Iniciativa: un partit d’afectes.

Per Mónica Oltra.

Diuen que les millors cançons d’amor són, en realitat, cançons de desamor. O millor dit, cançons que enyoren l’amor perdut. Igual passa amb els poemes d’amor basats en les ruptures, en els trencaments, en el desamor. I són grans poemes i grans cançons perquè, en el fons, totes les persones necessitem voler i ser volgudes, ens vinculem amb la resta a través de l’estima i sentim una gran por i un dolor quan els afectes es trenquen, perquè alguna cosa per dins de nosaltres s’esgarra dolorosament.

Iniciativa és un producte de l’amor, dels afectes i de les ruptures. I com totes les ruptures, el seu inici va ser traumàtic. Iniciativa no va nàixer de part natural, sinó amb cesària. Una cesària complica- da, dolorosa, però que donà una criatu- ra sana, vigorosa, amb moltes ganes de viure. Els inicis durs generen molta for- talesa i els vincles basats en eixos inicis són molt potents.

Jo ara podria fer un panegíric polític d’Iniciativa. I motius no me’n faltarien.

Podria dir, per exemple, que Iniciativa va saber interpretar correctament els nous moviments de l’esquerra que, fa deu anys, no trobaven encaix en els partits polítics clàssics de l’esquerra valenciana i espanyola, incapaç d’entendre noves realitats i incorporar-les al seu bagatge.

Podria dir, per exemple, que la dignitat i la integritat tenen un preu alt, però és un preu que Mireia i jo vam pagar perquè pensàvem que l’ètica només té un camí.

Podria traure pit i dir, per exemple, que Iniciativa és l’únic cas de la història caïnita de l’esquerra espanyola o valenciana on l’escissió d’un partit de l’esquerra neocomunista o comunista no acaba ni desaparegut ni en l’òrbita socialdemòcrata, sinó que es consolida i fins i tot supera el seu antic (en tots els sentits de la paraula) partit d’origen.

Podria explicar com, amb una política d’aliances oberta, vam parir (ara sí, de part natural) la millor ferramenta polí- tica amb què hem comptat les valencianes i els valencians per a la defensa dels nostres interessos: Compromís. Un instrument de tecnologia política punta que ha revolucionat la política valenciana i ha sigut precursor d’altres experiències sorgides com a conseqüència de l’estafa global amb forma de crisi que hem viscut estos últims anys.

Podria recordar com, durant els anys durs del poder absolut del PP, un grup diminut de persones va mirar al PP a la cara, va fer front a la corrupció, els va assenyalar amb el dit i va irrompre amb força incontenible en un panorama polític viscós, fosc, opressiu. Podria recordar com vam mirar als ulls al totpoderós Partit Popular i li vam fer abaixar la cara. Podria recordar les ungles mossegades de Mireia en el juí a Blasco, quan va posar contra les cordes el símbol del poder omnímode del PP, o els seus ullets plorant el dia que les Corts van aprovar el tancament de Canal 9.

Podria explicar, per exemple, que per primera vegada les valencianes i valencians de l’esquerra ecosocialista tenim un instrument polític propi, autònom, sense referència estatal però amb voluntat clara d’intervenció política en Espanya, en Europa i en el món. Perquè la nostra visió de la vida, la nostra lluita per la igualtat, contra les injustícies, pels drets de les persones, per la sostenibili- tat, no coneix fronteres. Perquè els nos- tres afectes no tenen barreres.

Podria rememorar també els esforços per tendir ponts amb experiències semblants a la nostra en altres territoris espanyols, per buscar les millors fórmules electorals que ens permeteren fer acti- vitat política en tots els àmbits. Podria recordar també la dolorosa experiència de les primeres eleccions generals a què ens vam presentar, amb Isaura al front, on, malgrat haver fet una gran campanya i, sobretot, haver comptat amb una gran candidata que havia fet un enorme treball parlamentari, vam obtindre uns resultats decebedors. La compensació arribaria tres anys després quan, el 22 de maig de 2011, contra pronòstic, contra les enquestes, contra les previsions, Compromís va irrompre a les Corts Va- lencianes consolidant-se com la tercera força política valenciana.

Podria també repassar tots els llocs visitats, els pobles i ciutats recorreguts amb més il·lusió que realitat en aquells moments, però amb la voluntat inque- brantable de saber que l’esforç mereixia la pena. Podria repassar els llocs on anàvem a fer actes i en molts casos no teníem ni públic i, quan estàvem una estoneta esperant, plegàvem el roller, l’ordinador i la propaganda i tornàvem a casa en el mateix cotxe amb què havíem anat, una miqueta tristos però amb la força intacta.

Però res de tot això no hauria servit si en esta aventura no haguérem comptat amb una multitud d’afectes compartits, de passions vitals conjuntes. Iniciativa s’ha convertit, al llarg d’estos deu anys, en un conjunt de cors que bateguen junts per un futur millor. Jo no concep la política sense les persones i per això m’agrada Iniciativa. Per damunt de les grans decisions polítiques, dels encerts, dels desencerts, dels èxits i dels fracassos, el que més caracteritza Iniciativa és la valentia de les dones i els homes que la conformen. Homes i dones units per llaços invisibles d’estima, de passió, de voluntat, de coratge. En definitiva: d’afectes.

 

paulasimo

Add comment

css.php