreça adequada i al ritme que permet afermar els objectius. El nostre municipi, a través del pla estratègic ELX 2030 està basant el seu futur en la sostenibilitat, l’ecoinnovació, la creativitat i la digitalització. Ho fa a través de la posada en valor de recursos naturals com són el Palmerar –un dels nostres Patrimonis de la Humanitat-, el Fondo, el Pantà i el riu Vinalopó, així com els recursos hídrics, agrícoles i paisatgístics del Camp d’Elx, la pinada de la Marina i el litoral verge il·licità. Ho fa també a través de l’impuls del seu Parc Empresarial i el futur Campus Tecnològic, apostant per la innovació i l’acord amb el teixit econòmic i universitari del nostre entorn. Igualment ho basa en polítiques valentes en matèria de mobilitat sostenible i de conquesta de l’espai públic.

Elx ho fa, a més, planificant amb voluntat de perduració, participació i acord. Prova d’açò va ser la declaració institucional sobre el pla estratègic ELX 2030 i l’inici del procés de candidatura per al reconeixement com a Capital Verda Europea, acords tots dos que van rebre el suport unànime del Ple Municipal de l’Ajuntament d’Elx.

Elx ja és una ciutat atractiva per a viure, treballar i visitar, però, a més, i així ens ho van fer veure en la nostra visita a la capital basca, Elx significa un oasi en el Mediterrani, una singularitat en el sud d’Europa. El nostre municipi ha sabut preservar-se de l’especulació depredadora, ha diversificat la seua economia basant-la en la indústria, els serveis i el turisme, i orienta els seus passos cap a la generació i retenció de talent. Elx, ciutat bimil·lenària, ja és capital econòmica del sud del País Valencià i triplement Patrimoni de la Humanitat, per açò és hora, també, de fixar junts un futur sostenible i exemplar per a ella. Així serà Elx 2030.