ÈTICA, NO SOLS COSMÈTICA

Regeneració democràtica, empoderament, austeritat, de baix cap a dalt…existeixen termes que, per èpoques, poden ser, com diem a les xarxes socials, trending topic a qualsevol discurs del polític o de de la política de torn sense que tinguen una especial repercussió, en molts dels casos, més que la d’adornar allò que s’està dient.

Ara, des de fa uns mesos, es veu que allò que està de moda és un la: Transparència.

Si bé és un dels pilars fonamentals de les societats democràtiques i una eïna de seguretat i sistematització del bon funcionament de les institucions, no farem cap favor a la credibilitat política, si la utilitzem de manera vanal.

La transparència, entesa com una política pública destinada a facilitar l’accés de la ciutadania a la informació pública sense més límits que els de la Llei, ha de ser el motor dels governs actuals. Un motor, que accelere gradualment cap a la consecució d’unes administracions organitzades, ben estructurades, sense por per mostrar el treball que desenvolupen, sense por per retre comptes, sempre pensant en la necessitat de posar a l’abast de la societat civil allò que mai se’ls haguera hagut d’amagar.

Per tant, hem de superar el pas de pronunciar la paraula per a practicar-la, de deixar que forme part d’un discurs sense contingut per a que siga el continent de moltes iniciatives i propostes que poden retornar la confiança en els poders públics i canviar la cultura.

Com bé diu Adela Cortina, hem de garantir l’ètica perque no quede tot en la cosmètica. I ahí és on, des dels càrrecs públics, hem de fer un gran esforç. En primer lloc, tenim dues lleis que complir, la 2/2015 d’àmbit autonòmic i la 19/2013 d’àmbit Estatal. Una segona més light mentre que la primera és una normativa redactada a contrarellotge amb moltes inconcrecions que s’hauran de subsanar reglamentariament.

Tot i això, les administracions tenim el gran repte de complir i mostrar tota la publicitat activa que se’ns reclama (que no és poca) de manera imminent: planificacions estratègiques, curriculums dels Alts Càrrecs, contractes, subvencions, convenis, estructures organitzatives, actes, informes, sous, viatges…

Però…aconseguirem revertir la cultura opaca que tants anys s’ha estés sols amb el compliment de les lleis?

Crec que no, de cap de les maneres. Calen polítiques de concienciació, de divulgació, de formació i per descomptat, d’investigació i desenvolupament. Accions pedagògiques que ens facen entendre conceptes com el dret a la informació pública, publicitat activa i pasiva, reutilització de la informació, bon govern, participació, etc i, també, el treball en xarxa, imprescindible eixe intercanvi d’experiències i bones pràctiques com a recolzament  a la gestió i aprofitament dels recursos.

Hem d’aconseguir movilitzar a la societat  com a massa crítica, fiscalitzadora i participativa en la pressa de decisions, una societat que interioritze aquest nou rumb de les administracions com una voluntat de canvi en la manera de fer les coses i d’acostar-se a la ciutadania sense barreres, sense filtres.

No canviarà res ni aconseguirem tot el que abans comentava si continuem immersos en la cosmètica.

Obrim els portals de transparència, formem a les empreses, associacions, empleats públics, polítics/ques en aquesta materia; divulguem l’existència de tota aquesta informació perquè puga ser trobada facilment; concienciem, des dels més xicotets als més grans, en aquesta nova cultura de la transparència i la participación; investiguem i desenvolupem estudis i activitats que aporten noves propostes, noves iniciatives, en definitiva, practiquem allò que creiem fonamental per a enfortir els llaços entre la ciutadania i les distintes institucions i així, a poc a poc, construirem eixe nou paradigma on l’ètica i la democràcia de la mà de la transparència seran les grans protagonistes.