El ressorgiment dels mites

“Els mites són necessaris per a la salut de la psique humana.  Expressen les veritats emmagatzemades en el nostre subconscient; i els seus protagonistes, encarnen aspectes tan humans com la creativitat, la intel·ligència, l’alegria o el dolor”. (Carl Gustav Jung)

Al continent americà, un dels mites més relevants del s.XX ens ha deixat; em referisc a l’ex-president i comandant en cap de la revolució cubana Fidel Castro, que va morir a l’edat de 90 anys, amb un important llegat a les seues esquenes. Una cerimònia d’acomiadament es va convertir en un acte de masses per a rendir-li tribut al mateix escenari on va pronunciar els seus llegendaris discursos, la plaça de la Revolució de l’Havana. Les seues cendres fòren instal·lades en aquest emblemàtic lloc durant dos dies,  mentre milers de persones fèren cua des de primer hora fins a la nit de manera ininterrompuda, per a despedir el líder cubà. Un dol que va continuar a Santiago de Cuba amb el record de la Caravana de la Llibertat dirigida per Castro des de Sierra Morena després del triomf de la revolució el 1959. El ‘Gramma’, diari oficial del Partit Comunista de Cuba, va despedir Castro amb un “Hasta siempre comandante” en el seu compte oficial de Twitter.

Mentrestant a Europa i la resta del mon  es va recordar com Fidel va liderat amb fermesa i valor un procés revolucionari que va comportar prendre-li de les urpes de l’imperialisme nod-americà una terra colonitzada i explotada, sotmesa a la pobresa, per a convertir-la en una pàtria independent, sobirana i socialista amb un poble governat que té la sanitat i l’educació garantida, ben format i culte, malgrat les penúries a causa del bloqueig de tants anys. Fidel va estar sempre al capdavant del poble cubà en aquells moments més durs com l’agressió imperialista a Playa Girón, recordada pel cantautor Silvio Rodriguez, precursor de la nova trova cubana, o al Período Especial als anys 90. També a les diferents catàstrofes naturals que ha afrontat l’illa i en les quals sempre ha estat prioritàri la protecció dels cubans i cubanes. L’admiració per la figura de Fidel va traspassar fronteres i és a molts països empobrits d’arreu del món que s’estimen Cuba i  han recordat el Comandante amb l’agraïment per l’ajuda que sempre va dispensar en forma de Brigades Mèdiques, com ara el poble saharaui o la quantitat de joves que sense possibilitats econòmiques van poder estudiar a les facultats cubanes.

Avui som molts els que hem valorat el seu llegat i els que ens hem unit al dolor del poble cubà, davant el que ha estat un referent per la seva enorme aportació històrica en la lluita contra l’imperialisme, pel socialisme i per un món més just i solidari entre els pobles lliures i sobirans. Cal també des de l’Europa dels pobles i des de IdPV hem d’escriure-li un epitafi d’anhels, rebent amb orgull aquest llegat i fent-lo nostre, per a continuar en la lluita per a canviar aquest món tanmateix pel que Fidel va fer durant els seus 90 anys de vida. ¡Hasta la victoria siempre!Paral-lelament a les nostres comarques una nodrida representació de la societat i la cultura del PV s’ha acostat als Teatres principals de les ciutats de València, Alacant i Castelló durant l’hivern, amb un vell leitmotiv, recordar i reinterpretar en un musical i performance els quaranta anys de la composiciódel “Tio Canya” del grup de folk valencià Al Tall.

Una cançó publicada durant la transició a la primavera de l’any 1976, al seu segon disc “Deixeu que rode la mola” i  convertida en un himne popular i vertebrador de la reivindicació cultural i lingüística dels valencians. Una cinquantena d’entitats de la societat civil  han volgut  declarar l’any 2016 com Any Tio Canya i han organitzat un bon grapat d’activitats pel territori valencià, nomenant-se formalment l’any passat, en un acte celebrat al Centre cultural La Nau de la Universitat de València, on es reuniren un bon grapat d’entitats i associacions valencianes, convocades per la Falla Arrancapins d’on va sorgir la iniciativa. Un cartell de l’artista plàstic alcoià Antoni Miró, ha servit per a visualitzar l’esdeveniment, basat en una lletra i música escrita pel musicòleg valencià i membre d’Al Tall Vicent Torrent. Una històrica cançó la qual parla d’una sèrie d’humiliacions lingüístiques patides des de fa més de cent anys, continuades en el franquisme fins l’actualitat, per un home de poble no entenedor del castellà. Un repàs a l’escolarització dels seus fills ensenyats en una llengua al.liena ha conclós amb una porta a l’esperança perque els seues besnéts sí han pogut aprendre en valencià. Aquesta composició d’estil narratiu i trobadoresc passa de cert pessimisme a un ritme molt més viu amb l’ús de la dolçaina i la percussió per una llengua a reivindicar durant molts anys per a la majoria de les valencianes i valencians. Aquests antecedents han servit per a que els promotors pugueren aconseguir un gran èxit tant de crítica com de públic per a l’espectacle “ Reviscola Tio Canya-Homenatge a Al Tall ”, patrocinat per la Diputació de València i pel l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana. Una reunió a l’escenari dels músics d’Al Tall i d’algunes de les formacions més properes al seu llegat, com ara els Musicants, liderats per Manolo Miralles, el cantautor Miquel Gil, Sis Veus per al Poeta, Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gironés creador del XiromitaTrad Project, els cantadors Apa i Teresa junt amb Josemi Sánchez el versador. Una muixeranga adaptada al s.XXI per part de l’exObrint Pas Gironés i la traca final d’Al Tall amb les cançons Darrer diumenge d’octubre, El Cant dels Maulets i el col.lofó amb el Tio Canya cantat per totes i tots els grups participants, i la major part dels assistents, recuperant el record sonor de les músiques de la tradició oral.

Moltes de les entitats més representatives de la societat civil valenciana s’han sumat a la celebració, com ara ACPV, l’Aplec dels Ports, la Societat Coral El Micalet, la Fira del llibre de la ciutat de València  la qual ha reflexionat al voltant de El Tio Canya en una taula rodona, el Cant al Ras de Massalfassar, la  Fira de la Música de Benimaclet o l’Aplec Som Valencians d’Aldaia. També s’han organitzat moltes activitats educatives participant diferents escoletes del PV i altres entitats civiques i educatives del Principat aconseguint-se un èxit sense precedents.

Al mateix temps, pas a pas ja s’ha acostat la primavera valenciana, la qual ens ha atorgat uns nous lideratges polítics en la Generalitat Valenciana, amb un compromís de millorar la vida de les persones, malgrat la corrupció instal-lada i l’assumpció del pes ideològic del govern del Botànic. Un treball del dia a dia sense defallir, en el qual destaca tal com deia l’Estellés, la veu d’un poble; em referisc a la vicepresidenta de la GV, Monica Oltra, fundadora d IdPV la qual ja forma part d’una nissaga de dones i polítiques millor valorades, tant en el PV com a la resta de l’estat.  A la memòria dels que lluitaren per unes idees i ara, a donar suport als responsables de continuar endavant en la lluita, tots units fent país i fent Iniciativa.

Jesús Broch // Militant d’Iniciativa-Compromís