Govern del Botànic, un futur de prosperitat social imparable

Per Paco García Latorre, diputat autonòmic de Compromís a les Corts Valencianes.

Un resum molt encertat de sobre el que ha representat aquest període de canvi al Parlament i al Govern Valencià.

Han estat tres anys i mig trepidants. Una experiència segur que irrepetible, ja que esta legislatura, per primera volta en la recent democràcia, el Parlament Valencià ha estat plural i divers, on la paraula i el consens han estat presents en totes i cadascuna de les prop de setanta lleis que hem tramitat i aprovat.

El Govern del Botànic ha significat una abans i un després en la política valenciana. Hem abandonat l’era dels balafiaments, grans esdeveniments i corrupteles, per situar les persones en l’eix de la vida pública i política. La recuperació dels drets socials, el reforçament del benestar, la dinamització econòmica, el treball per als joves, la sanitat, l’educació, els serveis socials i situar en l’agenda el problema del finançament, han estat claus en el treball quotidià del Govern i dels Grups Parlamentaris que han donat suport a les iniciatives que feien realitat estes metes.

Un govern dual que ha estat suportat per tres formacions polítiques. Una fórmula inèdita en tot l’Estat Espanyol que ha significat ser el Govern més estable i amb major producció legislativa, podem dir de la història parlamentària valenciana.

El Govern del Botànic ha sigut tecnologia punta en noves formes de fer política. Proper, facilitador de solucions i afrontant els problemes i reptes amb serenitat i rigor. Tot, amb una herència reputacional difícil i complicada, amb aflorament de pufos i mes pufos, sentències arrossegades d’anteriors governs que han costat milions a les arques valencianes, i sobretot, amb una maquinària de treballadors públics sota mínims i amb molts problemes per poder reposar els llocs vacants.

Una legislatura atípica en les relacions amb el Govern de l’Estat dirigit pel PP, que en lloc d’ajudar, ha estat fent oposició des dels estaments que controlava en contra dels interessos valencians, ajornant transferències, ningunejant la reforma del model de finançament i recorrent les lleis més avantguardistes que l’Europa Social podria somniar en este segle XXI. Reivindicacions que des de Compromís seran irrenunciables, siga quin siga l’inquilí de la Moncloa. El que li reclamàvem a Montoro I Rajoy, ara també ho fem amb Montero i a Sánchez.

Hem apostat per la transparència com a model institucionalitzat i formal de relació entre els gestors públics i la ciutadania. Hem passat del paradigma de l’especulació al paradigma de la innovació i la cooperació, sent referents estatals i també en Europa.

Uns reptes que ha sigut possible realitzar-los gràcies a dos elements: un Govern de canvi honest i dinàmic que ha marcat objectius, els ha avaluat i ha donat compte dels seus resultats, foren els que foren, majoritàriament positius i encoratjadors. Però també amb una societat valenciana valenta, que volia fer fora els corruptes i va creure en el canvi, i continua apostant pel mateix, fent possible cada dia un futur de prosperitat social que ja és imparable.