DEMOCRACY IN EUROPE 2025. BERLIN, FEBRER DE 2016

En primer lloc, és un plaer estar aquí i tenir l’oportunitat de compartir reflexions i experiències sobre la situació econòmica i política de la nostra Europa. I és en aquest marc de cooperació política i intercanvi d’experiències on hem volgut estar presents per exposar la nostra experiència política al capdavant d’una de les institucions, la més important per ara a Espanya, que representa el canvi polític: la Generalitat Valenciana, el govern d’una de les regions més importants d’Espanya.

Com bé sabem tots els que som ací, actualment estem emmarcats en una situació altament complexa i difícil. Estem en una situació, derivada de com s’ha construït la UE i la zona euro, en què les institucions europees i especialment la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, determinen de manera autoritària i antidemocràtica el futur i la capacitat d’acció dels moviments polítics de canvi. La pèrdua de sobirania nacional ha anat associada a una pèrdua important de capacitat democràtica.
A més, la configuració política de la zona Euro en base a criteris neoliberals s’ha distanciat encara més d’economies i situacions sociopolítiques que partien de nivells molt asimètrics. Així doncs, no és d’estranyar, que els països mediterranis estiguem en moments polítics bastant similars, amb grans majories socials que exigeixen un canvi econòmic i polític. La qüestió que se’ns planteja, doncs, és com aconseguir-ho.
És en aquest context, en el qual podríem aprofundir molt més, on pren cos la nostra acció de govern en la que és la quarta regió d’Espanya en termes de PIB.
El principal problema que hem hagut d’assumir es concreta en dos reptes que, al nostre entendre, constitueixen el debat crucial en l’actualitat:
> D’una banda, hem hagut d’assumir un govern amb elevadíssims nivells de deute i corrupció i un grau de maniobra econòmica molt reduïda, sobretot en inversions o reformes estructurals. Sumat a tot això, les polítiques dictades per la Troyka impacten molt negativament en les regions espanyoles perquè som els que carreguem amb la factura de reduir el dèficit. Molt més que l’estat central.
> I d’altra banda, una realitat social molt dura en terme d’atur, pobresa, precarietat, etc. És a dir, una voluntat de canvi que de ser defraudada o trencada portaria grans conseqüències polítiques.
Aquests dos reptes, que no són diferents als que la majoria de nosaltres hem d’assumir, van originar una pregunta clau que no té fàcil resposta: Com implementar política de canvi en el marc actual dels Estats Nació i com, al seu torn, mantenir l’hegemonia política que estem a poc a poc construint mentre no canvia la situació Europea?
La nostra resposta a aquest dilema ha estat la mantenir l’esperança de canvi a la nostra gent mitjançant la recuperació de certa, encara que insuficient, inversió social i recuperació de serveis bàsics.
No obstant això, sabem que aquesta resposta, tot i que vàlida i necessària en aquest moment, té un recorregut limitat. Ni les regions ni els Estats Nació poden, en solitari, donar resposta a les causes estructurals de la crisi. Som moviments polítics que apostem per la transformació social. Per altres models de societat, que no abandonen a les persones. I per això cal que tots i totes coordinem les nostres accions i remem junts per aconseguir-ho.
Aquestes doble condició és la que fa imprescindible el canvi a Espanya ia Europa.  D’una banda, no hi pot haver canvi europeu sense un canvi en els països que la conformen. Almenys en aquells que poden declinar la balança a favor d’aquest canvi. D’altra, el canvi a l’Estat espanyol necessita d’un canvi a nivell europeu per poder atacar els problemes nuclears de la crisi.
Per això posarem tot de la nostra part perquè aquest moviment que avui comença a caminar siga la primera pedra d’un nou moviment polític emancipador en el marc europeu que puga construir una Europa de tots, per tots i per a tots.