marc
Per Aitana Mas Mas
El 25N tornarem a eixir al carrer un any més per a commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i condemnar el degoteig assassí que cada any trenca les vides de qui mor i qui l’envolta perquè un home així ho ha decidit. Marxarem en distintes manifestacions al llarg del país per a cridar que el nostre camí cap a la igualtat amb els homes és imparable i per a denunciar que una societat en què la meitat de les persones té més possibilitats de patir violència que l’altra meitat no és lliure. Perquè una societat masclista mai ho pot ser.
L’estadística mostra un problema que és impossible d’obviar, que és insuportable, i que re- presenta la vergonya de viure en una societat patriarcal que ofega a moltes xiques i dones en el seu dia a dia. Enguany, mentre escric esta columna, són 52 les dones assassinades a l’Estat. I si tirem la vista enrere, en contem més de 1.200 des de fa vint anys. L’assassinat de dones és la forma de violència més greu, però no l’única, ja que patim des de xicotetes, per la nostra condició de dones, moltíssimes situacions que fereixen la psique o que violen el nostre espai personal en pràcticament tots els espais on convivim.
Són molts els motius per a eixir a condemnar la violència masclista. El més important, per a mi, és no deixar a soles a qui necessita de la solidaritat del seu entorn. Sovint, estes dones no tenen prou llibertat per a poder denunciar el masclisme que les colpeja físicament i mentalment. De vegades, ni tan sols són conscients de la violència que pateixen o directament no coneixen els recursos que l’Administració posa a la seua disposició. No eixir el 25 les deixa més aïllades, més dèbils.
Eixirem el 25N sabent que el món continuarà pràcticament igual l’endemà, sí; però també que erradicar la societat patriarcal és un treball constant. Fa sis anys ni tan sols existia el Pacte Valencià contra la violència de Gènere i Masclista. Hui tenim més recursos perquè les supervivents de maltractament denuncien els inferns en què viuen i reconstruïsquen les seues vides i les dels seus fills i filles. Hui som conscients, i en molts col·legis i cases ho saben, que l’educació és imprescindible a l’hora d’inculcar una educació sentimental basada en el consentiment, en la importància d’empatitzar amb la parella…
No podem ignorar que, inclús amb els avanços en la lluita feminista, un discurs negacionista de la violència masclista està instal·lant-se en les administracions on governen la dreta i la ultradreta. Este 25N ens interpel·la a les dones i els homes feministes: lluitar contra este posicionament polític ens obliga a mantindre un esperit fresc, amb noves idees, i sobretot una unitat del col·lectiu feminista. Tenim el dret, la raó, els arguments i la voluntat.
Add comment