Exhumant la veritat

Per Vero Ruiz, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló.

La Memòria Històrica fa un pas decidit en Castelló.

Rafael Prades, José Monfort i Eduardo Ferreres, tres persones anònimes, tres castellonencs oblidats, com tantes altres persones més de la fossa comuna del Cementeri de Sant Josep de Castelló.

Rafael, José i Eduardo són les tres primeres víctimes de la repressió franquista que, a petició de les seues famílies, i amb l’ajuda imprescindible del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, hem exhumat.

Els treballs començaren el 20 de novembre, uns treballs arqueològics que han servit per a reparar la injustícia que aquestes famílies han patit durant massa anys, uns treballs que destinats a tancar les ferides dels familiars.

Eixe dia vam començar a dignificar a eixes persones que van patir un dels episodis més horrorós de la nostra història, l’execució i desaparició de centenars de demòcrates castellonencs en la postguerra; persones assassinades i condemnades a l’oblit; persones que no van renunciar mai a la seua llibertat, a la seua dignitat i que van morir, sordament, lluny del camp de batalla. Una tragèdia massa anys silenciada, una injustícia massa anys tolerada, una vergonya massa anys amagada.

I sentírem a persones dir que amb les exhumacions el que féiem era reobrir ferides, buscar venjança. Res més lluny de la realitat. El que ha fet l’Ajuntament de Castelló és cosir les ferides obertes que pateixen les famílies de Rafael, José i Eduardo, el que eixe dia vam començar era qüestió de justícia i reparació històrica, el que començàrem és l’opció necessària per a tancar aquelles ferides i que deixen de sagnar.

Qui considera que l’oblit siga la millor manera de superar la nostra història? Només amb justícia i reparació, només des del respecte a aquelles persones injustament assassinades, començarem a retrobar-nos obertament amb el nostre passat.

Si en un principi van ser tres les famílies que van demanar l’exhumació dels seus avantpassats, finalment han estat tretze els cossos exhumats. L’equip arqueològic Arqueoantro, encapçalat per Miguel Mezquida, ha dut a terme aquests treballs i, durant les tres setmanes que han durat, han demostrat no només ser uns grans professionals sinó, el que és més important, tindre un tacte exquisit i una delicadesa absoluta a l’hora de tractar a les famílies que els acompanyaven diàriament, a més a més d’una paciència infinita per explicar-nos als neòfits que els visitàvem, el treball que estaven fent.

Ara, els tretze cossos recuperats, estan a un laboratori de la Universitat Complutense de Madrid, per poder identificar-los i així aconseguir que cada família pugue donar-los una digna sepultura.

Hem acabat les primeres intervencions en la fosa comuna, però no hem acabat el treball. Encara queden moltes persones a la fosa, encara resten moltes ferides per tancar. Quinze famílies més han sol·licitat recuperar als seus avantpassats i, en gener, començarem la segona intervenció.

Tant de bo fos el Govern Central qui es fera càrrec d’aquestes exhumacions, com és la seua obligació, però, mentre això arriba i Compromís continue al capdavant de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, no tornarem a deixar a soles a cap família, no oblidarem a ningú més en una fosa. Ací estarem nosaltres, treballant perquè tot el món tinga el seu lloc per a honrar a la seua gent. Les víctimes de la dictadura també tenen dret a descansar en pau. És la meua obligació com a Regidora i és el nostre deure com a demòcrates i com a poble.