marc
Per Sandra Ruiz Andrés i Jordi Martínez Carrasco
El món en el qual vivim evoluciona a gran velocitat, podem veure com les noves tecnologies estan cada vegada més presents al nostre dia a dia, canviant la forma en la qual vivim, ens relacionem, aprenem… sobretot entre la gent jove. Això sí, el masclisme que patim les dones, que encara que també és diferent, el continuem vivint generació rere generació.
Les joves de hui dia ens enfrontem a nous reptes davant els quals lluitar. I és que, resulta prou interessant comprovar com aquelles aplicacions que haurien de servir per a millorar les nostres vides, fan que les dones patim el masclisme patriarcal des de nous àmbits. Fa uns anys, i després d’una etapa on es va posar ‘‘de moda’’ compartir fotos i vídeos íntims, on clarament la pitjor part ens l’emportàvem les dones, semblava que socialment ja s’havia assumit, amb ajuda de la llei, que la intimitat de les persones no pot conculcar-se. De fet, les noves formes que anava adaptant el masclisme assetjador en forma de violació de la intimitat de les dones a través de la difusió no autoritzada d’imatges o vídeos personals va obligar a reformar el Codi Penal espanyol. Així, l’any 2013 el legislador espanyol va haver d’adaptar la normativa i fer possible el càstig penal a estes noves formes d’assetjament cap a les dones on no concorria l’obtenció de la gravació de manera il·lícita, però sí la seua difusió a terceres persones sense autorització.
Ara, de manera similar, una nova aplicació tecnològica apareix com la ferramenta més recent per vehicular la violència masclista, el denominat deedfake. Esta paraula s’ha donat a conéixer després que en un poble de Badajoz (Extremadura) es denunciara l’assetjament que estaven patint una desena de xiquetes menors d’edat per part dels seus companys. Estos utilitzaven la Intel·ligència Artificial per a, a partir d’una foto que havien pujat les seues companyes a una xarxa social, desvestir-les de manera que semblen fotos totalment realistes. Estes circulaven no sols pel seu poble, sinó per les poblacions dels voltants sense cap mena de problema, només el malestar de les adolescents que veien com deixaven de tindre dret sobre “els seus cossos”.
En definitiva, ens trobem ara, de nou, davant d’una nova forma d’assetjament cap a les dones que, aprofitant el desenvolupament de les noves tecnologies, amplia el ventall de possibilitats que el masclisme té per a continuar colpejant la nostra dignitat. No es tracta de noves pràctiques, sinó més bé d’aquelles de sempre però amb l’embolcall de la darrera aplicació tecnològica, en este cas de la Intel·ligència Artificial. Resulta urgent analitzar si les ferramentes jurídiques vigents poden abordar-les des de la violació que suposen a la intimitat o a l’honor o caldria una nova actualització de la normativa per a no deixar espai a la impunitat.
En conclusió, les tecnologies, aplicacions i xarxes socials podran actualitzar-se i modernitzar-se fins al punt de parlar del ‘‘masclisme del segle XXI’’, però no ens enganyem: es tracta del mateix contingut amb diferent forma. La ideologia masclista (ara que alguns volen negar el seu caràcter ideològic i cultural) de discriminació estructural de les dones i submissió de totes les persones a rols de gènere predeterminats és la responsable del fet que diferents generacions reproduïm els mateixos problemes. El cos de les dones continua sent camp de batalla i objecte de control per part de qui nega la igualtat de gènere.
Davant d’això, les solucions passen per ser plurals i amb necessari enfocament integral. Conjuntament amb la necessària resposta penal per a evitar la impunitat dels comportaments assetjadors, cal una resposta més fructífera a llarg termini: l’educació. Perquè l’erradicació definitiva del masclisme i la desigualtat passarà, necessàriament, per la resposta educativa i la conscienciació en igualtat de gènere de tota la població. Amb una especial incidència en els i les joves.
Add comment