paulasimo
L’administració pública valenciana pateix en estos moments una gravíssima situació producte de dècades de menyspreu per la dreta. Després de quasi un any governant a l’Ajuntament de València m’he pogut fer una idea de la profunditat dels problemes que assoleix la nostra administració.
L’edat mitjana del funcionariat de l’Ajuntament de València és de més de 48 anys. En els últims anys hem perdut més de 500 funcionaris i funcionàries, el que suposa més d’un 11% del total de la massa funcionarial en molts pocs anys (per tant, difícilment digerible per als qui s’hi queden per la sobrecàrrega de faena). Actualment hem pogut començar a revertir esta situació amb la contractació de persones interines i en este primer any de govern ja hem contractar prop de 200 per pal·liar parcialment esta situació, tot i que encara tenim problemes en molts serveis. A més a més, hem iniciat les oposicions de l’oferta pública d’ocupació (OPO) de 2014 i 2015 -es veu que el PP no va tindre temps, com amb les de 2009, 2010, 2011, 2012 i 2013- i estem negociant la de 2016 amb les seccions sindicals. Volem arribar al màxim possible que ens permet la llei (fins a 89 places lliures per a l’OPO de 2016).
A més a més, el funcionariat ha patit retallades en els seus salaris i se’ls ha imposat la jornada laboral de 37,5h. Totes estes mesures, imposades sense diàleg pels governs central del Partit Popular i el seu alumne avantatjat, el PP del Cap i Casal, van provocar una profunda apatia en el personal públic. Estes reformes solament s’han orientat en una direcció: retallades, ajustos, reduccions, supressions, extincions, en definitiva una estratègia de decreixement. Però no s’ha compensat, ni s’ha optat per un camí innovador amb criteris diferents fonamentats en la qualificació i en la productivitat basada en el coneixement, la tecnologia, la qualitat, la modernització, el talent i la innovació. S’ha preferit un increment de les hores de treball, una depreciació dels salaris i una dràstica reducció dels efectius, combinació que en alguns casos pot resultar letal per als serveis públics i en uns altres suposa un procés d‘extenuació de l’ocupació pública.
Al poc de temps d’entrar, decidírem recuperar la jornada de treball reduïda retribuïda, després de desenes de sentències en contra que va acumular l’Ajuntament de València quan ho va llevar. Hui, prop de 500 funcionaris i funcionàries han recuperat este dret, que els faculta gaudir d’una hora al dia per cuidar un familiar amb dificultats. A més a més, també abonàrem la paga de 2012 furtada pel govern central del PP en quant este donà el vistiplau per a poder fer-ho i hem aplicat mesures de mobilitat interna per a que tot el personal puga moure’s del seu lloc de treball (alguns portaven tota la vida laboral fent la mateixa faena , amb una mitjana de 19,9 anys en el mateix lloc). Totes elles mesures encaminades a recuperar drets per part del funcionariat i a recuperar la confiança entre govern i persones treballadores.
La llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració. El vertader objectiu de la dreta: Privatització de serveis públics.
¿Quina va ser la política dels governs de dretes? Deixar en la inanició els serveis públics per després privatitzar-los. ¿Quin és si no el vertader objectiu de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració? ¿Quin objectiu perseguix si no la taxa de reposició? Esta taxa és la que determina el número d’efectius que es poden incorporar a la administració en funció de les baixes de l’any anterior. En este últim cas es tracta de prohibir a les administracions públiques contractar nou personal més enllà d’uns números ridículs (89 en 2016 en el cas de l’Ajuntament de València. 89 en una administració de 5.000 persones!). La taxa varia entre categories laborals i anys però en la totalitat del temps ha significat que el balanç net entre entrades i eixides de personal ha estat negatiu, molt negatiu. És a dir, que han eixit més funcionaris que els que han entrat. D’ací ve per exemple, que en l’Ajuntament hagem perdut més del 10% del personal en els últims anys.
La dreta juga molt bé amb les paraules. Fa temps descobriren que les paraules construïxen mons i s’hi han aplicat amb mestria. Davall la denominació “racionalització” i “sostenibilitat” s’amaga una voluntat inequívocament privatitzadora de serveis públics. En realitat, la llei es podria haver dit perfectament “Llei per a la privatització dels serveis públics”. Perquè en realitat, ni tan sols les administracions amb superàvit i sense dèficit podien lliurar-se de no poder contractar personal. I al cap i a la fi, una administració ha de prestar serveis a la ciutadania sí o sí, no pot defugir d’eixa responsabilitat, i menys una administració local. Per tant, si s’ha de prestar un servei i no pots contractar personal però tens els diners, ¿què faràs? La resposta és inequívoca: privatitzar el servei, externalitzar-lo de manera que ho faça una empresa privada a canvi d’una quantitat que pagarà l’administració. Eixa és la vertadera raó de la llei i de la taxa de reposició. Lluny de servir per “racionalitzar” i fer més “sostenible” l’administració pública, l’únic que ha aconseguit és omplir les butxaques d’algunes empreses afins del sector empresarial.
És completament legítim aplicar eixa política, però cal ser honestos amb la ciutadania i nomenar les coses pel seu nom; el contrari del que fa la dreta, usant circumloquis d’aparença benintencionada –racionalització, sostenibilitat- que només busquen aconseguir el gran objectiu: fer l’administració pública el més menuda possible (perquè mai hi han cregut en ella) i fer el més gran possible a les empreses privades que viuen de les administracions.
És ideologia i no gestió eficient, com ens volen fer creure.
Un nou paradigma: De la imposició i l’autoritarisme a la importància del diàleg dins de les institucions.
Per això, hui més que mai cal dir ben alt que el dogma neoliberal -millor dit, neoprivatitzador– que ha acabat contaminant la gestió d’allò públic és rotundament fals. I atenció, pecaríem d’igual supèrbia si ara defensàrem que tots, absolutament tots els serveis públics han de ser de gestió pública. Hi ha serveis molt especialitzats que requeririen una fortíssima inversió, on empreses especialitzades del sector ja han fet eixes inversions. En este cas, és més lògic contractar el servei perquè les inversions en tecnologia i/o personal serien tan elevades que seria lesiu per als interessos públics assumir directament eixe servei.
A més a més, la llei ens impedeix contractar personal estable en la quantia necessària per no privatitzar els serveis o per intentar remunicipalitzar-los. No és viable en estos moments. El que sí podem fer és obligar a les empreses que contracten a aplicar una sèrie de polítiques d’igualtat, socials, mediambientals, d’integritat o ètiques o fins i tot, lingüístiques, si volen ser les que duguen a terme contractes de les administracions públiques. És exactament el que hem fet a l’Ajuntament de València.
El que cal en les administracions públiques és molt de diàleg per reconstruir la confiança del personal en les institucions. És fonamental que els empleats i empleades públiques s’identifiquen amb la institució. Esta identificació ha estat trencada per anys d’autoritarisme i formes lamentables per part dels governs del Partit Popular. I ara arrosseguem certs comportaments de defensa absolutament comprensibles per part de moltes persones que no es fien ni tan sols dels nous governants, que estem a les antípodes ideològiques dels anteriors. Caldrà demostrar dia a dia que no som del mateix món, ni en el fons ni en les formes. Diàleg, diàleg i diàleg, l’única via per recobrar la confiança.
L’altre dia, a un debat entre forces d’esquerra organitzat per Lligams d’Esquerres, deia que cal també perdre la por a equivocar-se i a rectificar. Preferisc rectificar mil voltes a cometre un error per la mal entesa tossuderia del governant (quants errors estratègics ens haguérem estalviat com a ciutat i com a País si el Partit Popular haguera escoltat un poquet més!).
La dignificació de la funció pública.
Eixe diàleg junt amb les noves formes de governança, preguntant a la gent i escoltant-la, és l’única via per dignificar de nou la funció pública. En el cas de l’Ajuntament este diàleg és intens, i més ara que estem immersos en la negociació del nou conveni col·lectiu. Un conveni que restaurarà molts drets perduts per part del funcionariat i que vol ser un model absolutament contrari al model de conveni que imposava el Partit Popular: Un còpiapega de l’anterior. No, nosaltres tenim un altre model, fonamentat en la millora de la qualitat de la vida laboral, transparent, objectiu, imparcial, no discriminatori, basat en la igualtat, la capacitat i el mèrit i també en la recuperació de drets, entre ells, la recuperació de l’horari anterior a la reforma del Partit Popular per ajudar a conciliar la vida familiar i laboral, i aplicar la carrera professional, entre d’altres. Una carrera professional que permetrà recuperar poder adquisitiu al mateix temps que totes les persones hauran de passar avaluacions positives del seu treball, tant a nivell individual com col·lectiu.
Però el ben cert és que necessitem com aigua de maig –en este cas, de juny- un nou govern central que derogue totes les reformes contra l’administració pública que va fer el Partit Popular. Entre elles, acabar amb la prohibició de contractar personal, la creació de noves empreses públiques que podrien assumir contractes de serveis que ara estan privatitzats i que perfectíssimament podrien estar en mans 100% públiques i també, per resoldre un enorme problema que ens han deixat els anteriors governants: facilitar-nos la via per consolidar interins de llarga durada (aquells que duen més de 5 anys en l’administració). Des de l’Ajuntament estem treballant en esta direcció, i hem creat a tal efecte una Comissió Tècnica específica per este tema, on les seccions jurídiques dels sindicats podran aportar la seua visió. De nou, afavorim el diàleg per resoldre problemes enquistats pels governs anteriors.
Un nou paradigma en les administracions públiques valencianes: models avançats de gestió, avaluació de l’acompliment (la carrera professional) i direcció pública professionalitzada.
Però no ens podem quedar només en solucionar els problemes que ens han deixat els mals governants anteriors. Cal passar a l’acció en l’administració pública valenciana. I per això, no cal tindre por a implementar sistemes de gestió avançada a les unitats administratives, com fa per exemple el govern basc. Perquè els valencians no estem condemnats a mirar a altres territoris i posar-los sempre d’exemple. Podem i devem fer el millor per a la nostra ciutadania. Esta és l’única que ha de guiar les nostres accions com a governants. El benestar de la ciutadania com a objectiu primordial de la nostra acció de govern.
Els models de gestió avançada són models que optimitzen el funcionament dels serveis públics (servei en el sentit d’unitat administrativa) aplicant sistemes de gestió adaptats a la realitat concreta de la unitat. Bàsicament, es tracta d’introduir els sistemes de qualitat i innovació en l’administració pública. En això també estem en l’Ajuntament de València. Una cosa tan simple com treballar per objectius encara és un gran desconegut en l’administració pública valenciana. Per això, hem iniciat ja la implementació del model de gestió EFQM d’excel·lència en 8 serveis municipals, triats com a referència per després ampliar la seua implementació a la resta de serveis. Així com hem iniciat un curs de postgrau d’Expert en Gestió Pública Local en col·laboració amb la Universitat de València, ja que si no alineem la gestió política amb la gestió tècnica poc podrem fer per a avançar en una estratègia que canvie el model de governar esta ciutat, model assentat en principis de bona gobernança, transparència, integritat institucional i compromís amb les persones, el medi ambient i el desenvolupament integrador, sostenible i intel·ligent.
La integritat institucional. L’administració pública com a model ètic de gestió. El “ethos” del funcionariat i de la classe política.
Una darrera reflexió. La corrupció generalitzada i la crisi galopant ha deixat a la cuneta a milers de persones. Però la corrupció no només ha provocat una pèrdua enorme de diners que, ben usats, ens hagueren permès afrontar molt millor una crisi global molt més cruenta al nostre País per la punxada de la bombolla immobiliària.
Segurament la conseqüència més nefasta de la corrupció és el trencament de la confiança en les institucions, una confiança que tardarem a recuperar (encara que ja es van notant els canvis positius en este sentit; ja no es parla de corrupció valenciana sinó de govern a la valenciana, remarcablement). Segurament el concepte adequat, el que més ens interessa desenvolupar, és el d’integritat institucional. I com diu en una interessantíssima entrevista en el número 39 del periòdic La Marea, Frans Geraedts , filòsof i fundador de Governance & Integrity “La historia demostra que la millor garantia per a la integritat de l’Estat a llarg termini és l’ethos del funcionariat”. Però per a desenvolupar un ethos del funcionariat, cal que desenvolupem primer l’ethos de la classe política.
Per a nosaltres, les esquerres transformadores, tractar correctament al funcionariat ha de ser una prioritat absoluta. Perquè no ho oblidem, darrere de les polítiques progressistes que milloren la vida de la gent, hi ha altra gent, funcionaris i funcionàries, treballadores i treballadors públics, que les fan possibles. I que a més, han estat al peu del canó durant els durs anys de retallades i de crisi atenent a una ciutadania cada dia més empobrida que demandava més serveis per part de les institucions.
Per això, cal reformar i modernitzar l’administració des d’una perspectiva netament d’esquerres i progressista. Amb l’únic objectiu de blindar-la i protegir-la en benefici de la ciutadania. Perquè parafrasejant Fuster, tota reforma que no fem nosaltres, la dreta la farà contra nosaltres, com ha demostrat en el passat més immediat. Ara és l’oportunitat. No la desaprofitem.
1. http://www.valencia.es/valencia/noticias/NOTICIA_043769?lang=2&seccion=5&nivel=5_2_6&temId=6
2. http://www.euskadi.eus/contenidos/plan_programa_proyecto/paurrerabide_kudeaketa_eredua/es_def/adjuntos/CASTELLANO/MGPAGV_es.pdf
marc
Add comment