10 mesos ha durat la situació de buit de poder al front del govern de l’estat. 10 mesos on hem pogut vore quines han estat les voluntats de tots els actors en aquest nou cicle polític. 10 mesos, en definitiva, de teatralització política on l’objectiu per part dels poderosos ha estat erosionar les forces del canvi mitjançant la frustració de les expectatives de canvi polític a Espanya.
Les eleccions del 20D de desembre vam suposar l’entrada d’un moviment arrelat en la societat que impugnava l’actual sistema polític i econòmic. Era la reacció a les polítiques contra les persones que veníem patint des de l’esclat de la crisi econòmica. Al País Valencià, això es va traduir a un fita històrica: la coalició És el moment aconseguia ser la segona força política. Arreu de l’Estat -sobretot a les perifèries- el resultat fou similar.
Com tothom sap, les negociacions s’iniciarien amb taules a dos, a tres i a quatre. Les successives reunions revelaven de manera evident una constant: estàvem assistint a una teatralització de la política. Este teatre tenia un clar objectiu i no era altre que tornar a unes noves eleccions i culpar públicament d’eixa responsabilitat a les forces del canvi.
En aquest escenari , Compromís va decidir apostar decididament per articular un govern de canvi polític mitjançant l’oferiment d’un acord plural i progressista com el del Govern del Botànic. La proposta in extremis de l’Acord del Prado era la última aposta de Compromís per facilitar el canvi polític. Un acord basat en 30 punts i un govern de coalició que, malgrat tot, no va assolir el seu objectiu, ja que hi ha havia una línia roja: les forces del canvi no podien entrar al Govern de l’Estat.
I esta última afirmació és la que vehicula i dona sentit a tot el que hem viscut. La negativa, sí o sí, a facilitar que les forces del canvi formaren part d’un govern a l’Estat. La negativa, en definitiva, a que a l’Estat espanyol hi hagués un govern que suposara un canvi en les correlacions de forces a nivell europeu i posara al centre de l’activitat política a les persones.
A les eleccions del 26 de juny tornaren a confirmar la dualitat que s’està estenent en la nostra societat: o un govern continuista o un govern de canvi. Finalment, el Partit Popular va aconseguir el govern amb el recolzament de Ciutadans i l’abstenció del PSOE. I l’objectiu que ens queda no és altre que el de vehicular una gran resposta política i social al govern del PP i els seus aliats en forma d’una gran alternativa plural, oberta i progressista: una Alternativa Democràtica.
Ignasi Candela Serna // Portaveu Nacional de Joves amb Iniciativa // Diputat al Congrés dels Diputats
Add comment