Desconnexió Europa

Autora: Eva Irles // Periodista a Compromís

Quan parlem de progrés i de futur, de caminar cap a l’Europa del segle XXI, no podem obviar les infraestructures que possibilitaran la vertebració del territori i que ens projectaran en el món com una societat rendible i competitiva. L’Europa d’aquest segle contempla nou nous corredors pensats per desenvolupar les relacions comercials i de persones de l’Europa futura, que connectaran tots els països per tren, i el Corredor Mediterrani, ha de ser un d’ells.

Encara que és obvia la seua necessitat i els avantatges que suposarien per a l’economia de les regions del Mediterrani, els passos fets pel Ministeri de Foment, els retards en l’execució de la infraestructura i la falta d’informació, hi han posat a peu dret a empresaris, lobbys, càrrecs públics i el teixit comercial i productiu en general, per exigir l’execució del Corredor Mediterrani en la seua totalitat.

La posada en marxa d’aquesta infraestructura ferroviària en els terminis establerts és essencial per a frenar la pèrdua d’avantatges competitius i avançar en la qualitat dels serveis en totes les activitats econòmiques del sud del país. El Corredor Mediterrani és necessari per a la revalorització de la localització en un context estratègic com l’euro-regió mediterrània; per la xarxa urbana de ciutats i àrees metropolitanes que el sustenta i el seu paper en l’economia del futur i per la tendència global a la re-regionalització de la producció.

Però l’absència d’un pla estratègic per part del Ministeri de Foment demostra el poc interés per part del govern Central desenvolupar aquest projecte tal com la Unió Europea el va concebre, i aquest assumpte preocupa i molt a les regions del sud. El Ministeri de Foment continua pensant en un model que ni està basat en la rendibilitat ni en el pes demogràfic de les comunitats autònomes. Per això, el tram sud del corredor, el que passa per Andalusia-Múrcia-Alacant, corre un gran perill.

Cada pas fet per Foment respecte a la infraestructura va en la línia d’ignorar el disseny proposat per Europa, que inicialment travessava la costa mediterrània des d’Algesires fins a França. L’última aportació ministerial ha estat a incloure una variant del Corredor Mediterrani que unirà a Algesires amb Madrid. I suposa un gran problema en la conjuntura econòmica actual, perquè no tenim clar que s’executen els dos corredors.

La UE va dissenyar el corredor des d’una perspectiva demogràfica i econòmica, però Foment actua com si en les costes andaluses, murcianes, valencianes o catalanes, a on es concentra el nombre més gran de població i les previsions de creixement són més clares, no estiguera tampoc concentrat el percentatge més gran de grans PYMES. És una actitud irresponsable i perillosa respecte als interessos de l’Estat perquè l’activitat més gran portuària del país es localitza a l’arc Mediterrani amb un 60% de trànsit marítim.

En 2011, una comunicació de la Comissió Europea parla del Corredor Mediterrani com un corredor multimodal, viari i ferroviari, que connectarà la frontera francesa amb Algesires unint els principals nodes del mediterrani, una àrea que suposa el 18% de la superfície espanyola i aproximadament concentra el 40% de la població i del PIB nacional.

Però ja estem acabant el 2016 i existeix una preocupació generalitzada perquè no s’arribe a construir aquest corredor perquè no sabem que inversions es destinaran i l’únic que sabem és que el tram Almussafes-Alacant, estan les obres parades i hi ha trams pendents de licitar. Com exemple, els trams La Encina-Alacant és encara un projecte en redacció; Alacant-San Isidre, també en redacció; San Isidre-El Reguerón (LAV Alacant-Múrcia) en obres; i El Reguerón-Cartagena sense licitar. Existeix un gran risc de finançament i de priorització del ramal “Atlàntic” del Corredor Mediterrani per part del Ministeri de Foment.

I sobren arguments sobre de la perduda econòmica que suposaria deixar passar aquest tren a més de la nostra desconnexió en l’Europa del futur.

Les quatre autonomies que integren l’eix Mediterrani -la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia i Andalusia- representen quasi el 50% de la població espanyola, aporten el 47% del PIB, suposen el 47% del teixit productiu, registren el 46% de l’ocupació i realitzen el 51% de les exportacions de béns, per la qual cosa precisem urgentment comptar amb un calendari i una data de finalització de la infraestructura.

És un fet que la Comunitat Valenciana ha passat de ser la segona Comunitat Autònoma exportadora, després de Catalunya, a ser la quarta, darrere d’Euskadi i Andalusia. L’eix mediterrani suporta, encara així, en eixes condicions de marginació programada el 50% de les exportacions de l’Estat Espanyol, el 44,43% del PIB i el 47,21% de la Indústria manufacturera de l’Estat.

«Les regions del Mediterrani suposen el 51% de l’exportació de béns, aporten el 47% del PIB i registren el 46% de l’ocupació»

No obstant això, pot ser que no agafem aquest tren. Els esforços del govern Central per promocionar l’execució del Corredor en el seu tram central -no escatima en subvencions ni en inversions cap aquest tram sense justificar si és convenient o no-, i deixant enrere el sud d’Espanya i el sud de la Comunitat Valenciana, demostren el poc interés per desenvolupar aquesta infraestructura en el tram Andalusia-Múrcia-Alacant. Un exemple clar és la concessió de 728 milions dels fons FEDER per al tram Algesires-Córdoba-Madrid l’any passat i a més justificant-lo com un traçat interior del mateix corredor mediterrani.

Per tots aquests motius i perquè «és urgent, irrenunciable i ha de ser un objectiu clau per a l’economia valenciana i espanyola», com asseguren des del Col·legi d’Economistes de la Comunitat Valenciana, Elx va acollir en octubre un encontre sobre el Corredor Mediterrani Tram-Sud organitzat per Compromís per Elx i Compromís en la Diputació d’Alacant i que va comptar amb membres de l’administració i experts en la matèria del sud de la Comunitat Valenciana i regions del sud del país.

Segons dades de la Conselleria, soles el 4% de les mercaderies van en tren en Espanya, mentre que aquest percentatge varia entre el 30 i el 50% en països com Alemanya o Àustria. L’execució real del Corredor Mediterrani aconseguiria un transport de mercaderies i persones més competitiu i més sostenible.

Tots els participants en aquestes jornades d’anàlisi i reflexió van estar d’acord en la necessitat de crear un front comú de pressió política perquè es desenvolupe aquesta infraestructura que donaria suport a l’economia del sud del país i la faria molt més competitiva. També en la necessària figura d’un coordinador territorial per fer un seguiment exhaustiu de com avança l’execució d’aquest tram, que es convertisca en un interlocutor real i que permeta coordinar la informació sobre les inversions i actuacions del Ministeri de Foment.

«Crear un front comú de pressió i la figura del coordinador per desenvolupar un seguiment exhaustiu de les inversions de Foment en el Corredor»

El secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira Maiques, va insistir a la trobada a Elx, en «la fragilitat de la defensa dels interessos de les comunitats autònomes mediterrànies a Brussel·les» i en «la importància de la figura del coordinador per a totes les nostres regions, trams que segons ell estan en un limbe i no sabem què estratègia desenvoluparà Foment».

Així com la creació d’un fòrum de debat amb la societat civil, agents econòmics, empresaris, productors, universitats i experts per desenvolupar estructures paral·leles, fòrums territorials per articular a tota la societat implicada en el Corredor Mediterrani.

El perill potencial de quedar-nos’en sense corredor és enorme. La diputada en Les Corts per Compromís i portaveu d’Iniciativa del País Valencià, Mireia Mollà, assegura que «existeix una defensa irregular del Govern de l’Estat, el tram sud és el més dèbil en aquests moments, cal que generem una aliança de pressió des de l’àmbit polític, aquest corredor no és solament estratègic per als nostres interessos, també per als de tot l’Estat».

Confederacions empresarials, el lobby Ferrmed, empresaris, comerciants, col·legis d’enginyers, membres de l’administració, i la societat civil en general, s’ha posat d’acord amb la imperiosa necessitat d’aquesta infraestructura ferroviària, que permetria una economia més jsuta i sostenible, i que si no s’executa, aconseguirà la nostra desconnexió d’Europa.

(1) Aquest el Corredor que Europa planteja (2016), a on podem observar que el ramal sud no existeix.

(2) El Corredor Mediterrani que el Ministeri de Foment diu que es farà.