Atenció! dona i jove

Quina il·lusió rebre un mail del responsable de la nostra publicació “paraules d’Iniciativa” per a que jo, una militant més, poguera escriure per a totes.

I quina responsabilitat!! Més, si tens en compte que tinc via lliure i mil paraules per a que totes em llisqueu…

Pensant un poc, he decidit fer visible coses que passen al meu dia a dia.

Per si no em conegueu, jo sóc Isabel, tinc 30 anys i des de fa quasi 2 anys sóc la portaveu del grup municipal al meu poble, l’Eliana.

Mireu, la meua professió és ara la de ser Regidora i des de principi d’any amb responsabilitat de Govern, hem estat un any i mig a la oposició i de veritat, que ens passa?? Dic en general, a la societat, perquè la cosa dona por.

Mai m’havia sentit tan infravalorada com des del moment en que vaig assumir la responsabilitat d’encapçalar una candidatura municipal, sabeu eixes series d’hospitals en els que quan entra una urgència els de l’ambulància diuen a l’equip metge de l’hospital “dona, 30 anys…” doncs a la vida no cal que te passe cap urgència, és com si ho tingueres tatuat a la cara.

Bé, en realitat, poden dir-te més coses les he sentides ja de quasi tots els colors “capritxosa, ambiciosa, impetuosa, jove, xiqueta, nena, bonica, becaria…” és com si el que dic no s’escoltara i solament pel fet de ser dona i jove ja haguera de demostrar cada dia com i quant de preparada estic per a la política i per a tot, quan en realitat la única cosa que compta és que la gent va dipositar en una urna una papereta amb la nostra candidatura en la que els llocs d’eixida érem dones les que hi figuràvem.

Sé que no és qüestió d’expressió, solc ser prou clara i directa, i igual és cosa de la meua professió, al ser mestra fer que m’entenguen és el meu dia a dia, si m’entenen els i les menudes de 3 anys, perquè no m’entenen els companys i alguns tècnics a l’Ajuntament??!!

Eixa pregunta no te resposta senzilla, bàsicament perquè si a un Ajuntament on som 3 partits i un total de 10 regidores declarades progressistes i siguent més dones que homes al plenari et trobes això, que no s’hauran trobat companyes amb majoria de forces conservadores?

No és una qüestió solament política del que estic parlant, és una qüestió amb una sol·lució difícil com ja he dit, per que com segurament sabreu la nostra societat mai ha sigut igualitària, les dones hem sigut discriminades pel fet de ser dones (hi ha d’altres discriminacions però la de gènere és la que hui tractaré).

Tots sabeu que des de les primeres societats clàssiques les dones no hem sigut considerades com individus lliures i iguals, i en la societat moderna hem participat de les revolucions quan ha fet falta però una vegada es tenia que establir un nou sistema d’ordenació de la societat el que s’ha imposat és el Pacte entre Barons, el que formalment diem Patriarcat i que dona igual que siguen liberals, conservadors, progressistes, socialdemòcrates… per als homes el principal sempre ha sigut mantindre els seus privilegis i com a tal han creat els sistemes moderns d’ordenació dels Estats.

Al nostre Estat, el més normal és parlar dels “pares” de la Constitució, no hi ha cap “mare” i és bàsicament perquè les dones tenim que estar als espais privats, comportar-nos com a dones, i sinó li pregunteu a Trump, que serà el que serà però ell no enganya, no diu que vol blanc i fa negre, com alguns que jo me sé i podríem parlar…

S’heu preguntat alguna vegada perquè a l’article 14 de la Constitució Espanyola que parla de la llibertat individual de tota la ciutadania ha d’assenyalar la no discriminació per qüestió sexual? Tal volta ho veieu tan normal, perquè és una evidencia que no es deuria crear cap discriminació per cap dels sentits que a l’article es reflexa. Però posar per escrit la qüestió sexual com a una condició per a que dir que no pot ser ningú discriminat per aquest motiu, és la evidencia que algun gènere ha estat discriminat per aquest motiu, i perdoneu-me però crec que no es posa en dubte ni s’ha posat que els homes son individus amb obligacions, drets i llibertats, no?

Però no vull acabar dient solament el que està mal, sinó amb una llum i esperança amb el futur bàsicament perquè voldria deixar una societat per als meus fills realment igualitària i per tant feminista.

Una societat amb les dones ocupant els espais públics i de responsabilitats en igualtat amb els homes. Dones fent polítiques per a totes i homes que entenguen que ells han de ser aliats, no cal que es posen tacons per solidaritzar-se amb un mal de peus innecessari, sinó amb homes que realment posen els micros i els focus en les dones, que realment no és per arrogància és que cal dir-ho, som nosaltres les protagonistes! Però hem d’anar units i fer pedagogia per a tota la ciutadania que encara no entén coses tan bàsiques com que és i que vol el feminisme a més que el missatge del patriarcat està molt impregnat en la societat i tots coneguem qui defensa això.

Acabe ja diguent que crec que Iniciativa ja te clar que som feministes però nosaltres també hem d’avançar i practicar allò que tenim al nostre ADN, no vull dir que no ho estiguem fent però personalment m’agradaria vore més dones empoderades, practiquem la feminització de la política i sí, sentem a les taules de les assembles dones de les supra comarques o del que siga que toque per a la foto però als àudios hem de seguir sumant veus femenines.

I com no, ens veiem a la manifestació del 8 de març! Perquè juntes construirem una societat igualitària amb drets i llibertats individuals sense importar el gènere i que mai més cap persona es senta definida per una cosa evident com que és dona i jove.

Isabel Montaner Borja // Regidora i Portaveu del G.M de l’Eliana // Portaveu de les Comarques d’Interior Nord d’IdPV