Els nous PIES permetran els Puertos Mediterráneos?

Per: Cristina Domingo

Activista en moviments socials.

Puerto Mediterráneo és un dels macroprojectes que va tramitar el Partit Popular en 2012, emparant-se en una via exprés com les actuacions territorials estratègiques (ATE), però no va ser fins a última hora, i amb moltes irregularitats procedimentals, quan Isabel Bonig va firmar l’expedient per a donar-li via el dia anterior a la seua substitució. Va ser l’últim regal enverinat del Partit Popular. Després de mesos, els informes tècnics negatius eren tan aclaparadors que el projecte va ser desestimat en 2016. Però, com era previsible, els promotors segueixen pressionant i no es resignen.

La seua capacitat de manipulació, com podem comprovar amb els publireportatges d’alguns periòdics, o amb el canvi de posició d’alguns representants polítics, com l’alcalde socialista de Paterna, que inicialment va rebutjar el projecte i ara el valida, ens il·lustra molt sobre el modus operandi d’aquestes grans corporacions.

Puerto Mediterráneo no és un Portal de la Marina més, ni tan sols un Bonaire més. Estem parlant d’una macrourbanització que, si s’arribara a fer, seria una vertadera barbaritat urbanística. Amb una extensió de més de 200 hectàrees (com 200 camps de futbol), seria el centre comercial més gran d’Espanya. I a més de comerços i atraccions com pista d’esquí, per exemple, també inclouria vivendes, hotels, etc. Als Estats Units hi ha alguns centres d’estes característiques que han sigut viables a costa de destruir el comerç local i provocar el tancament d’altres centres comercials menuts, molt paregut al que ha passat a Saragossa amb Puerto Venecia, on s’ha destruït molt més treball del que ha creat el macrocentre comercial. A més, el lloc elegit per a ubicar Puerto Mediterráneo, les Moles de Paterna, és un espai natural amb vegetació de ribera, fauna i flora autòctones, pinades i cultius de secà que s’ha convertit en l’única zona verda i no urbanitzable que queda tan pròxima a València.

En aquests termes es planteja la qüestió. La promotora, després de la negativa de la Generalitat, no ha tornat a presentar cap proposta, i a Paterna Compromís tenim la regidoria d’Urbanisme, que és la que hauria de reclassificar les Moles perquè foren urbanitzables, i evidentment no ho farem.

Mentrestant, s’ha anat gestant un moviment social organitzat que ha promogut diverses mobilitzacions, fins i tot una concentració davant del Palau de la Generalitat, i que exigeix la protecció íntegra del paratge per a preservar-lo de la urbanització i aconseguir que siga un espai natural d’ús públic i lliure d’especulació.

Representants polítics de Compromís també han fet declaracions sobre el tema en què plantegen que s’estudiarà el projecte si s’ajusta a la legalitat. I ací és on crec que hem de reflexionar en profunditat, perquè dins d’uns mesos les Corts debatran la modificació d’una LOTUP que ara mateix conté una proposta de projectes d’inversions estratègiques sostenibles (PIES) (els nous ATE) que poden donar lloc a aberracions com Puerto Mediterráneo, depenent de qui governe la Generalitat. Per què? Perquè aquesta proposta no menciona que els PIES no podran ser centres comercials ni projectes de construcció de vivendes, ni tan sols que no es podran ubicar en sòls no urbanitzables ni protegits, amb la qual cosa qualsevol projecte que es vestisca de verd, com per exemple l’Smart city de què parlaven els promotors de Puerto Mediterráneo o una promoció de vivendes solars, podria ser objecte d’un PIES i aprovar-se si hi ha una majoria suficient en les Corts.

Quins projectes seran considerats PIES? Fa falta una figura especial per a actuacions especials? Molta gent pensa que no, que no s’han de deixar portes traseres a la llei urbanística perquè hi ha sòl urbanitzable o urbanitzat de sobra. Però si es volen mantindre figures urbanístiques d’excepció, com eren els ATE i seran els PIES, ha de quedar molt clar en la norma que aquesta figura s’utilitzarà per a projectes que aporten valor qualitatiu i que en cap cas serviran per a donar cobertura a un model econòmic desenrotllista que considera el territori com un solar sense més valoracions.

L’excepcionalitat no es pot fer norma. Un eix bàsic de la política que Compromís estem impulsant aquesta legislatura és fer canvis legislatius profunds, participats, que puguen ser estables en el temps i que vagen acostant-nos com a societat a uns altres valors col·lectius. I precisament la política urbanística és un tema molt sensible que cal reconduir per a superar el model especulatiu i devorador del territori que ha imperat fins ara. Una planificació territorial participada, consensuada i transparent evitarà les ocurrències dels depredadors del futur.

La modificació de la LOTUP pot ser una oportunitat per a canviar la planificació urbanística potenciant ciutats compactes i integrades en paisatges i espais protegits dins d’una estratègia territorial que aposte clarament per la sostenibilitat. La proposta de modificació de la llei arribarà coixa a les Corts perquè cogovernem amb persones que no posen en primer terme els mateixos valors que nosaltres. Però tenim l’oportunitat de canviar les coses en la tramitació parlamentària. Si volem governar per a les persones, hem de legislar també per a les persones. I en els moments actuals d’emergència ambiental, amb els indicadors en alerta roja pel que fa a consum de materials, de contaminació, amb les emissions de CO2 desbocades, hem de primar les actuacions urbanístiques que contribuïsquen a reduir emissions, que creen proximitat i no dependència del transport privat, que potencien comunitats on la gent es conega i puga col·laborar per a contribuir al benestar col·lectiu. En el nou paradigma en què ens movem no caben projectes especulatius com Puerto Mediterráneo, i hauríem de ser capaços de reflectir això en la LOTUP.

Falta poc més d’un any perquè acabe la legislatura. Per això és important que en la tramitació parlamentària s’incloguen esmenes de calat en la llei amb un abast estratègic que puguen servir per a superar el vell urbanisme i òbriguen la porta a un altre urbanisme que estiga regit per una planificació territorial que tinga com a objectiu el decreixement de l’esfera material, l’augment de la cohesió social i la preservació ambiental. Segur que les diputades i els diputats de Compromís, i especialment d’Iniciativa, amb unes bones estratègies negociadores i amb les idees clares, tindrem la capacitat d’aconseguir-ho.