Com transformar el món des d’allò pròxim: 2 anys dels governs de la Nau i del Botànic

Per Sergi Campillo i Aitana Mas.

Quan en maig del 2015 les coalicions progressistes accedírem als governs valencians, tant en la Generalitat com a la major part d’ajuntaments del nostre país, ho férem amb una ona d’alegria com feia anys que no es recordava. La mateixa nit electoral, la plaça de l’Ajuntament de València es desbordà de gent celebrant la victòria de l’esquerra. La gent havia lluitat molt per fer fora de les institucions les pràctiques autoritàries i corruptes -24 anys a València de govern municipal amb la mateixa alcaldessa així com 20 anys del mateix partit a la Generalitat pesaven molt- i eixa nit, tenia, teníem, dret a celebrar-ho.

De seguida les tres forces progressistes ens posàrem a treballar, a bastir un programa comú de govern: els pactes de la Nau i del Botànic. Dos llocs, per cert, enormement simbòlics del Cap i Casal, un referit a la seu vella de la Universitat, lloc del saber que va possibilitar un indret de llibertat i de cultura durant els anys foscos del govern del PP; l’altre, un símbol de la resistència ciutadana per posar per damunt del benefici econòmic el nostre patrimoni natural, cultural i paisatgístic. L’elecció no va ser baladí i era tota una targeta de presentació, d’allò que volíem ser i d’allò que volíem reconéixer i representar.

Què queda d’eixa ona de canvi i alegria? Durant estos dos anys i pocs mesos, ens hem estat fent majors als governs. Ens hem trobat amb administracions que han perdut molt de personal als darrers anys, amb persones que s’han deixat la pell moltes voltes per intentar pal·liar els gravíssims efectes que la crisi/estafa havia provocat en la població però també molt desil·lusionats per la manca de reconeixement i perquè la corrupció, la imatge tan nefasta que tenien les nostres institucions acabà afectant a la pròpia autoestima del personal que hi treballava. A més, de segur que coincidim en què els processos administratius són enormement complexos i burocràtics. Al nostre parer, en estos dos anys, un dels principals guanys que hem aconseguit és recuperar la nostra autoestima institucional: la Generalitat o l’Ajuntament ja no es veuen com un niu de nepotisme i corrupció. Estem treballant en la refundació del pacte de legitimitat entre les institucions i la ciutadania, i anem pel bon camí. I això, nomes això, ja és un pas de gegant.

Per una altra banda, cal tindre una mirada àmplia, i obrir el focus de l’anàlisi. Ens interessa la reflexió al voltant del municipalisme o com les ciutats estem canviant el món. Va ser Joan Subirats, catedràtic de ciència política, a una conferència inaugural del títol d’expert universitari en direcció pública local que s’organitza des de l’Ajuntament de València amb la Universitat, per abril del 2016, qui va pronunciar la següent frase (la cita no és textual): Les ciutats de tot el món parlem la mateixa llengua. I sí, realment compartim problemes similars. Resulta fàcil identificar-se amb els problemes de mobilitat que puga tindre qualsevol ciutat del món, o de sanejament, d’enllumenat, de planificació urbana, de subministrament d’aigua, d’atenció a les persones en risc d’exclusió, de desigualtats entre barris… Per això, és plenament conscient el títol d’este article: des del municipalisme transformem el món. És una adaptació a l’àmbit institucional del lema altermundista: “Pensa globalment, Actua localment”.

Un bon exemple d’este ressorgir del municipalisme al nostre país és el que va ocórrer a València fa escassos dies. La Trobada Mundial d’Alcaldes i Alcaldesses amb motiu del Pacte de Milà per una alimentació sostenible. En eixa trobada es parlà bàsicament de com les ciutats podem promoure hàbits saludables d’alimentació i com ens podem implicar precisament per a ser més eficients en el consum d’aliments. A priori, un tema no estrictament d’àmbit local (política alimentària, agrària, de pesca…) però on les ciutats també tenim molt a dir. València va ser triada precisament per presentar una candidatura forta i pels seus evidents atractius, entre ells la nostra horta periurbana (la ciutat i el camp units en un paisatge únic), la mar o l’Albufera on cultivem arròs. Una altra volta tornem al que nosaltres som. Mostrem al món com som, no cal inventar res, ni impostar res, ja ho tenim. Només cal valorar-ho i presentar-ho com cal. I creure-s’ho. També València va ser enguany seu d’una altra trobada municipalista, esta d’àmbit estatal, per reclamar un finançament just per a les ciutats i pobles. En plena reivindicació d’un finançament autonòmic digne que assegure la supervivència econòmica de la Generalitat i garantisca un tracte just respecte a la resta de l’Estat, cal també recordar que la tercera gran pota administrativa a Espanya, els municipis, venim patint també un infrafinançament insuportable. També ací el Cap i Casal va liderar un manifest, la Declaració de València, al febrer d’enguany per posar en l’agenda política este problema, tan enquistat.

Este nou municipalisme passa obligatòriament per establir aliances amb altres ciutats com en els dos encontres que he repassat abans. Capítol a banda mereixen les anomenades Ciutats del Canvi, i especialment Madrid i Barcelona, amb les què València ha establert no pocs contactes per defensar-nos mútuament d’un govern central que en moltes ocasions és usat pel Partit Po- pular com un contrapoder als governs municipals legítims eixits de les urnes al maig del 2015. Les ciutats del canvi ens hem reunit en nombroses ocasions per alçar la bandera del municipalisme i exigir respecte. Claríssimament va ser el cas de l’intent del PP d’introduir clàusules antiremunicipalització de servicis públics, on les ciutats del canvi de tot l’Estat alçàrem la nostra veu per denunciar-ho i gràcies en part a això, es va suavitzar el text final al seu pas pel Con- grés. Però també són estratègiques les aliances a nivell autonòmic. Després de les eleccions del 2015, el canvi va arribar a la majoria de les comunitats autònomes i l’enteniment en àmbits com la participació o la transparència és cons- tant i molt fructífer. De fet, des del 2016 treballem conjuntament com a experiència d’intercanvi de bones pràctiques i think tank de millora de les polítiques públiques, fins i tot, a nivell tècnic. Aliances que suposen un pas endavant en la cooperació interterritorial i l’impuls de l’eficiència en les administracions anant molt més enllà de l’intent de recentralització disfressat de tutela paternalista i interessada que l’Estat espanyol vol imposar-nos.

Els governs del 2015, malgrat totes les dificultats i sabent l’enorme expectació que hem generat per part de la ciuta- dania, estem governant molt millor que els anteriors governs del Partit Popular. València hui en dia és una ciutat més amable, amb més zones verdes, on el veïnat pot participar decidint una part de les inversions a la nostra ciutat, més democràtica, on l’alcalde se sotmet a l’escrutini veïnal, on les portes de la Casa Consistorial, abans un vertader búnquer del govern, ara romanen obertes a la ciutadania, una ciutat que ha portat la cultura als seus barris, que ha incrementat el pressupost de neteja i jardineria, que aposta per l’eficiència energètica, pel respecte a la diversitat sexual i de gènere, per mirar a la mar sense destrossar cap barri ni la nostra cultura, que gestiona millor la hisenda local, que parla en valencià de manera normalitzada, sense estridències. I també el govern de la Generalitat, un govern que ha tornat a situar a les persones al centre de les polítiques públiques. Hui les valencianes i els valencians podem dir amb el cap ben alt d’on venim, per fi s’ha netejat la nostra imatge de país de pandereta i de consentidors de la corrupció. Som un dels governs més valents en les seues polítiques tot i que cada llei que aprovem després és recorreguda pel govern central del Partit Popular. Té igual que siga el decret que garanteix l’assistència sanitària universal, la llei de la funció social de la vivenda o l’exempció del copagament farmacèutic dels pensionistes. El PP utilitza totes els recursos disponibles (èticament o no) per a frenar la millora de la vida de les persones més vulnerables. Són tantes les accions fetes que no es poden enumerar totes. Però en tot cas, no devem caure en l’autocomplaença en el temps que resta fins al final del mandat. El nostre projecte va molt més enllà dels 4 anys. Encara tenim molt per fer, l’exigència ciutadana és enorme (com ha de ser) i cal exigir-nos el màxim treball i intel·ligència. Ara ja tenim l’experiència acumulada de 2 anys de govern. Aprofitem-la per trans- formar la vida de les nostres ciutats i pobles, per millorar la vida de la gent. Per seguir rescatant persones.

En definitiva, els governs de la Nau i el del Botànic volen que els veïns i veïnes de les Ciutats i Pobles de tot el País es- tiguem orgullosos d’este xicotet tros de terra on vivim, prestigiant les nostres institucions. Una ciutadania que mira al futur amb optimisme perquè per fi, València i el nostre país, estan al lloc on totes i tots hem somiat moltes voltes.