Estem a temps, la Terra demana canvis

Paco Garcia Latorre

S’ha celebrat a Madrid, la Vint-i-cinquena Conferència de les Parts (COP25) de la Convenció de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Un encontre que ha deixat molts titulars a la premsa, i que ha posat una volta més sobre el mantell les grans conseqüències que té els incompliments que any rere any es fan sobre els compromisos adquirits i mai executats per mantindre un equilibri ecològic i sostenible al planeta.

Segurament, les nacions i els seus dirigents tenen grans voluntats de poder revertir les catàstrofes que la humanitat estem, directa o indirectament, ocasionant a la mare terra. Però les seues agendes segur que estan pensant més en les pròximes eleccions que en les pròximes generacions. Un fet que dificulta i molt el poder adoptar mesures de calat que posen fre a una producció desmesurada de residus, la contaminació d’aqüífers, l’escalfament global o l’aparició d’illes de grans extensions dins el mar completament de plàstics, per posar uns exemples.

Les administracions locals tenim un paper important. No sols per la proximitat a la ciutadania per poder conscienciar-la, sinó per què podem impulsar mesures que aproximen els bens de primera necessitat als consumidors últims sense tindre que utilitzar grans recursos naturals. Des de fomentar els mercats de proximitat, amb productes de la terra, de quilòmetre zero; passant per establir mecanismes de transport col·lectiu front l’ús massiu del cotxe particular, o bé establint mecanismes de reducció, reutilització i reciclatge de les matèries primes que es consumeixen diàriament a cada domicili. També, fent un ús responsable del consum de l’aigua potable i arbitrant una reutilització adequada de les aigües residuals que discorren per les nostres canonades de clavegueram.

Molts municipis podem contribuir de manera directa a fer més verds els nostres pobles i ciutats, aplicant polítiques verdes i transformant la fisonomia urbana que ens envolta, amb més zones d’esbarjo, de vianants, carrils bici, parcs, jardins, arbres en els vials i reforestant zones que són camps erms al voltant de cada casc urbà, contribuint així a la reducció del CO2.

Són possiblement mesures molt locals i discretes, però que sumades totes elles poden ser de vital importància per als canvis que des de les diferents nacions cal aplicar en este mon globalitzat i deshumanitzat, on la màxima del consumisme i la depredació del territori s’ha apoderat del  sentit comú i de que les coses són finites.

Estem a temps, però no ens queda molt de temps, si no ens aturem, prompte podem arribar al punt de no tornada enrere. Calen polítiques verdes valentes, sense por a dir que ens hem equivocat en el que s’ha fet. Polítiques que posen en primer lloc les persones i el medi en el que vivim, que ajuden a construir una societat més justa, amb equitat i cercant un nou reequilibri de la humanitat amb la natura. Hem de passar de l’economia del present a l’econovida del futur.